Alga dels vidriers
De Viquipèdia
 |
«Posidònia» redirecciona aquí. Per a d'altres significats, vegeu «Paestum». |
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Alga de vidriers
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
| Posidonia oceanica (L.) Delile |
||||||||||
L'alga de vidriers, altina o posidònia[1] (Posidonia oceanica) és una planta aquàtica del gènere Posidonia endèmica de la Mediterrània. Malgrat el seu nom vulgar no es tracta d'un alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits, que podem trobar a les platges com a evidència de la seva presència al fons marí.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Planta aquàtica que viu en als fons marins fins uns 40 m de fondària; les tiges són subterrànies en forma de rizomes, horitzontals o verticals, que poden arribar a fer varis decímetres de gruix, a l'extrem de cada rizoma surt un feix de fulles, que són llargues i acintades, d'un cm d'ample per uns 50 cm o més de llarg, amb nervis paral·lels i àpex arrodonit; a la tardor perd part de les fulles. La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen, les flors, de color verdós, són inflorescències es forma d'espiga protegides per bràctees i situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corol·la, amb tres estams que produeixen un pol·len viscós i filamentós que pot ser transportat pels corrents cap els pistils d'altres plantes. El fruit és una baia de color verd i forma semblant a una oliva que conté una llavor i rep el nom d'oliva de mar; la disseminació es fa gràcies a que el fruit sura mentre la polpa, el pericarp, no es descompon i pot ser transportat per l'onatge.
[edita] Hàbitat
Ocupa els fons marins formant extenses praderies, també anomenades herbeis, sobre les que es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi. El límit superior de les praderies està determinat per l'onatge, que trenca la planta, per això només en algunes cales protegides poden arribar a la superfície; el límit inferior el determina la presència de llum, per això només en aigües molt netes i transparents poden aparèixer fins el 80 m però habitualment acostuma a estar entre els 30 i els 40 metres. Arrela sobre preferentment sobre sòls sorrencs i també sobre fangosos o rocosos però sempre amb presència de matèria orgànica. Els rizomes fixen la sorra i per això tenen un paper important en la formació i creixement de les platges. No suporta els canvis sobtats de la salinitat ni la contaminació, la presència de praderies de posidònia és sinònim de bona qualitat de l'aigua. Actualment totes les praderies estan en procés de regressió, malgrat els intents de protecció (DOGC: Ordre 91.210.098 de 12/8/1991; BOE:R.D. 1997/1995; CEE: Directiva 92/43), la contaminació deguda al vessament de tot tipus de productes i substàncies (aigües residuals, residus industrials, fertilitzants, escombraries, ...), la pesca d'arrossegament, el dragat dels fons o l'ancoratge de vaixells esportius són les principals amenaces. Un altre agent que actua mortalment contra les praderies és la proliferació de l'alga Caulerpa taxifolia d'orígen tropical però introduïda per l'home a causa d'un vessament accidental a un aquari de Mònaco.
[edita] Usos Coneguts
- Antigament s'havia utilitzat com a protecció en el transport de materials delicats com el vidre.
- Insecticida contra les xinxes fent matalassos i coixins
- planta medicinal per les seves propietats astringents, desinfectants i d'altres,
- Substitutiu de la palla en la fabricació de maons de fang
- Farratge, aliment dels animals (fullaes i fruits).
[edita] Referències
- ↑ Posidònia al DIEC. D'acord amb el DIEC, la paraula posidònia (en català i amb accent) es refereix a l'espècie Posidonia oceanica i no al conjunt del gènere Posidonia (en llatí i sense accent).
