[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Tushratta - Viquipèdia

Tushratta

De Viquipèdia

Tushratta (Dasharatha, "el que té deu carros de combat"?) fou rei de Mitanni després del 1399 aC, potser vers el 1390 aC. Fill petit de Shuttarna II, son germà gran Artashshumara fou assassinat i ell fou col·locat al tron per un cortesà o general conspirador de nom Udhi, que volia governar en el seu nom, però (no se sap perquè) no ho va aconseguir.

Amb el nou rei mot jove sinó menor, Assíria va negar el tribut a Mitanni però una expedició mitànnia vers els 1370 aC va imposar altra cop la sobirania hurrita i el pagament del tribut.

El regne es va fraccionar potser vers el 1360 aC quant va escalatar una revolta a la part oriental del país dirigida per Artatama II, fill de l'assassinat Artashumara, que es va fer amb el poder a Taite i la part oriental incloent Assíria, mentre a l'oest Tushratta va aconseguir manenir el control, ja desempallagat del regent Udhi i els seus col·laboradors.

En temps de Tudhalias II els hitites es van apoderar d'Alep, que els hurrites van recuperar, però els hitites van tornar a la zona i es van apoderar llavors d'Alep i Nuhase. Un nou atac hurrita va recuperar Alep però no van aconseguir imposar-se a Nuhase fins passat algun temps. Els hitites foren rebutjats a Isuwa, però van conquerir Kizzuwatna i fins i tot la capital Washukanni (inclosa a Kizzuwatna) que era sota domini hitita en els regnats de Tudhalias II i Arnuwandas I.

Quant Tushratta va assolir personalment el govern, el primer que va fer fou reprendre les bones relacions amb Egipte que el regent havia ignorat, però mai va poder solucionar la reclamació del seu nebot que va conservar la meitat del regne. En el tractat amb Egipte aquest país va renunciar a qualsevol dret sobre Àlep i Karkemish i es ratificava la frontera a Qatna (a l'Orontes) amb Ugarit dins l'esfera egípcia. Vers el 1360 aC Mitanni va enviar a Egipte una estàtua de la deessa Shaushka (Ishtar) de Ninive que suposadament curava malalties.

Vers el 1350 aC Tushratta de Mitanni va afavorir una revolta de prínceps vassalls dels hitites a la zona fronterera entre ambdós estats, la direcció nominal de la qual es va encarregar a Isuwa, vassall de Mitanni i lleial a Tushratta. La revolat va afectar a:

Subiluliuma I, que probablement llavors encara només era príncep hereu va anar a la zona i va derrotar als rebels no tots a la vegada sinó un darrera l'altra. Els que van poder escapar es van refugiar a Isuwa. Els hitites van voler prendre revenja i aprofitar la debilitat de Mitanni, fraccionada per la lluita entre els dos aspirants al tron. Subiluliuma va envair els territoris de Tushratta a "l'oest de l'Eufrates" (probablement la part occidental d'Isuwa) però Tushratta i va anar amb un exèrcit i va derrotar als hitites que van haver de sortir del país i els exiliats rebels van restar en seguretat sota protecció de Mitanni a Isuwa. La victòria fou presentada per Tushratta al faraó com una prova de la seva força i ho va utilitzar a les negociacions per enviar a una filla (Tadu-Hepa) a la cort del faraó com a reina, acord que es va formalitzar (en la carta en la que comunica al faraó l'enviament de la seva filla demana al faraó una estàtua d'or feta a la imatge de la noia, carta que per la seva extensió és molt important per l'estudi de l'hurrita com a un dels pocs documents llargs escrits en aquesta llengua)

Subiluliuma I va fer la seva primera campanya oriental vers el 1340 aC. Després de signar un tractat amb Artatama II que governava la part oriental de Mitanni (Assíria li pagava a ell el seu tribut) va deixar tancat a Tushratta a la part occidental del regne, envoltat per enemics a ambdós costats. Assegurada la tranquil·litat per aquest costat va començar per atacar Isuwa, vassall de Tushratta, i que havia acollit a tots els expulsats per els exèrcits hitites. La campanya a Isuwa fou un fracàs; el rei només va poder saquejar les terres d'Isuwa a l'oest de l'Eufrates. No podent fer més progressos va avançar cap al sud i va atacar territori de Mitanni a Síria. Mitanni per la seva banda va respondre als hitites saquejant les terres a l'oest de l'Eufrates que havien caigut en mans hitites.

Quant Tushratta va començar a recuperar els territoris sobre els que s'havien imposat els hitites, Abdi-Asirta d'Amurru, que segurament s'havia apoderat d'alguns territoris abans hurrites, va intentar ser lleial als dos grans reis (el faraó i el rei de Mitanni) a cadascun pels territoris corresponents. Aquesta maniobra fou denunciada per Rib-Hadda rei de Bíblos. Abdi-Asirta va visitar Mitanni i això va fer reaccionar als egipcis que van enviar tropes a la zona. Abdi-Asirta va demanar ajut al rei de Mitanni que no li va contestar. Finalment la seva pròpia gent va matar a Abdi-Asirta. Els seus fills van reunir als lleials i encara van conservar part de les posicions paternes.

