Bell-lloc d'Urgell
De Viquip??dia
- Per altres significat vegeu Bell-lloc i Urgell (desambiguaci??).
|
|||
| Localitzaci?? | |||
|
|||
| Municipi del Pla d'Urgell | |||
 |
|||
| Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Pla d'Urgell |
||
| Gentilici | Bell-lloqu??, bell-lloquina | ||
| Superf??cie | 34,9 km?? | ||
| Altitud | 196 m | ||
| Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
2.372 hab. 67,97 hab/km?? |
||
| Coordenades | 41?? 37??? 58??? N 0?? 46??? 53??? E | ||
| Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? |
1 |
||
Bell-lloc d'Urgell ??s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell
La Festa Major ??s el 29 i 30 de setembre. Tamb?? ??s festa el primer cap de setmana de maig.
Taula de continguts |
[edita] Situaci??
Bell-lloc d'Urgell ??s un poble de la comarca del Pla d'Urgell, situat a l'extrem occidental de la Plana d'Urgell, a 196 metres damunt el nivell del mar i a 14 Km. de la ciutat de Lleida, amb la que per cert, es troba molt ben comunicat. A dia d'avui, la seva poblaci?? ??s de 2255 habitants.
El seu terme t?? una extensi?? de 34,90 km??, i est?? envoltat al Nord pels termes de Bellv??s i Vilanova de la Barca; al Sud pels de Torregrossa i Els Alam??s; a l'Est pels de Sidamon i El Palau d'Anglesola i a l'Oest pels d'Alcoletge i Els Alam??s.
Al trobar-se en una plana colpejada per tota mena de vents (menys pels del sud), i degut tamb?? a la seva situaci?? tan propera al riu Segre, el seu clima ??s de caire mediterrani continental, amb estius calorosos i secs, i hiverns molt freds i humits, motivat principalment pel fen??men de la inversi?? t??rmica que provoca l'aparici?? de boires molt espeses.
[edita] Hist??ria
Bell-lloc d'Urgell i el seu terme municipal, ha estat un lloc de pas des de temps inmemorials. Els primers rastres humans localitzats s??n de la primera edat del ferro i arriben fins l'??poca romana.
Referent al per??ode de dominaci?? romana, varen existir alguna que altra torre habitada i disseminada pel que ??s actualment el seu terme. Aix?? ens ho demostra la cer??mica i altres objectes que s'han anat trobant, amb motiu de la nivellaci?? de diferents terres de conreu.
El terme de Bell-lloc constitu?? una via de pas a l'??poca romana i per ell hi pass?? la via romana que comunicava Ilerda amb Barcino. En l'actualitat, la carretera N-II coincideix en molts dels llocs del seu tra??at amb aquell antic cam?? rom??.
[edita] Bell-lloc medieval: or??gens del poble
El nucli antic es configur?? al voltant de l'actual carrer Major, que ??s on trobem les cases m??s antigues del poble: cal Codina, ca la Fam, Cal Pubill, ... Del carrer Major partien el carrer de la Costereta, el carrer de la Bassa, i tamb?? els carrerons estrets que comunicaven amb el carrer del Forn i amb el que m??s tard seria el carrer Arrabal (avui Urgell), que llavors era l'Eral del poble.
La dada hist??rica m??s antiga, en la que apareix per primera vegada el nom de Bell-lloc, correspon a l'Ordenaci?? de l'Esgl??sia Catedral de Lleida, feta l'any 1168, en la que es fa donaci?? a la mensa episcopal de la mateixa, l'esgl??sia de Belloloco (Bell-lloc) i la d'Avincellon, Alam??s, ... i en la que llurs habitants hauran d'entregar la quarta part dels delmes.
[edita] Bel-lloc durant els segles XIX i XX
El sector important econ??micament i socialment a Bell-lloc ha estat l'agricultura. El seu terme municipal, fins fa uns 50 anys en qu?? es constru?? el Subcanal, era b??sicament sec?? i, per tant, era plantat de cereals, d'oliveres, vinya i ametllers.
