Iseu de Calcis
De Viquipèdia
Iseu de Calcis (Isaeus, Ἰσαῖος) fill de Diàgores fou un dels deu oradors àtics els discursos dels quals són al cànon alexandrí. Va viure a la primera meitat del segle IV aC, i com a molt aviat a partir del 420 aC fins el 348 aC.
Va néixer a Calcis a Eubea però de molt jove va anar a Atenes. Fou educat en oratòria per Lísies i Isòcrates d'Atenes i després es va dedicar als discursos judicials i va crear una escola de retòrics a Atenes on hauria tingut com a deixeble a Demòstenes.
Suides diu que li va fer l'ensenyament de manera gratuïta i Plutarc diu que va cobrar deu mil dracmes; Iseu va ajudar a Demòstenes a redactar els seus discursos contra els seus tutors.
A l'antiguitat s'esmenten 64 discursos amb el seu nom però només unes 50 eren reconegudes com autentiques i només se'n conserven onze, encara que es coneixen els títols de 56. També va escriure un llibre de retòrica titulat ἰδίαι τέχναι que s'ha perdut.
|
|
|---|
| Antifont • Andòcides • Lísies • Isòcrates • Iseu • Èsquines • Licurg • Demòstenes • Hipèrides • Deinarc |
