Aromanesos

De Viquipèdia

Aromanesos Armâni - Rămăni - Rumâni - Aromâni
Població total	100,000 (estimació aproximada)
Territoris amb població significativa	Grècia:     40,000 (1994 est.)[1]    39,855 Valacs (cens 1951) Albània:     30,000 (1994 est.)[2]    4,249 (cens 1955) [4] Romania:    26,500 (2006 est.)[3] República de Macedònia:     9,695 Valacs (cens 2002) Bulgària:     10,566 Valacs (cens 2001)[4]
Llengua	Aromanès i altres parles de la zona on viuen
Religió	Cristianisme Ortodox, altres
Grups ètnics relacionats	• altres Valacs   • Romanesos   • Moldaus   • Megleno-Romanesos   • Istro-Romanesos • Grecs • Macedonis • Albanesos • Turcs (inc. Yörük)

Aromanesos (també dits: Arumanesos o Macedo-Romanesos; en aromanès s'anomenen Arumâni, Armâni, Rămăni, Rumâni o Aromâni) són un poble que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, la República de Macedònia i Bulgària, així com a una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja). Són el segon grup de Valacs més nombrós dels actuals romanesos.

Parlen l'aromanès, una llengua romànica relacionada amb el romanès, sovint classificada com a dialecte seu.^[5] Donat que les dues llengües provenen del llatí, els historiadors creuen que el vincle lingüístic amb Romania es va interrompre entre el segle VII i el segle IX, quan el Proto-romanès ja era format.

Taula de continguts 1 Noms i classificació 2 Orígens 3 Història 4 Cultura 4.1 Cultura tradicional 5 Els aromanesos avui 5.1 A Grècia 5.2 A Albània 5.3 A la República de Macedònia 5.4 A Bulgària 5.5 A Romania 5.6 A Sèrbia 5.7 Diàspora 6 Referències i notes al peu 7 Lectures 8 Enllaços externs

[edita] Noms i classificació

El nom Armăn - EN Aromanès, com el de romanès, deriva directament del llatí romanus ("romà") amb alguns canvis fonètics. Afegir "a" davant de certes paraules que comencen amb una consonant és una característica de l’aromanès. A Albània, la forma més comuna és rămăni.

Anomenats segons l'àrea geogràfica, els aromanesos s'agrupen en nombroses "branques": "Pindians" (concentrats al voltant de les Muntanyes Pindos al sud-oest de la República de Macedònia, nord de l’Epir, i oest de Tessàlia), "Gramustians" (de Muntanyes Gramos, concentrats a l’oest de la Macedònia grega i l'Epir Septentrional), "Muzaquiars" (de Muzàquia) i "Farserots" (de Farsala, concentrats al sud de l'Epir, a Etòlia-Acarnània, àrea coneguda en l’Edat Mitjana com a Petita Valàquia). Els tres primers grups s’anomenaven Armâni, mentre que els farserots (amb un dialecte diferenciat) s'anomenaven Rrămăni. Tots tres eren coneguts com a Vlahi en grec. Valacs fou un terme usat en els Balcans Migevals, com a un exònim pe a tot els pobles romànics de la regió, però avui dia és usat habitualment només per als aromanesos i Meglenites, els Romanesos només són dits valacs segons el context històric. Val a dir que el terme valac també vol dir "bandit" o "rebel" en historiografia medieval.

Els gramustians i pindians són coneguts a Grècia com a kutsovalacs que vol dir "valacs coixos". Un altre nom usat per a referir-se als aromanesos (principalment als països eslaus com Sèrbia i Bulgària) és "tsintsar", que deriva de la manera que els aromanesos diuen la paraula 'cinc': "cinci". Alguns valacs són dits "arvanitoblachoi", que vol dir albanesos parlants de valac, referit com a segona llengua, albanès en comptes de grec. Els albanesos també els diuen "chobans" (del turc Çoban que vol dir pastor), paraula usada per a referir-se a ells en grec ("chobani" "τσομπάνοι").

[edita] Orígens

Hia ha moltes teories sobre els origens dels aromanesos. A Grècia, afirmen que són descendents de la població local que fou llatinitzada immediatament deseprés de la conquesta romana de Grècia, o mes tard, durant els primers segles de l'Imperi Bizantí quan el llatí encara era la llengua oficial. Congràriament, a Romania es consideren descendents dels colonitzadors dacis llatinitzsats que emigraren cap al sud.

