's-Hertogenbosch
De Viquip??dia
| s-Hertogenbosch | |
 |
 |
| Localitzaci?? | |
 |
|
 |
|
| Pa??s |  Pa??sos Baixos |
| Poblaci?? (2007) | 135.596 hab. |
| Altitud | |
| Coordenades | 51?? 42??? N, 5?? 19??? E |
| Web oficial | |
's-Hertogenbosch (Bosc del Duc en neerland??s, tradu??t en franc??s com a Bois-le-Duc ) o Den Bosch (El Bosc) ??s una ciutat dels Pa??sos Baixos, capital de la prov??ncia del Brabant Septentrional, situada a uns 80 quil??metres al sud d'Amsterdam. El gener del 2005 comptava amb 134.009 habitants.
[edita] Hist??ria
La ciutat deu el nom (origin??riament "des hertogen bosch" - "el bosc del duc") a Enric I, Duc de Brabant, que amb 26 anys li conced?? el t??tol de ciutat l'any 1185 amb l'afany de protegir-se de Gelderland i Holanda. Des dels seus inicis la ciutat es va concebir com a ciutat-fortalesa. L'any 1203 va ser destru??da pels atacs de Gelderland i Holanda, per?? posteriorment va ser reconstru??da. De les parets de pedra originals encara en queden algunes mostres dempeus. Cap el 1475 es va aixecar una nova muralla per a protegir les noves zones habitades, fruit del creixement de la ciutat. Es van construir canals d'aigua, que servien de fossat, a partir del desviament dels rius Dommel i Aa.
Fins el 1520 va ser una ciutat pr??spera: era la segona ciutat m??s gran del centre del territori dels actuals Pa??sos Baixos, darrere Utrecht. Va ser tamb?? on va n??ixer i viure un dels pintors renaixentistes del nord d'Europa m??s importants, Hieronymus van Aken, conegut com a Hieronymus Bosch (1450???1516). La ciutat va ser tamb?? un centre de m??sica, amb diversos compositors, com Jheronimus Clibano, directors musicals com Matthaeus Pipelare i compositors i copistes d'anomenada com Pierre Alamire.
Les guerres de la Reforma Protestant van canviar el rumb de la ciutat. Va esdevenir un bisbat independent. Durant la Guerra dels vuitanta anys la ciutat va prendre part per la Dinastia dels Habsburg. Es va frustrar un cop dels calvinistes. Va ser assetjada diverses vegades pel Pr??ncep Maurici d'Orange, Stadhouder d'Holanda, que volia posar 's-Hertogenbosch del b??ndol de les Prov??ncies Unides rebels. M??s tard les fortificacions es van expandir considerablement. Com que els pantans dels voltats feien impossible un setge convencional, es va considerar que la fortalesa era inexpugnable pel que va rebre el nom del Pant?? drac.
La ciutat va ser finalment conquerida per Frederic-Enric d'Orange el 1629 amb un m??tode t??picament holand??s: va desviar els rius Dommel i Aa, va crear un p??lder en construir un dic de quaranta quil??metres i aleshores va buidar l'aigua amb la for??a dels molins. Despr??s d'un setge de tres mesos, la ciutat es va haver de rendir. Aix?? va aillar la ciutat de la resta del ducat. L'??rea va rebre per part de la Rep??blica el tractament de zona ocupada sense llibertats pol??tiques. Les fortificacions es van tornar a expandir. El 1672, el rampjaar neerland??s, es va aixecar contra l'ex??rcit de Llu??s XIV de Fran??a. L'any 1794, les tropes revolucion??ries franceses sota el comandament de Charles Pichegru van prendre la ciutat en una lluita molt dura. A la Rep??blica Batava tant els Cat??lics com els Brabants van obtenir finalment els mateixos drets.
