Badia de Guantánamo

De Viquipèdia

...

Coordenades: 19° 54′ 42″ N 75° 09′ 11″ O

Localització de la Badia de Guantánamo

Localització de la Base de Guantánamo

La Badia de Guantánamo és un indret de la Illa de Cuba controlat pels Estats Units. Aquest país exerceix el control de la regió des de l'any 1898, moment en que es va acabar la Guerra Hispano-estatunidenca. La badia conté una base naval dels Estats Units, molt coneguda actualment per acollir un polèmic centre de detenció de presumptes terroristes islamistes.

[edita] Història

El nom de Guantánamo prové dels pobles indígenes que habitaven la zona abans de l'arribada de Cristòfor Colom, que atracà justament a la badia l'any 1494. Quan els espanyols prengueren el control de la illa, la badia es va convertir en un dels ports més importants de la zona, degut a la seva configuració i la seva posició estratègica. El port va ser conquerit breument pels britànics durant el Setge de Cartagena d'Índies (1741) i reanomenat com a Badia de Cumberland fins al moment de la seva retirada.

Durant la Guerra Hispano-estatunidenca fou un indret clau de batalla, donat que els americans coneixien la seva importància estratègica fou un dels primers punts de ser atacats i conquerits. Un cop acabada la guerra, els Estats Units varen obligar al primer govern cubà independent, presidit per Tomás Estrada, a incloure una esmena a la nova constitució que passaria a la història com la Esmena Platt. En aquesta s'establia que el govern estatunidenc tindria la jurisdicció de la badia amb propòsits militars, motiu pel qual s'hi va construïr una base naval, entre d'altres instal·lacions. L'any 1903 es va firmar oficialment un tractat en el que es reconeix l'ús per part dels Estats Units a perpetuïtat a canvi d'una renta anual. Aquest estatus especial no ha canviat ni tant sols amb la Revolució Cubana de 1959.

El govern Cubà s'ha oposat molt durament al manteniment de la presència dels Estats Units a la badia i l'ha boicotejat, argumentant que el tractat entre ambdós països viola la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, malgrat que l'aplicació d'aquesta convenció no té efectes retroactius. Per aquest motiu la badia s'ha hagut de convertir en autosuficient, construint plantes de dessalinització i important dels Estats Units i Jamaica tot el que consumeixen els seus habitants.

En la actualitat la base de Guantánamo és la única que el govern dels Estats Units te en sòl comunista.

[edita] Camp de detenció

Detinguts arribant a Guantánamo el Gener de 2002

Des de la dècada dels 70, la base de Guantánamo ha servit com a camp de detenció. Inicialment s'utilitzà per allotjar-hi refugiats cubans i haitians interceptats en alta mar. Aquest ús, però, va ser declarat anticonstitucional el juny de 1993, motiu pel qual els refugiats foren alliberats.

En la actualitat la base de Guantánamo s'ha fet tristament famosa internacionalment ja que des de l'any 2002 és utilitzada com a centre de detenció de presumptes terroristes vinculats a Al-Qaeda la majoria presoners de la Guerra de l'Afganistan i de l'Iraq, alguns provinents de presons secretes a Europa, un escàndol que es va destapar a finals de 2005^[1][2]. Des de l'inici de la Guerra de l'Afganistan hi han passat més de 770 presoners, 420 dels quals han estat alliberats. La resta s'hi troben retinguts sota l'estatus de combatents enemics, un tractament especialment creat per evitar que els presos siguin considerats presoners de guerra, evitant així que gaudeixin dels drets que els atorgaria la Convenció de Ginebra. L'argumentació que s'ha donat per aquesta distinció és que els presoners no formaven part d'un exèrcit regular ni tampoc d'una guerrilla, fet pel qual no s'ajustarien a les definicions donades^[3].

Com que en realitat els presos no es troben en territori estatunidenc, el govern de George Bush argumenta que no se'ls hi poden aplicar els drets constitucionals d'aquest país. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia dels Estats Units va sentenciar l'any 2004 que aquesta argumentació no tenia base jurídica. Més recentment el mateix tribunal ha considerat que segons la Convenció de Ginebra és il·legal que els presoners siguin sotmesos a un consell de guerra^[4].

La majoria dels presos provenen de l'Aràbia Saudita, Iemen, Paquistan i Afganistan.

[edita] Condicions al camp

Una de les cel·les on els presoners passen gran part del dia. Al marge superior, una sala de lectura.

Un informe de la Creu Roja^[5] ha destapat el fet que els presos son sotmesos a pràctiques equivalents a la tortura com pallisses, privació del son o exposició a temperatures extremes. A més s'assegura que el fet d'estar privats de llibertat de forma indefinida, sense tenir en molts casos una acusació formal, ja constitueix un acte de tortura en si mateix.