En total, les principals teories sobre l'origen dels aromanesos són:

• Descendents d'antics tracis i/o il·liris

o

• Els descendents de colons i soldats romans, que rebien terres de conreu com a pagament pels seus serveis.

o

• Grecs llatinitzats

Tanmateix, el que és clar que fins els segles VII-IX, romanesos i aromanesos parlaven la mateixa variant de llatí vulgar, sovint conegut com a proto-romanès.

[edita] Història

A l’Edat Mitjana, els aromanesos crearen estats semi-autònoms al territori de la moderna Grècia, com la Gran Valàquia o Petita Valàquia.

Els aromanesos jugaren un paper important en les guerres d’independència de diversos països dels Balcans : Bulgària, Albània i Grècia, contra l’ Imperi Otomà.

El 1941, després de l’ocupació de Grècia pel Tercer Reich, alguns nacionalistes aromanesos crearen un estat valac autònom sota control de la Itàlia feixista: el Principat de Pindos.

[edita] Cultura

[edita] Cultura tradicional

Veure també:

• Caloian
• Llista d'Aromanesos

[edita] Els aromanesos avui

[edita] A Grècia

A Grècia, els aromanesos no són considerats pas una minoria ètnica sinó que són considerats com a "grecs de parla llatina" (i.e. Grecs que parlen una llengua romànica), mentre que els macedonis eslavòfons i búlgars són anomenats "grecs eslavòfons" (i.e. Grecs que parlen una llengua eslava, o els Arvanites que són considerats "grecs albanòfons" (i.e. Grecs que parlen albanès), sense que cap d’ells expressi identitat nacional no grega. Generalment, l’ús de les llengües minoritàries ha estat desaconsellat,^[6] encara que recentment s’han fet alguns esforços des de la presidència grega per a preservar llengües amenaçades (inclòs l’aromanès).

És difícil d’estimar el nombre exacte d’aromanesos a cusa de la seva naturalesa elusiva i a múltiples factors, referents principalment a la llengua (veure Aromanesos#Crisi d'identitat). Les estimacions sobre el seu nombre a Grècia estan entre 250,000 i 700,000.^[7]

La majoria dela població aromanesa viu al nord de Grècia, en comunitats rurals disperses. Les principals àrees habitades són les Muntanyes de Pindos, Meglan, al voltant del llac Prespa, i les muntanyes d’Olimp i Vermió.

[edita] A Albània

La segona comunitat aromanesa més important viu a Albània, i són entre 100,000 i 200,000 persones. Hi ha hagut alguns intents tímids d’educar-los en la seva llengua nadiua a la vila de Divjaka. Els aromanesos, sota el nom de "valacs", són una minoria nacional reconeguda en la constitució albanesa.

En els darrers anys sembla que hi ha hagut un renaixement de la política de suport i promoció de les escoles en romanès entre els valacs d’Albània . Segons deien recentment article en diaris romanesos, les escoles primàries i secundàries romaneses a la ciutat albanesa de Divjaka on els nens valacs rebien classes en aromanès i romanès amb subvencions del govern romanès. L’única església en llengua romanesa a Albània, la 'Schimbarea la fata' de Korçë (Curceaua en aromanès) també va rebre 2 bilions de lei del govern romanès. Molts dels aromanesos d’Albània han emigrat a Grècia com a homogeneis, des que han estat considerats com a membres de la minoria grega a Albània.

[edita] A la República de Macedònia

Segons les dades oficials (cens de 2002), hi ha 9,695 aromanesos o valacs com són anomenats oficialment a la República de Macedònia, encara que segons altres fonts, el seu nombre podria augmentar a 20,000 o fins a 100.000 segons llurs associacions i altres estimacions[5]. Els aromanesos són reconeguts com a minoria ètnica, i hi són representats com a tals al parlament, i gaudeixen de drets ètnics, lingüístics, culturals i religiosos, així com el dret a rebre educació en la seva llengua.

També han rebut suport financer del govern romanès, i el reconeixement de la independència de al República de Macedònia ha estat condicionada a l’extensió dels drets com a minoria als aromanesos.

