(5) Astraea

De Viquipèdia

**5 Astraea**
Descobriment

Descobridor	Karl Ludwig Hencke
Data de descobriment	8 de desembre de 1845
Altres designacions	1969 SE
Classificació	Cinturó d'asteroides
Elements orbitals
Època 26 de novembre de 2005 (DJ 2453700,5)
Excentricitat (e)	0,193
Semieix major (a)	384,945 G m (2,573 UA)
Periheli (q)	310,688 Gm (2,077 UA)
Afeli (Q)	459,202 Gm (3,070 UA)
Període orbital (P)	1507,676 d (4,13 a)
Velocitat orbital mitjana	18,39 km/s
Inclinació (i)	5,369°
Longitud del node ascendent (Ω)	141,690°
Argument del periheli (ω)	357,530°
Anomalia mitjana (M)	194,442°
Característiques físiques
Dimensions	167×123×82 km ^[1]^[3]
Massa	~2,4·10¹⁸ kg
Densitat	~2,7 g/cm³ ^[2]
Gravetat superficial	~0,023 m/s²
Velocitat d'escapament	~0,062 km/s
Període de rotació	0,700 03 d (16,801 h) ^[3]
Classe espectral	Asteroide tipus S
Magnitud absoluta	6,85
Albedo	0,227 ^[1]
Temperatura mitjana superf.	~167 K max: 263 K (-10 °C)

(5) Astraea (originalment, escrit Astræa; en català, (5) Astrea) és un gran asteroide del cinturó d'asteroides. La seva superfície és altament reflectora (brillant) i la seva composició és probablement un barreja de níquel-ferro amb silicats de magnesi i ferro. Rep el seu nom de Astrea, deessa grega de la justícia juntament amb Temis, la seva mare.

Va ser el cinquè asteroide descobert, el 8 de desembre de 1845 per Karl Ludwig Hencke des de Driesen (Alemanya). Va ser el primer dels dos asteroides que descobrí (el segon va ser (6) Hebe).

(5) Astraea és notable principalment perquè durant 38 anys (des del descobriment de (4) Vesta en el 1807) s'havia cregut que només existien quatre asteroides.

Després del descobriment d'Astraea, s'han trobat milers d'asteroides més.

[edita] Referències

Supplemental IRAS Minor Planet Survey (anglès)
G. A. Krasinsky et al Hidden Mass in the Asteroid Belt, Icarus, Vol. 158, p. 98 (2002). (anglès)
M. J. López-Gonzáles & E. Rodríguez Lightcurves and poles of seven asteroids, Planetary and Space Science, Vol. 53, p. 1147 (2005). (anglès)