??stor Piazzolla

De Viquip??dia

??stor Piazzolla

??stor Piazzolla (Mar del Plata, 11 de mar?? de 1921 - Buenos Aires, 4 de juliol de 1992), bandoneonista i compositor argent??. Segons molts especialistes, va ser el m??s important m??sic de tango de la segona meitat del segle XX. ??El gran ??stor?? va estudiar harmonia i m??sica cl??ssica i contempor??nia amb la compositora i directora d'orquestra francesa Nadia Boulanger (1887-1979). En la seua joventut va tocar i va realitzar arranjaments orquestrals per al bandoneonista, compositor i director An??bal Troilo. Quan va comen??ar a fer innovacions en el tango (pel que fa a ritme, timbres i harmonia) va ser molt criticat pels tangueros de la ??Gu??rdia Vella?? (ortodoxos quant a ritme, melodia i orquestraci??). En els anys posteriors seria reivindicat per intel??lectuals i m??sics de rock. Entre aquests ??ltims, va ser Alejandro de Michele, qui es va constituir en el seu m??s apassionat defensor.

Quan en els anys 1950 i 1960 els tangueros ortodoxos -que el consideraven l'assass?? del tango- van decretar: ??aix?? no ??s tango??, Piazzolla va respondre amb una nova definici??: ????s m??sica contempor??nia de Buenos Aires??. Per als seus seguidors i els que gaudien de la seua m??sica, aquesta certament representava millor el ritme crispat, encara que tamb?? melanc??lic, de la capital argentina convertida en metr??polis. El car??cter personal de Piazzolla, irreverent, apassionat i fins a intolerant, sens dubte contenia aquestes dues vessants dels seus tangos, moltes vegades enlla??ades en una mateixa pe??a.

[edita] Biografia

??stor Pantale??n Piazzolla va n??ixer a Mar del Plata, quan aquesta ciutat de la costa de l'Atl??ntic, 400 quil??metres al sud de Buenos Aires, era encara un balneari aristocr??tic. Als tres anys es va mudar amb els seus pares d'origen itali?? a Nova York. Tenia vuit anys quan per primera vegada va tenir entre les seues mans un bandone??n. L'any 1936 va tornar a Mar del Plata, on va formar els seus primers conjunts musicals, i el 1938 es va mudar a Buenos Aires. Va passar breument per diverses orquestres i es va incorporar finalment a la d'An??bal Troilo. Ac?? va ser bandoneonista de fila i arranjador. Troilo el va tutelar (l'anomenava Gato), per?? al mateix temps va retallar el seu vol perqu?? Piazzolla se cenyira als l??mits estrictes de l'estil de l'orquestra.

L'any 1944 va abandonar l'orquestra de Troilo i va passar a dirigir la que va acompanyar el notable cantant Francisco Fiorentino. Des d'aquest moment va comen??ar a desplegar la seua creativitat. Al poc de temps va crear la seua pr??pia orquestra. Entre les peces que va interpretar en aquesta etapa es distingeixen cinc composicions pr??pies que ja definien el seu estil, entre elles la titulada, amb intencionalitat segurament, Prep??rense (Prepareu-vos).

En els primers anys cinquanta va pensar seriosament a abandonar el tango per a dedicar-se a la m??sica cl??ssica i amb aquest fi se'n va anar a Par??s on va estudiar amb Nadia Boulanger, qui el va conv??ncer que havia de tornar al tango. A Par??s, el 1955, va gravar 16 temes, la majoria propis, amb les cordes de l'Orquestra de l'??pera de Par??s, Martial Solal al piano i ell mateix al bandone??n.

Emn tornar a Buenos Aires, va crear una orquestra de cordes i bandone??n i el seu fam??s octet, amb els que va estrenar tangos clau del seu repertori, com Tango de l'??ngel i Tres minuts amb la realitat, mentre reinterpretava partitures d'altres compositors del g??nere.

L'any 1958 va tornar a Nova York, i despr??s d'un fracassat intent de fusi?? tango-jazz, que ell mateix va criticar amb gran duresa, va tornar a Buenos Aires en 1960 i va crear una altra de les seues grans formacions, el Quinteto Nuevo Tango (bandone??n, viol??, piano, guitarra el??ctrica i contrabaix). Amb aquest grup va estrenar tangos com Revirado, Adi??s Nonino (dedicada a son pare), Buenos Aires hora cero, Muerte del ??ngel, que serien dels tangos piazzollians m??s recordats i interpretats en les d??cades seg??ents.

Va compondre m??s de 700 obres, algunes per al teatre, el cine i per a ser gravades. ??s famosa la seua cantata Mar??a de Buenos Aires.

L'any 1965, el quintet actua a Nova York i el mateix any grava a Buenos Aires tangos compostos sobre poemes de l'escriptor Jorge Luis Borges amb el cantor Edmundo Rivero i l'actor Luis Medina Castro. Despr??s, Piazzolla s'associa amb el poeta Horacio Ferrer i amb la cantant Amelita Baltar, amb els que crea els tangos m??s populars del seu repetorio: Chiquil??n de Bach??n i Balada para un loco. En els primers anys 1970, Piazzolla se'n va a It??lia. Ac?? estrena obres m??s ambicioses com Balada para mi muerte (amb la cantant Milva) i la seua Suite troileana, commogut homenatge al seu mestre. En els anys posteriors, compon nous tangos i torna a aproximar-se al jazz, per mitj?? d'un disc gravat amb el saxofonista Gerry Mulligan.

A principis de 1989, forma el seu ??ltim conjunt, el Sexteto Nuevo Tango, de composici?? inusual: dos bandoneones, piano, contrabaix, guitarra el??ctrica i violoncel. El 1990, a Par??s, pateix una trombosi cerebral, i dos anys m??s tard mor a Buenos Aires.

[edita] Bibliografia

Gor??n, Natalio: Astor Piazzolla: A manera de memorias. Origin??riament editat per Atl??ntida, Buenos Aires, 1991. Reeditat per Perfil Libros en 1998 a Buenos Aires (ISBN 9506391459). Edici?? definitiva: Astor Piazzolla: Memorias. Barcelona, Alba Editorial, 2003. ISBN 84-8428-194-9.