Tractat de Berlín (1878)
De Viquipèdia
El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'Imperi Alemany, Itàlia, l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de San Stefano signat el 3 de març del mateix any.
El tractat reconeix la plena independència dels principats de Sèrbia, Montenegro i Romania, i l'autonomia de Bulgària, que romania encara de manera formal sota el jou de l'Imperi Otomà i que fou dividida entre el Principat de Bulgària i la província autònoma de Rumèlia Oriental, frustrant així els plans russos de crear una "Gran Bulgària" aliada de Rússia. La província otomana de Bòsnia-Herzegovina i el Sanjak de Novi Pazar foren posats sota ocupació militar austro-hongaresa, encara que formalment encara pertanyia a l'Imperi Otomà.
Els tres nous estats independents es proclamaren regnes (Romania el 1881, Sèrbia el 1882 i Montenegro el 1910), mentre Bulgària no proclamaria la plena independència fins el 1908 després d'annexar-se la Rumèlia Oriental el 1885. Àustria-Hongia s'annexà Bòsnia el 1908, provocant la crisi europea més gran.
El Tractat de Berlín acordà un estatut legal especial per a alguns grups religiosos; també va servir coma model per al sistema de minories que serà establit més tard en el marc de la Lliga de Nacions[1].
El Tractat també va proposra vagament una rectificació de fronteres entre Grècia i l'Imperi Otomà que es va dur a terme després d'intenses negociacions el 1881 amb la cessió de Tessàlia a Grècia.
[edita] Vegeu també
[edita] Notes
- ↑ Buergenthal, Thomas (July 1, 2002). International Human Rights in a Nutshell (3rd Edition), West Publishing Company. ISBN 0-314-26014-5. p. 7
