Andr?? Derain
De Viquip??dia
Andr?? Derain (Chatou, 10 de juny de 1880 - Garches, 8 de setembre de 1954) fou un pintor i il??lustrador franc??s. Encara avui ??s un pintor controvertit: molt fam??s en vida, va ser m??s tard criticat pel seu retorn a formes pict??riques considerades "tradicionals".
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Formaci?? i grans pintors
Derain nasqu?? a Chatou a les rodalies de Par??s. El seu per??ode de formaci?? va transc??rrer entre 1898 i 1899 a l'Acad??mia Camillo, en la que treballava Eug??ne Carri??re; per aquest motiu es coneix sovint aquesta Acad??mia com "l'Acad??mia Carri??re". ??s aqu?? on conegu?? Henri Matisse. Amb Matisse, Derain fou considerat un dels iniciadors del fauvisme. En aquella ??poca visita les primeres exposicions de Van Gogh i expos?? les seves primeres teles al Sal?? de tardor.
El 1900 coneix Maurice de Vlaminck, amb qui compart?? un estudi, i comen???? a pintar els seus primers paisatges. Es reun?? amb Matisse a Cotlliure el 1905 i amb aquest motiu pict??ric definiria l'estil pel que ser?? conegut pel gran p??blic: colors vius, dibuix simplificat i composici?? clara. Des d'aquest moment fou considerat un dels principals representants del fauvisme.
A partir de 1906, es veu en ell la influ??ncia de Gauguin, i els seus colors esdevenen menys vius. L'any seg??ent, per??, essent un habitual del Bateau Lavoir, coneix Picasso, Braque, Apollinaire, Van Dongen i Max Jacob. Descobreix i col??lecciona art afric??.
El 1907 experiment?? amb l'escultura en pedra, i es trasllad?? a Montmartre per ser m??s a prop del seu amic Picasso i d'altres artistes. En algun moment es trob?? temptat a seguir el cam?? marcat per Picasso, per?? no an?? m??s enll?? del pre-cubisme i acabaren barallats, despr??s de 10 anys d'amistat.
Derain il??lustr?? el primer llibre de poesia de Guillaume Apollinaire, El mag podrit ("L'Enchanteur pourrissant") (1909), i una col??lecci?? de poemes de Max Jacob el 1912. El 1916, realitz?? les il??lustracions per al primer llibre d'Andr?? Breton, Mont de pietat ("Mont de Piet??").
A partir de 1911, torn?? a un estil que sembla m??s tradicional, retornant a la perspectiva i al clarobscur.
El 1914, durant la Primera Guerra Mundial fou destinat a un regiment d'artilleria.
[edita] La postguerra
Despr??s de la guerra, el m??n de l'art el reb?? amb els bra??os oberts. El 1919 disseny?? el tel??, la decoraci?? i el vestuari del ballet La Boutique fantasque per a Diaghilev, dels ballets russos. Fou un gran ??xit que el port?? a col??laborar en molts altres ballets.
Quan obtingu?? el premi Carnegie l'any 1928 va cr??ixer la seva reputaci??. Comen???? doncs a exposar a tot el m??n: Londres, Berl??n, Frankfurt, D??sseldorf, Nova York i Cincinnati.
Durant l'ocupaci?? alemanya de Fran??a en el curs de la Segona Guerra Mundial, Derain visqu?? a Par??s i fou tractat pels alemanys com un prestigios s??mbol de la cultura francesa. Accept?? una invitaci?? per a visitar oficialment Alemanya el 1941. La propaganda nazi utilitz?? aquest viatge, motiu pel qual Derain fou acusat de col??laboracionista i condemnat a l'ostracisme durant molt de temps un cop acabada la Guerra.
Despr??s de la Segona Guerra Mundial renunci?? a presentar p??blicament les seves obres. L'any 1944 refus?? el nomenament de director de l'Escola Nacional de Belles Arts de Par??s. Acab?? la seva vida en una soledat volunt??ria.
Mor?? a Garches (Alts del Sena) el 8 de setembre de 1954.
Avui en dia els seus quadres assoleixen preus milionaris.
[edita] La seva obra
La seva obra es qualifica sovint de desigual, per?? ??s un fidel exponent de les preocupacions dels artistes de l'??poca: l'art s'uneix a una ??poca hist??rica, els artistes no poden limitar-se a reproduir l'obra dels seus antecessors, tot i que han de considerar els seus assoliments.
L'obra de Derain ??s fonamentalment pict??rica, per?? tamb?? disseny?? decorats i vestuaris de molts ballets, il??lustr?? desenes de llibres i fou conegut com a escultor.
- [1] El lloc de l'Estaque. Obres de C??zanne, Derain, Braque, Dufy, Marquet.