Els presoners es troben aïllats els uns dels altres la major part del dia, i quan es troben no se'ls permet reunir-se en grups de més de 3 persones. Aquest tipus de tractaments es realitzen amb l'esperança que l'aïllament i la solitud acabin amb la resistència dels presos a ser interrogats. Els presos circulen amb els ulls embenats quan surten de les seves cel·les i tenen una dieta similar a la dels soldats destinats a la base, amb lleugeres variacions per respectar la dieta musulmana.

També s'ha assegurat en nombroses ocasions que molts dels presos (entre 75 i 200 segons les fonts) han fet vagues de fam per reclamar el seu alliberament. Algunes fonts apunten també que els presos pateixen abusos i mofes per motius religiosos^[6] tot i que les autoritats sempre ho han negat.

Un dels moments més crítics al camp va donar-se quan tres presos varen ser trobats morts a les seves cel·les^[7]. Totes les informacions apunten a que es va tractar d'un acte de suïcidi premeditat però no està clar quina era la seva intenció. Mentre que fonts militars asseguren que no era fruit de la desesperació, sinó d'una clara voluntat ofensiva, Amnistia Internacional va declarar que els suïcidis eren el resultat d'anys d'arbitrarietats i de reclusió indefinida i en va culpar directament els Estats Units. Des d'aleshores s'han registrat 41 intents de suïcidi més per part de 25 dels presoners segons els Estats Units, que els han considerat sempre com comportaments manipuladors dels presos que, segons fonts psiquiàtriques pròpies, no desitgen en realitat acabar amb la seva vida, sinó obtenir nous privilegis o l'alliberament.

[edita] Presoners alliberats

Des del Gener de 2004, molts dels presos del camp han estat alliberats sense càrrecs. Això inclou 26 ciutadans afganesos (3 d'ells menors d'edat), 7 ciutadans francesos, 9 britànics i 3 paquistanesos, 2 russos, 1 turc i 1 alemany entre d'altres. Alguns d'aquests presos foren encausats per les justícies dels seus països un cop produït el seu alliberament de la base, com els russos, acusats de conspirar contra el seu país. Aquest presos alliberats foren els que detaparen l'escàndol sobre les pèssimes condicions i els tractaments pròxims a la tortura sota els quals haurien declarat falses confesions. Aquestes acusacions estan essent investigades pel govern britànic. Cal destacar que encara resten al camp alguns presos anomenats fantasma, dels quals el govern dels Estats Units no n'ha proporcionat cap informació, ni tan sols la seva nacionalitat.

El vicepresident dels Estats Units Dick Cheney va destacar en una ocasió que alguns dels presoners alliberats havien tornat al camp de batalla. Segons ell, alguns presos havien aconseguit amagar la seva autèntica identitat en ser detinguts. No obstant, la certesa d'aquesta informació ha estat sovint posada en entredit^[8].

[edita] Crítiques

Les Nacions Unides han criticat la base en nombroses ocasions. El desembre de 2005 estava programada una visita que un grup d'experts de la comissió pels drets humans havia de realitzar al camp. Aquesta finalment va ser suspesa quan es va saber que els americans no permetrien que els membres s'entrevistessin privadament amb els presoners, fet que va generar dures detraccions. El febrer de 2006 la ONU va emetre un informe en el qual s'instava als Estats Units a alliberar tots els presoners o acusar-los formalment^[9].

A nivell europeu cal destacar les dures declaracions que va fer Angela Merkel el gener de 2006 poc després de ser nomenada Cancellera d'Alemanya en les que es donava per fet que els presos eren sotmesos a tortures i es reclamaven solucions alternatives per a tractar als presoners. També al Regne Unit diversos parlamentaris s'han associat per tal de fer campanya contra el centre.

Diverses ONG com Human Rights Watch o Amnistia Internacional també s'han oposat durament a l'existència del camp. Aquesta última entitat, en un informe del 25 de maig de 2005 va referir-se al camp com el gulag dels nostres dies. Fonts judicials britàniques també han dit que el camp és una aberració del sistema jurídic, donat que els judicis no reuneixen les mínimes garanties d'un estat de dret. Alguns advocats designats per representar els presos també s'han queixat de diverses obstruccions a la seva feina. El Pentàgon sempre ha negat aquest tipus d'acusacions, afirmant que molts dels presos havien refusat veure els seus advocats, tenir-hi contacte per escrit o compartir amb ells les informacions bàsiques del seu cas.

Altres grups de pressió en contra del manteniment de la base són liderats per diaris com el New York Times, que ha mantingut sempre una línia editorial molt crítica en aquest aspecte.

Un estudi de la BBC de 2006, realitzat en 26 països, conclou que l'existència de la presó de Guantánamo, juntament amb l'escàndol de les tortures a la presó d'Abu Ghraib són dos dels factors que més contribueixen a degradar la imatge dels Estats Units a la resta del món^[10].

[edita] Referències