(50000) Quaoar

De Viquipèdia

**(50000) Quaoar**
Descobriment

Visió artística de (50000) Quaoar.
Descobridor	Michael E. Brown i Chad Trujillo.
Data de descobriment	4 de juny de 2002
Altres designacions	2002 LM60
Classificació	Cubewano
Elements orbitals
Època 22 de setembre de 2006
Excentricitat (e)	0,036
Semieix major (a)	43,585 UA
Periheli (q)	42,004 UA
Afeli (Q)	45,166 UA
Període orbital (P)	282,6 a
Velocitat orbital mitjana	4,52 km/s
Inclinació (i)	8°
Longitud del node ascendent (Ω)	188,791°
Argument del periheli (ω)	154,850°
Anomalia mitjana (M)	273,73°
Característiques físiques
Dimensions	( 1000-1400 ) km
Massa	1,0-2,6×10²¹ kg
Densitat	2,0 g/cm³
Gravetat superficial	0,276-0,376 m/s²
Velocitat d'escapament	0,523-0,712 km/s
Període de rotació	h
Classe espectral	(Moderadament roig) B-V=0,94 , V-R=0,64
Magnitud absoluta	2,6
Albedo	0,1
Temperatura mitjana superf.	43 K (-230ºC)

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble.

Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar.

(50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM₆₀) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002. La seva òrbita és lleugerament més llunyana que la de Plutó, i probablement siguen també molt semblants quant a composició i estructura.

Va ser descobert el 4 de juny de 2002 des de l'Observatori Palomar amb el telescopi Schmidt d'1,2 metres amb càmera CCD per Michael E. Brown i Chad Trujillo. Charles T. Kowal l'havia observat en els dies 17 i 18 de maig de 1983, sense reconéixer-lo.

També havia sigut albirat en diverses èpoques en els observatoris de Siding Spring i Haleakala-NEAT/MSSS. Amb totes estes observacions i mesures astromètriques, han permès calcular una òrbita prou precisa perquè se li haja adjudicat un nombre definitiu i anomenat amb el nom que els seus descobridors l'han batejat. El nom de "Quaoar" té el seu origen en el nom de la força de la creació adorada per la tribu Tongva, els pobladors originals de la regió on hui se situa Los Angeles, prop de Pasadena en què es troba la seu del Institut de Tecnologia de Califòrnia.

Té un diàmetre de 1.260+/-190 km , el que fa que la seva mida puga variar entre els 1000 i 1400 km segons els metodes d'observació. Inclús és major que Caront (satèl·lit de Plutó, amb 1.186 km de diàmetre), i a més és aproximadament la mitat del diàmetre del propi Plutó (2.320 km de diàmetre equatorial). Pertany al cinturó de Kuiper.