Subiluliuma I va tornar llavors a Síria. Va creuar a la part oriental de l'Eufrates i es va apoderar d'Isuwa (de la que ja dominava la part a l'oest de l'Eufrates) que fou annexionada. Tot seguit va ocupar Altxe o Alse, just al sud, i el districte de Kutmar, i va instal·lar com a príncep vassall a Antaratli d'Altxe, al que va cedir Kutmar. Tenia obert el camí al districte de Suta que portava a la capital de Mitanni, Washukanni. Subiluliuma va enviar un missatge a Tushratta que va decidir esperar a l'hitita a la ciutat i no arriscar en un enfrontament a camp obert. Quant Subiluliuma es va acostar Tushratta va fugir sense lluitar aparentment retirant-se a Síria; però el rei hitita no va poder conquerir la capital (tot i que s'ho va atribuir) i es va haver de limitar a saquejar el districte de Suta.

Tushratta mentre era a Síria va conduir campanyes contra vassalls deslleials o revoltats. Subiluliuma, després de devastar Suta, va tornar a creuar l'Eufrates, en persecució de Tushratta, cap a Síria. En aquest lloc es va adonar de l'extraordinària fragmentació política: cada ciutat important, cada vall, o comarca, tenia el seu cap, un xeic o un rei.

El primer gran territori que va conquerir fou Nuhase (o Nuhassi) que tenia al menys dos reis, els quals són coneguts (Sarrupsi i Addu-Nirari); un era segurament vassall hurrita i l'altra egipci (Addu-Nirari era sens dubte vassall egipci). Sarrupsi, probablement revoltat contra Mitanni (potser inicialment pensant en Egipte com alternativa o potser a favor d'Artatama II), es va sentir amenaçat per l'arribada de Tushratta i devia considerar prudent declarar-se vassall de Subiluliuma, que era tant a la vora. Subiluliuma es va apoderar de Nuhase (o al menys de part) i va expulsar a Tushratta de les seves possessions. Però una vegada salvat, Sarrupsi es va separar de l'aliança hitita, no es sap perquè, i fou deposat i la part del regne que li corresponia fou donada a un rei vassall anomenat Takip-Sarri, fins llavors rei d'Ukulzat, una de les ciutats de Nuhase.

Subiluliuma va ocupar Khalap, que havia escapat al seu control segurament durant l'atac de Tushratta, i va col·locar en el tron de la ciutat a son germà Telepinus, gran sacerdot de Kizzuwatna. Fou conegut com Telepinus I de Khalap "el sacerdot". Deprés van seguir altres victories fins arribar a Qatna on el rei Akizzi es va sotmetre.

A Amurru, un dels fills d'Abdi-Asirta anomenat Aziru, va escriure a Subililiuma i es va declarar el seu vassall. Aziru fou proclamat rei d'Amurru pel rei hitita. Si els altres germans ho van acceptar de bon grau o n, no es coneix, però per aquell temps Aziru ja havia esdevingut la principal figura entre els germans. Així els hitites van passar a dominar Sumur, Ullassa (Ullaza), Irqata, Ardata, Tunip, i el mont Líban. Algunes guarnicions hitites es van establir a Amurru.

Tushratta va ser assassinat per un fill que volia el tron i alguns oficials i dignataris que li havien perdut la confiança. Subiluliuma va reconèixer llògicament com únic rei a Artatama II (al que s'havia entregat la regió de Washukanni), que fins llavors només era reconegut com a rei dels hurrites, però no de Mitanni; però Artatama devia ser bastant gran, i havia deixat de fet el govern al seu fill Shuttarna III, que actuava com a coregent. Shuttarna va retornar les portes de plata i or del palau d'Assur que Mitanni tenia com a trofeu, i va retornar a Altxe els regals emmagatzemats d'or i plata; va acceptar pagar tribut a Assíria; va exterminar a la casa de Tushratta i els va confiscar les propietats; va destruir el palau i va exterminar a les cases principals de nobles; alguns nobles foren extradits a Assíria i a Altxe i altres empalats a la ciutat de Taite (probablement la seva capital habitual)i on Suttarna va establir la seva capital. El fill de Tushratta, Kili-Teshub va intentar recuperar el poder a Washukanni però no ho va aconseguir. Un contingent amb dos-cents carros de combat dirigits per un home anomenat Aki-Teshub, probablement de la família de Tushratta, que devien ser les restes de l'exèrcit, va fugir a Babilònia. Artatama II i el seu fill Shuttarna III es van imposar a Mitanni.