Andòcides

De Viquipèdia

Andòcides (Andocides, Ἀνδοκίδης) fou un dels deu oradors àtics el treball dels quals es troba al Cànon Alexandrí; fou fill de Leògores i va néixer a Atenes el 467 aC en el si de l'antiga família dels cèriques que tenia origen mític en Hermes.

Membre del partit oligàrquic va obtenir el 436 aC el comandament d'una flota de 20 vaixells, compartit amb Glaucon, encarregada de protegir a Còrcira contra Corint. Després fou ambaixador a Tessàlia, Macedònia, Molòssia, Thespròtia, Itàlia i Sicília.

El 415 aC va ser un dels que va acusar a Alcibíades de profanar els misteris i mutilar a Hermes. Després es va sospitar d'ell mateix (la figura d'Hermes al costat de casa seva fou de les poques que no havia estat mutilada) i fou detingut però més tard alliberat contra la promesa de denunciar als autèntics perpetradors del crim; Andòcides va donar quatre noms, tots els quals foren executats a l'acte; ell mateix no va poder justificar els seus actes i fou privat dels drets ciutadans i expulsat d'Atenes.

Va anar a diferents llocs de Grècia i es va associar en empreses comercials amb diverses persones importants . El 411 aC es va establir el govern oligàrquic dels quatre-cents a Atenes i Andòcides va tornar però fou detingut per ordre del nou cap Pisandre d'Acarnes i es va escapar per poc de l'execució; poc després fou alliberat o es va escapar de la presó i va sortir a l'exili per segon cop.

Va anar a Xipre on va ser ben rebut pel rei Evagores de Salamina, amb el que havia comerciat; però finalment Evagores el va fer empresonar per causes que no es coneixen, però es va escapar altra cop.

Al restablir-se la democràcia a Atenes hi va tornar altre cop i per mitjans de suborns va aconseguir ser admès a l'assemblea del poble però aquesta el va expulsar de la ciutat tot i el seu discurs "del retorn" (περὶ τῆς ἑαυτοῦ καθόδου) en el que demanava permís per romandre a Atenes. En aquest tercer exili se'n va anar a l'Èlide i la seva casa a Atenes fou ocupada per Cleòfon un fabricant de lires que havia esdevingut cap del partit democràtic.

Andòcides va restar a l'exili fins el 403 aC quant Trasibul va proclamar una amnistia general. Va retornar passant per Xipre on també havia recuperat l'amistat dels prínceps locals. Una vegada a Atenes va recuperar la seva posició ràpidament i va esdevenir membre del senat. Una acusació que va fer contra Arkhippos o Aristippos (als 10 dies d'arribar) fou retirada a canvi d'una quantitat de diners. A l'assemblea popular com al senat va gaudir de notable influencia. Va ser enviat als jocs ístmics i als olímpics i també va rebre la feina de guardar el tresor sagrat.

Però aviat els seus enemics es van unir contra ell. El 400 aC Càl·lies III, amb el suport de Cefísios, Agírrios, Meletos, i Epícares, van demanar que Andòcides fou privat d'anar a l'assemblea, i Càl·lies el va acusar a més a més de profanar els misteris d'Eleusis. Andòcides es va defensar amb un discurs "dels misteris" (περὶ τῶν μυστηρίων), i fou declarat innocent.

Va gaudir de sis anys més de tranquil·litat ocupant càrrecs rellevants de la república fins el 394 aC en que fou enviat d'ambaixador a Esparta per negociar la pau a la que havia portat la victòria de Conó a Cnidos. Al seu retorn fou acusat de conducta il·legal durant la seva ambaixada. El seu discurs "sobre la pau amb Lacedemònia" (περὶ τῆς πρὸς Λακεδαιμονίονς εἰρήνης), que es conserva, va ser la seva defensa (393 aC) però fou trobat culpable i enviat a l'exili per quarta vegada.

Ja no va tornar i va morir poc després vers el 390 aC. Es creu que no tenia fills però Aristòfanes esmenta Antifont com a fill d'Andòcides.

Els seus discursos s'emmarquen dins l'escola sòbria atenenca, però cauen sovint en la monotonia i la repetició.

[edita] Bibliografia

• Andòcides. Discursos I. Sobre els misteris, intr., text grec revisat, trad. i notes de Jordi Redondo, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2006, ISBN 84-7225-871-8.
• Andòcides. Discursos II. Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. (Ps.-And.) Contra Alcibíades, intr., text grec revisat, trad. i notes de Jordi Redondo, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2007, ISBN 84-7225-880-7.
• Antifonte/ Andócides. Discursos y fragmentos, trad., int. i notes de Jordi Redondo, Madrid, Biblioteca Clásica Gredos, 1991. ISBN 9788424914486.

v • d • e Els deu oradors àtics
Antifont • Andòcides • Lísies • Isòcrates • Iseu • Èsquines • Licurg • Demòstenes • Hipèrides • Deinarc