Taifa de Toledo
De Viquipèdia
La Taifa de Toledo o Regne musulmà de Toledo va ser una de les taifes d'Al-Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del Regne de Castella. La seva història fins a la seva ocupació és significativa com exponent dels mètodes emprats pels reis cristians i de les dificultats musulmanes. Sorgeix de la descomposició de el Califat de Còrdova el 22 de juliol de 1035.
Taula de continguts |
[edita] Història
Al-Zafir va ser el primer monarca d'aquest llinatge fins el 1043, i va lluitar contra els cordovesos per a mantenir la seva independència.
Després va regnar Iaia I al-Mamun, que sol·licità l'ajuda de Ferran I de Castella contra Sulimà ben Hud de Saragossa; vint anys més tard, els toledans, atacats per Ferran I, compren la seva tranquil·litat mitjançant el pagament de paries.
Atacat al seu torn Al-Mamun de València, va preferir demanar auxili a Iaia I al-Mamun abans que acceptar el control castellà, però l'auxiliador només es va limitar a deposar al valencià i a unir ambdós regnes el 1064, amb la permissivitat de Ferran I.
Toledans i sevillans aspiraven a unir als seus dominis l'antiga capital del califat, que serà agregada a la Taifa de Sevilla el 1070. El nou rei, Alfons VI de Lleó, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici: amb l'ajuda d'Al-Mutamid de Sevilla va derrotar el 1074 al granadí Abd Allah i li va obligar a pagar pàries, al mateix temps que donava suport a Iaia I al-Mamun perquè ocupés el Regne de Còrdova el 1075.
Iaia I es va convertir així en el rei més important de la Taifa de Toledo, annexionant-se la Còrdova i València. En 1075 va ser enverinat a Còrdova, assumint el regnat el seu nét Hesham Al-Qadir.
Al-Qadir el 1075 es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el 1077, així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per al-Mutawakki de Badajoz.
Al-Qadir es va veure, doncs, forçat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la població: d'una banda estaven els musulmans, que eren partidaris d'una ruptura de l'aliança amb Castella i Lleó, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els mossàrabs i jueus, partidaris de l'aliança amb Castella i, fins i tot de l'annexió.
Així Al-Mutawakki de Badajoz va entrar en la ciutat el 1080, mentre Al-Qadir es refugiava a Conca. Va recuperar el tron l'any següent ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de que València fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons.
Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport de Muqtadir de Saragossa, al-Mutamid de Sevilla i al-Mutawakki de Badajoz; mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de traïr la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'Islam la cessió de Toledo.
El cèrcol de la ciutat no va impedir a Alfons VI atacar les taifes de Saragossa, València i Sevilla, i el 1085, després de quatre anys de setge, Toledo es rendia pacíficament el 6 de maig després d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i béns i que se'ls permetria seguir en possessió de la mesquita major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcàsser. El 25 de maig del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat.
En aquell moment, el regne de Lleó, considerat l'hereu del Regne Visigot de Toledo, era més poderós que el de Castella, i tenia la intenció de recuperar per a si la capital de l'antic regne. En aquest regne es va aplicar la legislació de caràcter romano-visigòtic, vigent a Lleó i diferenciada de la de Castella, basada en les comunidades de villa y tierra, que es va poder aplicar en aquelles zones de l'antiga taifa, on el poder de l'església era menys fort.
Després de la conquesta d'aquesta Taifa, la Corona de Castella va passar a ser més poderosa i va donar motiu a la inversió de forces entre cristians i musulmans a la península Ibèrica.
[edita] Llista de governants
- Hixem alk-Atiki, cap 831-837
- Abd al-Raf, valí 837-853
- Lobia ben Musa, vali i cap 853-859
- Muhammad, valí 859-870
- Abdallah ben Lobia, cap 870-886
- Kalib ben Umar, cap militar 886
- Umar ben Hafsun, emir 886-917
- Kalib ben Umar, emir 917-918
- Djafar ben Kalib, emir 918-919
- Suleiman ben Kalib, emir 919-927
- valins omeies 927-1009
- Obeidallah ben Muhammad, 1009-1010
- Wadha,cap militar 1010-1011
- Ismail ben Dilnun, rei 1011-1043
- Iaia I al-Mamun, rei 1043-1075
- Hesham al-Kadir 1075-1079
- Iaia II ben Iaia 1077-1095
- integració al Regne de Castella el 25 de maig de 1085. El regne va continuar a València fins el 1092.
[edita] Localització actual
A grans trets el Regne o Taifa de Toledo coincideix amb les províncies de Toledo, Ciudad Real, el nord d'Albacete, Càceres, Guadalajara i Madrid.
