V??ctor Balaguer i Cirera
De Viquip??dia
V??ctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) fou un pol??tic, poeta i historiador catal??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fou fill d'un metge d'ideologia liberal i rest?? orfe de ben petit. Les seves idees radicals provocaren que la seva mare el desheret??s.
Ma????, liberal i d'idees rom??ntiques, va col??laborar a diversos diaris liberals com El Constitucional, El Laurel, El Genio i La Lira i el 1846 marx?? a Madrid, on conegu?? les principals personalitats liter??ries i pol??tiques de l'??poca. Fund?? a Barcelona el diari liberal La Corona de Arag??n, on declarava una adhesi?? fervent al passat glori??s de Catalunya alhora que exigia una descentralitzaci?? per als territoris de l'antiga corona catalano-aragonesa.
Col??labor?? en la restauraci?? dels Jocs Florals el 1859, i en fou un participant asidu. Va estar uns anys exiliat a Fran??a del 1865 al 1867 per haver participat en la conspiraci?? del general Prim, on va con??ixer Frederic Mistral el 1865 i particip?? del Felibritge, del qual en fou nomenat vicepresident. Fou membre de la delegaci?? catalana que entreg?? la Copa Santa als escriptors occitans.
El 1867 torn?? a Catalunya i durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya fou Ministre de Foment i d'ultramar. Torn?? a ocupar el c??rrec durant la Primera Rep??blica Espanyola (1871) i durant el govern de Pr??xedes Mateo Sagasta del 1886.
Fou autor de peces de teatre rom??ntiques en castell?? i en catal??, i escrigu?? Historia de Catalu??a y de la Corona de Arag??n. Com a historiador no fou pas un investigador erudit, sin?? un divulgador rom??ntic del passat hist??ric de Catalunya que barrejava fets reals i llegendes, amb una forta intenci?? nacionalista. En aquesta mateixa l??nia va fer un projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Arag?? (carrer Arag??, Val??ncia, Mallorca, Rossell??, C??rsega, Sardenya, Sic??lia, N??pols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputaci??, el Consell de Cent) o a personatges (Pau Claris, Roger de Ll??ria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, per?? amb modificacions i canvis d'ubicaci?? que en van trencar la l??gica (per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs).
El seu llegat resta a la Biblioteca Museu V??ctor Balaguer, a Vilanova i la Geltr??.
[edita] Obres
[edita] Teatre en castell??
- Pep??n el Jorobado o el hijo de Carlomagno (1838)
- Enrique el Dadivoso (1847)
- Juan de Padilla (1848)
- Vifredo el Velloso (1849)
[edita] Estudis i assaigs en castell??
- Bellezas de la historia de Catalu??a: Lecciones pronunciadas en la Sociedad Fil??rm??nica 1853
- Historia de Catalu??a y de la Corona de Arag??n (1860-1863) Tom I (1860)
- Las calles de Barcelona (1865)
- Historia pol??tica y literaria de los trobadores (1878-79)
- Instituciones y reyes de Arag??n (1896)
- La libertad constitucional (1857)
- Memorias de un constituyente (1868)
- El Regionalismo y los Juegos Florales (1897)
[edita] Poesia i teatre en catal??
- Los trobadors moderns (1859)
- Lo trobador de Montserrat (1861)
- Esperances i records (1866)
- Don Joan de Serrallonga (1868)
- Los Pirineus (1893), musicat per Felip Pedrell
[edita] Refer??ncies
- Historia de Catalu??a, V. Balaguer (II vols., Madrid, 1886, &c.)
- (angl??s)Victor Balaguer a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici?? de 1911 de la Encyclopaedia Britannica
[edita] Enlla??os
- Biblioteca Museu V??ctor Balaguer El seu llegat
- Poesia Catalana d'ahir i d'avui Obra
- Associaci?? d'Escriptors en Llengua Catalana Biografia