[edita] A Bulgària

A Bulgària la majoria dels aromanesos són concentrats a la regió sud-oriental de Sofia, a la regió anomenada Pirin, que formà part de l’Imperi Otomà fins el 1913. Després de 1913, s’hi va dur a terme una massiva campanya de bulgarització sota els auspicis del govern búlgar. Per aquesta raó, molts d’ells marxaren a la Dobrudja Meridional, aleshores part del Regne de Romania pel Tractat de Bucarest de 1913, i després de la reinclusió en Bulgària pel Tractat de Craiova de 1940, marxaren a Dobrudja Septentrional. Un altre grup marxà cap al nord de Grècia. Avui dia, el grup més gran d’aromanesos de Bulgària es troba al sud, a la zona muntanyosa al voltant de Peshtera. Endemés dels aromanesos, a la part nord, Bulgària també té una latra minoria romanesa, al llarg del Danubi, de Vidin a Ruse. A la frontera amb Sèrbia, hi havia altres grups de valacs (veure Valacs de Sèrbia), que parlen una llengua idèntica al romanès modern, tot i que prefereixen ser anomenats "valacs".

Després de la caiguda del comunisme en 1989, aromanesos, romanesos i valacs han dut a terme iniciatives per a organitzar-se sota una associació comuna.^[8][9][10]

Segons el cens oficial de 1926, hi havia: 69.080 romanesos, 5.324 aromanesos, 3.777 Cutzovalacs, i 1.551 "Tsintsars".

Segons el cens del 2001, hi ha 10,566 valacs (aromanesos) i 1,088 romanesos a Bulgària [6].

[edita] A Romania

Des de l’Edat Mitjana, degut a l’ocupació turca i la destrucció de llurs ciutats com Moscopolis, molts aromanesos abandonaren la seva llar als Balcans per a assentar-se als principats romanesos de Valàquia i Moldàvia, on s’hi parlava una llengua semblant i mantenien un cert grau d’autonomia dels turcs. Aquests aromanesos foren poc a poc assimilats entre la població romanesa.

El 1925, 47 anys després que la Dobrudja fos incorporada a Romania, el rei Carol II de Romania donà als aromanesos terra i privilegis per a assentar-se a la regió, per tal d’assolir-hi una majoria de valacoparlants en una regió habitada principalment per búlgars, cosa que significà una important migració d’aromanesos a Romania. Avui, el 25% de la població de la regió és descendent d’immigrants aromanesos de Grècia (especialment de Tessàlia i Macedònia Central.

Actualment hi ha entre 25,000 i 50,000 aromanesos a Romania, la majoria d’ells concentrats a Dobrudja, encara que les associacions d’aromanesos afirmen que la població d’ascendència aromanesa a Romania és de 250,000. Donat la seva semblança cultural als altres romanesos, la majoria d’ells no es considera membre d’una minoria ètnica distinta, sinó membres d’una minoria cultural. Recentment, hi ha hagut un moviment creixent a Romania, format per advocats romanesos i aromanesos, per a reconèixer els aromanesos més com a grup cultural separat que no pas com a grup ètnic, i extendre’ls els drets de les altres minories de Romania, com l’educació en llengua materna i representants al parlament.

[edita] A Sèrbia

Hi ha uns 15,000 aromanesos a Sèrbia. La majoria dels aromanesos de Sèrbia no parlen aromanès.

[edita] Diàspora

Excepte als països balcànics, hi ha comunitats d'aromanesos emigrats que viuen als Estats Units, Canadà, França i Alemanya.

A Alemanya, a Freiburg, hi té la seu una de les més importants organitzacions aromaneses, la Unió per la Cultura i la Llengua dels Aromanesos, i una de les llibreries més grans en aromanès.

Als Estats Units, La Societat Fărşărotul, és una de les més antigues i conegudes associacions d'aromanesos, fundada el 1903 per Nicolae Cican, un aromanès d'Albània.

A França, els aromanesos són agrupats en l'associació Trâ Armânami.

[edita] Referències i notes al peu

Inline

General

• Adina Berciu Drăghicescu – "Românii din Balcani : cultură şi spiritualitate. Sf. Sec. XIX-începutul sec. XX"; Ed. Globus, Bucureşti 1996;
• Theodor Capidan, "Macedoromânii-Etnografie, Istorie, Limbă"; Bucureşti 1942;
• George Murnu - "The History of Romanians of Pindus - Great Wallachia" (1913, re-editat en 1984 per N. Şerban-Tanasoca);

