Werther (òpera)

De Viquipèdia

Werther

Títol original:	Werther
Llengua original:	francès
Gènere:
Música:	Jules Massenet
Llibret:	Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann
Font literària:	novel·la Les penes del jove Werther de Goethe
Actes:	4
Època de composició:
Estrena:	16 de febrer de 1892
Teatre:	Hofoper de Viena
Estrena Liceu:	29 d'abril de 1899
Personatges:
Charlotte, una jove - Mezzosoprano Sophie, la seua germana - Soprano Werther, un jove poeta - Tenor Albert, promès de Charlotte - Baríton Le Bailli, pare de Charlotte - Baix Schmidt, un amic del Bailli - Tenor Johann, un amic del Bailli - Baríton Bruhlmann, el boig del poble, jove poeta - Tenor Katchen, promesa de Bruhlmanns durant set anys - Mezzosoprano

Werther és una òpera en quatre actes de Jules Massenet sobre un llibret en francès d'Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann, basat en la novel·la Les penes del jove Werther de Johann Wolfgang von Goethe. Va ser estrenada a la Hofoper de Viena el 16 de febrer de 1892.

Tot i que el paper principal va ser escrit per a tenor, també hi ha una adaptació per a baríton, feta pel mateix Massenet l'any 1902 per al cantant Mattia Battistini.

[edita] Sinopsi argumental

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Lloc: Els afores de Frankfurt.

Temps: del juliol al desembre de 1780.

[edita] Acte I

L'agutzil vidu, ensenyant als seus fills una nadala, sorprèn a dos veïns, Schmidt i Johann, perquè encara és juliol. Charlotte es vesteix per a un ball. Atès que el seu pretendent, Albert, és fora, serà acompanyada pel Werther, a qui tots consideren un melancòlic. Werther arriba i es queda observant com Charlotte prepara el sopar dels seus germans, feina que fa des que sa mare, fa poc, va morir. Werther saluda Charlotte amb un petó; després se'n van al ball. Albert torna inesperadament després d'estar sis mesos de viatge. És mostra insegur sobre les intencions de Charlotte i disgustat per no hi trobar-la, però Sophie li dona esperances i el consola. Finalment se'n va amb la promesa de tornar l'endemà de matí. Werther i Charlotte tornen molt tard, i ell ja es mostra enamorat d'ella. La seua declaració d'amor és interrompuda per l'anunci del retorn d'Albert. Charlotte evoca que va prometre a sa mare moribunda que es casaria amb Albert. Werther manifesta la seua desesperació.

[edita] Acte II

Han passat tres mesos, i Charlotte i Albert s'han casat. Es dirigeixen feliços a l'església, perseguits pel melancòlic Werther. Sophie intenta animar-lo invitant-lo a un ball. Quan Charlotte ix de l'església, ell li parla del seu primer encontre. Charlotte li suplica que no intente veure-la fins al dia de Nadal, així els dos podran reflexionar sobre la seua situació. Werther pensa a suïcidar-se, però surt immediatament quan Sophie el saluda. Charlotte consola la plorosa Sophie, que no pot comprendre un capteniment tan cruel. Ara Albert s'adona que Werther estima Charlotte.

[edita] Acte III

Charlotte es troba sola a casa la vespra de Nadal. Passa el temps rellegint les cartes de Werther, pensant en ell i imaginant la manera en què podrà demanar-li que s'allunye d'ella per sempre. De sobte apareix Werther, i mentre ell li llegeix els seus poemes Charlotte s'adona que n'està enamorada. S'abracen durant un moment, però ràpidament ella l'acomiada. Werther se'n va amb pensaments de suïcidi. Albert retorna a casa i torna la seua muller trastornada. Werther ha enviat un missatge a Albert demanant-li prestades les seues pistoles, amb l'excusa de necessitar-les per a un llarg viatge. Albert envia un criat amb les pistoles. Charlotte té una terrible premonició i s'afanya a trobar a Werther.

[edita] Acte IV

A l'apartament de Werther, Charlotte ha arribat massa tard. Werther és moribund. Ella el consola declarant-li el seu amor. Li demana perdó. Fora, se senten els infants cantant una nadala.

[edita] Àries destacades

Acte I - Werther: "O Nature, pleine de grace"
Acte II - Sophie: "Du gai soleil, plein de flame"
Acte III - Charlotte: "Va, laisse couler mes larmes"
Acte III - Charlotte: "Werther! Qui m'aurait dit /Je vous écris de ma petite chambre." (Escena de la carta)
Acte III - Werther: "Pourquoi me réveiller?"