Des del 1806 la ciutat va passar a ser part de Fran??a. Va ser capturada pels prussians el 1814. L'any seg??ent, quan es va establir el Regne Unit dels Pa??sos Baixos, va esdevenir la capital del Brabant Septentrional. Es van crear noves fortaleses modernes als voltants de la ciutat. Fins el 1878 va estar prohibit construir fora de les muralles. Aix?? va portar a la superpoblaci?? i a la mortalitat infantil m??s elevada del regne. El govern de la ciutat va impedir el creixement industrial -no volien un creixement en el nombre de treballadors ??? ni l'establiment d'institucions educatives ??? tampoc volien desordres d'estudiants. Per la qual cosa va disminuir la import??ncia relativa de la ciutat. A la Segona Guerra Mundial va ser alliberada entre el 24 i el 27 d'octubre de 1944 per la Divisi?? 53 (Gal??lesa). Despr??s de la guerra, es van fer plans per a modernitzar la part vella de la ciutat, omplint els canals i reconstru??nt barris hist??rics. Abans que es puguessin portar a terme aquests plans, el govern central va declarar la ciutat d'inter??s. D'aquesta manera s'han preservat molts elements hist??rics.
[edita] Llocs d'inter??s
's-Hertogenbosch va ser fundada com a ciutat-fortificada i aquest patrimoni encara es pot veure avui. Degut al fet que les muralles tenen la feina crucial de mantenir fora l'aigua, no han estat alleugerides de manera exagerada, tal com s'ha fet en altres llocs dels Pa??sos Baixos. En contrast amb ciutats com Rotterdam, 's-Hertogenbosch va quedar relativament il??lesa durant la Segona Guerra Mundial. La major part del seu patrimoni hist??ric resta intacte, i avui el que es fa s??n tasques de restauraci?? i preservaci?? dels antics edificis, fortificacions, esgl??sies i est??tues per a les generacions futures. El 2004 la ciutat va ser guardonada amb el t??tol de Ciutat-fortalesa europea de l'any. S'ha previst restaurar les defenses antigues tal com eren en la seva ??poca. 's-Hertogenbosch tamb?? t?? la casa feta mb totxo m??s antiga dels Pa??sos Baixos, 'de Moriaan', que va ser constru??da a principis del segle XIII. Al nord de la part vella de la ciutat, encara hi ha el polvor?? hexagonal, el Kruithuis, un dels dos que queden al pa??s. L'ajuntament ??s un edifici del segle XVII, constru??t seguint el t??pic estil cl??ssic holand??s. Al voltant de la ciutat tamb?? es poden veure altres fortaleses.
La part antiga de 's-Hertogenbosch encara es mant?? completament envoltada de muralles. A la banda sud, aquest mur envolta un antic polder, que s'ha mantingut intacte com a reserva natural, que s'eixampla de cam?? a Vught. Actualment s'estan renovant aquests murs. Amagat sota la ciutat antiga hi ha una xarxa de canals anomenada Binnendieze que transcorre per 22 quil??metres. Va coen??ar com a un riu normal, el Dommel, passant per sota la ciutat durant l'??poca medieval per?? per falta d'espai a la ciutat, la gent va comen??ar a construir les seves cases i carrers sobre el riu. En ??poques posteriors va funcionar com a claveguera i es va anar degradant. En d??cades recents, s'ha renovat part de l'antic sistema de canals, i actualment ??s possible fer-hi rutes guiades subterr??nies amb embarcaci??.
A 's-Hertogenbosch tamb?? hi ha la Catedral de Sant Joan (en neerland??s Sint Jans kathedraal) de la qual es diu que ??s una de les catedrals m??s boniques dels Pa??sos Baixos. La catedral data de circa 1220 i ??s m??s coneguda pels seus dissenys de g??tic brabanti?? i les moltes escultures dels artesans que hi ha a cada arc i vora de l'exterior de la catedral. Darrerament ha estat objecte de renovaci?? per a refer el deteriorament produ??t durant molts anys per la pluja ??cida.
