Mont Líban

De Viquipèdia

Mont Líban (Libanus Mons, Λίβανος ὄρος) és un sistema muntanyós del Líban.

El seu nom ve d'una paraula hebrea que vol dir "estar blanc". Els hebreus el consideraven molt important a la seva història per què amb la seva fusta es va fer el temple de Jerusalem. En temps de Salomó les muntanyes depenien del rei de Tir.

Van utilitzar la seva fusta Assíria, Pèrsia, els diàdoc Antígon, i els selèucides.

Els escriptors antics sempre presenten dues cadenes muntanyoses: el Líban i l'Antilíban des la costa a Damasc, amb la darrera al sud. Fins a Eusebi i Sant Jeroni no estableixen que l'Antilíban es a l'est del Líban.

El Líban començava entre Tir i Sidó i seguia paral·lela al Mediterrani cap al nord amb la seva màxima altura entre Beirut i Trípoli (uns 3650 metres); a l'est viuen els druses.

Son famosos els cedres del Líban, però la producció d'encens a la zona és només llegendària.

El nom de Mont Líban es va donar al mandat francès després de la Primera guerra mundial. Vegeu "Història del Líban"