[edita] Lectures

• Capidan, Theodor (1932) Aromânii. Dialectul aromân, Academia Româna
• Friedman, Victor A., "The Vlah Minority in Macedonia: Language, Identity, Dialectology, and Standardization" a Selected Papers in Slavic, Balkan, and Balkan Studies, ed. Juhani Nuoluoto, Martii Leiwo, Jussi Halla-aho. Slavica Helsingiensa 21. University of Helsinki, 2001. online
• Koukoudis, Asterios I. - The Vlachs: Metropolis and Diaspora, ISBN 960-7760-86-7
• Baldaci - "The Romanians of Albania"(1924);
• Ioan Caragiani - "Historical studies about the Romanians of the Balkan Peninsula" (1891, re-edited in 1941), * Apostol Margarit - "Etudes historiques sur les Valaques du Pinde" - Constantinople (1880) and "Les Grecs, * Les Valaques, et les Albanais de l'Empire Ottoman" - Bruxelles (1886);
• V. Papacostea - "Aromanian Documents" (1860 - 1870);
• Epaminonda Balamace - "How were established the first Romanian schools of Albania" (1922);
• George Zuca - "Study on the economy of the Aromanians of Pindus" (1906);
• P. Papahagi - "Aromanian Speeches" (1905) and "The popular literature of the Aromanians " - (1900) - Vol. I & II);
• Tache Papahagi - "The Lexicon of the Aromanian Dialect" (1963, revised in 1974), "Images d'ethnographie roumaine et aroumaine" (3 vols.) - Bucharest 1928-1934);
• Valeriu Papahagi - "The Aromanians of Moschopole" (1935);
• Th. Capidan - "The Farseroti - Linguistical study on the Romanians of Albania" (1935), "The Nomadic Romanians" Cluj (1926), "The Megleno-Romanians - Their history and speech" (vol. I) and "Their popular literature" (vol. II) - Bucharest 1925 - 1928);
• G. Papacostea-Goga - "Macedo-Romanian awakening" (1924);
• N. Zdrulla - "The movements of the Aromanians of Pindus" (1922);
• V. Diamandi-Aminceanu: "The Romanians of the Balkan peninsula" - Bucharest 1938;
• D. Caracosta - "Miorita la Aromani/Pastoral Ballades of the Aromanians – 1927;
• Matilda Caragiu-Marioteanu - "Glota und Ethos der Aromunen" (1971);
• A. N. Haciu - "The Aromanians - Comerce, Arts, Expansion, Civilization" - Putna (1936);
• C. Noe - "Les Roumains Koutzo-Valaques" - Bucharest (1913);
• N. Saramandu - "Le parler Aromun" - Bucharest (1979);
• P. N. Vaidomir - "Contributii la istoria Romanilor sud Dunareni" - Medias (1943);
• N. Batzaria - "Istoricul fundarii orasului Crusova" - (1904), Marcu Beza - "Paper on Rumanian People" (London - 1920);
• H. Candroveanu - "Caleidoscop Aroman" (1999);
• C. Burileanu - "Visiting the Romanians of Albania";
• Ioan Arginteanu - "The History of the Macedo-Romanians" (1904);
• N. Densusianu et F. Dame - "Les Roumains du Sud. Macedoine. Epirus. Thessaly" - Paris (1877), E.M. Picot - "Les roumains de la Macedoine" - Paris (1875);
• O. Randi -"Il fenomeno degli Aromuni" - Zara (1939);
• A. Rubin - "Les Roumains de Macedoine" (1913);
• B. Stuart - "The Vlakhs of Mount Pindus" - London (1868);
• R. Suster - "I Romeni del Pindo" - Roma (1930);
• Xenopol - "Une enigme historique: Les Roumains au Moyen Age" Paris 1885;
• Tereza Stratilesco - "From Carpathian to Pindus" - Boston (1907, re-printed 1981);

[edita] Enllaços externs

• Bana Armâneascâ, diari aromanès
• Trâ Armânami.org - Associació dels Aromanesos Francesos
• Associació Folklòrica de Vlahs (Armani) a Veria
• vlachophiles.net: Aromanesos - Les tribus perdudes
• La petita cantonada valaca
• Guerrers llops: dacis i valacs
• La connexió valaca i altrs reflexions d'història romana
• Studies on the Vlachs per Asterios Koukoudis
• farsarotul.org: La Societat Farsarotul
• La petita cantonada valaca
• Assentaments aromanesos a començament del segle XX (mapa)
• Tis ta munte - cançó aromanesa-farserot de Dobrudja
• Escolta la ràdio en aromanès amb suport del govern romanès a Radio Romania Interantional - la secció aromanesa