Tomás Navarro Tomás
De Viquipèdia
Tomás Navarro Tomás (La Roda, Albacete, 1884 - Northampton, Massachusetts, Estats Units, 1979) va ser un eminent filòleg i lingüista espanyol que va dirigir l'elaboració de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica.
Taula de continguts |
[edita] Bibliografia
Navarro Tomás va ser deixeble del famós lingüista espanyol Ramón Menéndez Pidal. Es va doctorar a Madrid el 1908 i va aleshores formar part del Cuerpo Facultativo de Bibliotecarios y Archiveros. Va començar la seua tasca de recerca lingüística com a editor dels textes clàssics castellans -Las moradas, de Santa Teresa de Jesús i l'obra poètica de Garcilaso de la Vega- en la col lecció que es deia aleshores La Lectura, i actualment Clásicos Castellanos d'Espasa-Calpe. Entre 1912 i 1912 rebé una beca de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas a fi d'estudiar fonètica i dialectologia a les universitats francesa, alemanya i suïssa. Quan tornà va col·laborar amb Menéndez Pidal a la fundació de la Revista de Filología Española i va dirigir el laboratori de fonètica del Centro de Estudios Históricos. Arran d'això propicià la introducció a l'estat espanyol dels mètodes de recerca d'aquest àmbit de la Lingüística i publicà el seu Manual de pronunciación española el 1918.
[edita] L'Atles de la Península Ibèrica
A més del laboratori de fonètica experimental del Centro de Estudios Históricos, també va dirigir l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, amb els enquestadors següents: Aurelio Espinosa hijo, Lorenzo Rodríguez-Castellano, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de Borja Moll, Aníbal Otero, Rodrigo de Sa Nogueira i Armando Nobre de Gusmão (Luís Lindley Cintra es va incorporar al projecte entre 1952 i 1954, quan s'acabaven les enquestas a Portugal). Entre els seus estudiants al Centro de Estudios Históricos cal esmentar també María Josefa Canellada i Alonso Zamora Vicente, matrimoni de dialectòlegs famosos després.
Amb Eduardo Martínez Torner, un musicòleg que recollia la música tradicional de l'estat, van compilar entre 1931 i 1933 el Archivo de la Palabra on es van enregistrar les veus de personatges públics destacats.
Els treballs que va publicar com a conseqüència de les enquestes de l'Atlas van anar ampliant la coneixença de la dialectologia espanyola: entre moltes altres realitzacions, el 1933 va publicar amb Aurelio Espinosa fill i Lorenzo Rodríguez-Castellano una obra clau per a la dialectologia espanyola: La frontera del andaluz.
Fou admés a l'Academia de la Lengua Española el 1935 i el seu discurs va tenir per títol El Acento Castellano, manifestant la seua preocupació per la pèrdua de la entonació i norma ortològica del castellà per culpa de tendències andalusitzants degudes al cinema. Fou a més director de la Biblioteca Nacional de España entre 1936 i 1939, i responsable de salvar gran part del tresor bibliogràfic del país ante el bombardeo falangista-fascista de Madrid.
[edita] L'exili
En gener de 1939 fugí d'Espanya amb d'altres intel lectuals republicans, com per exemple Antonio Machado, refugiant-se a l'estat francès. Després de la Guerra Civil es va exiliar amb la seua familia als Estats Units i ocupà la càtedra de Filologia Hispànica de la Universitat Colúmbia (a Nova York) fins a la seua jubilació.
El 1944 va publicar el Manual de entonación española i el 1946 els Estudios de fonología española.
En 1948 va publicar El español en Puerto Rico, primer estudi de geografia lingüística d'un país hispanoamericà amb materials d'enquestes fetes entre 1927 i 1928.
En 1951 va tornar els diversos materials de l'Atles, que havia emportat amb ell a l'exili per a preservar-los. El 1962 aparegué a Madrid el primer tom de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Els altres materials fins ara romanen inèdits.
Va escriure també un estudi fonamental sobre versificació: Métrica española. Reseña histórica y descriptiva (1956). En aquesta obra estudiava, a més de las característiques del vers espanyol i de la seua escansió, l'evolució de les diverses varietats d'aquest i les seues estrofes, i el ritme accentual característic de cadascun d'ells. Un epítom d'aquesta feina es publicà dos anys després amb el títol Arte del verso (1959).
Un dels fruits de les seues recerques als arxius de nombrosos pobles d'Osca abans de la Guerra Civil és el volum Documentos lingüísticos del Alto Aragón (1957). A l'exili va ser cofundador de la Academia Norteamericana de la Lengua Española.
Després d'una feina intensa a l'exili, es va morir als Estats Units quan tenia 95 anys.
