Aureliano Pertile

De Viquip??dia

Aureliano Pertile (Montagnana, 9 de novembre de 1885 - Mil??, 11 de gener de 1952) va ser un tenor itali??, considerat entre els m??s destacats del Segle XX.

Va n??ixer a Montagnana, nom??s divuit dies despr??s que nasquera, a la mateixa ciutat, un altre c??lebre tenor: Giovanni Martinelli. Va fer el seu debut oper??stic en el paper de Lyonel en Martha, l'any 1911, a Vicenza. Cinc anys m??s tard va debutar a La Scala, en Francesca da Rimini, en companyia de Rosa Raisa. Va actuar en diverses ocasions al Teatro Col??n de Buenos Aires (incloent-hi Manon Lescaut amb Gilda dalla Rizza), i va fer el seua debut al Metropolitan Opera amb Tosca (en companyia de Maria Jeritza), l'any 1921. En aquesta temporada tamb?? va intervenir en Manon Lescaut, Cavalleria rusticana, Bor??s Godunov (com Grigori, amb Feodor Txaliapin), A??da, I pagliacci (en companyia de Florence Easton) i Louise (amb Geraldine Farrar). Tamb?? va participar en representacions de Louise a Filad??lfia i Brooklyn.

Va tornar a It??lia amb ocasi?? d'una representaci?? de Mefistofele a La Scala, sota la batuta d'Arturo Toscanini. Considerat el tenor preferit de Toscanini, malgrat no posseir una veu especialment bella, va desenvolupar una gran carrera al teatre milan??s, cantant-hi Lohengrin, Manon Lescaut, Die Meistersinger, Louise, Bor??s Godunov, Lucia di Lammermoor (amb Toti Dal Monte), A??da, La Traviata, Iris, Nerone d'Arrigo Boito (en estrena p??stuma), La Boh??me, Andrea Ch??nier, Il trovatore, Un ballo in maschera, Madama Butterfly, Pagliacci, Tosca (amb Claudia Muzio), Sly, Rigoletto, La campana sommersa, La forza del destino, Martha, Norma, Fedora, Werther, Adriana Lecouvreur, La favorite (amb la jove Magda Olivero com In??s) i Fra Diavolo.

Tamb?? va cantar a Londres (incloent-hi La forza del destino amb Rosa Ponselle), Viena i Berl??n. La seua darrera actuaci?? va tenir lloc l'any 1946, en Pagliacci. Va morir a Mil??, sent professor del Conservatori, l'any 1952.

L'any 1995 van editar-se tots els seus enregistraments, fets entre 1922 i 1942, amb una monografia annexa titulada La voce e l'arte di Aureliano Pertile, a excepci?? de les tres ??niques ??peres completes que va enregistrar: A??da (amb Dusolina Giannini, 1928), Il trovatore (1930) i Carmen (en versi?? italiana, 1932).

[edita] Bibliografia

• Aureliano Pertile e il suo metodo di canto, D. Silvestrini, 1932.
• Pertile, una voce, un mito, Bruno Tosi, 1985.