La principal font de riquesa fins a comen??aments del segle actual, era la vinya. Hi havien grans plantacions i molt ben cuidades. El vi que s'elaborava va tenir sempre molt bona acceptaci??, i per aquest motiu s'instal??laren algunes ind??stries que, durant l'??poca de la verema donaven feina a bastants obrers.
La fil??loxera, que a partir de 1891 va arribar a Catalunya, va provocar la gaireb?? total desaparici?? de la vinya. El seu conreu fou substituit pels ametllers i, m??s tard, pels cereals, l'alfals, el blat de moro, la remolatxa, els fruiters, ...
El segle XX ha estat i ??s de gran revitalitzaci?? en tots els aspectes, en bona part degut a la construcci?? del Canal Auxiliar d'Urgell o Subcanal.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Llocs d'inter??s
Instal??lacions esportives
Bell-lloc disposa de pista poliesportiva a l'aire lliure amb front??, camp de futbol, pavell?? poliesportiu tancat amb climatitzaci?? i piscines. Els esports que podem trobar s??n el basquet, el futbol, el front?? i l'hoquei patins que es l'esport que ha donat els millors ??xits a nivell del poble.
Pineda Municipal
L'1 d'agost de 1.947, en un espai situat fora de la poblaci??, molt a prop del pont del Subcanal que hi ha en el cam?? de Torregrossa, s'inaugurava el que llavors era el nou dip??sit, que serviria per aprovisionar d'aigua el poble de Bell-lloc. M??s tard, en els terrenys municipals del seu voltant s'hi va plantar pins i xiprers, que amb els anys donarien lloc a una zona d'esbarjo, coneguda arreu amb el nom de "La Pineda". Est?? condicionada per cuinar i t?? aigua corrent, serveis, ...
Esgl??sia de St. Miquel Arc??ngel
??s d'estil colonial renaixentista, molt semblant al neocl??ssic. T?? forma de creu llatina, amb tres naus i una gran c??pula. Les columnes estan redu??des al m??nim per tal d'obtenir el m??xim de visibilitat i per donar cabuda a m??s feligresos en els bancs de les dues naus laterals. Bene??da el 18 de maig de 1952, fou tota bastida amb totxos, llevat dels tres metres inferiors que s??n de formig?? i pedra. La seva superf??cie ??s de 700 m2 (35x20), i es troba situada al c/ La Costereta, al peu mateix de la N-II.
Portal esgl??sia antiga (segle XII)
Portal rom??nic de l'antiga esgl??sia de Bell-lloc, que s'aixec?? on anteriorment hi havia hagut, possiblement la muralla i abans una antiga mesquita, de la que ja es tenen not??cies l'any 1168, i que fou incendiada l'estiu de 1936. Posteriorment, es constru?? una esgl??sia provisional, utilitzant les pedres de la primitiva esgl??sia fins al primer pis. Les pedres del portal doncs, s??n les mateixes de la que va ??sser la porta rom??nica de l'esgl??sia antiga.
Creu de Terme
Creu de terme del segle XIII, que es troba situada en mig de la pla??a de la Creu del Terme.
Font del Corroni
Font que neix al peu d'un tossal de grava i pedra, al marge esquerre del Canal auxiliar d'Urgell o Subcanal, i ben a prop de la font de la torre del Poet.
[edita] Enlla??os externs
- P??gina web de l'Ajuntament
- Portal de les entitats de Bell-lloc d'Urgell
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
| editar | Municipis del Pla d'Urgell |  |
|---|---|---|
|
Barbens | Bell-lloc d'Urgell | Bellv??s | Castellnou de Seana | Fondarella | Golm??s | Ivars d'Urgell | Linyola | Miralcamp | Mollerussa | el Palau d'Anglesola | el Poal | Sidamon | Torregrossa | Vila-sana | Vilanova de Bellpuig |
||
