Substituci?? ling????stica
De Viquip??dia
Substituci?? ling????stica ??s un terme de la socioling????stica que es refereix a un proc??s al final del qual una comunitat ling????stica acaba passant a formar part d'una altra comunitat ling????stica per l'abandonament de la seva llengua.
L'abandonament de la llengua pr??pia es fa pal??s en l'a??llament geogr??fic progressiu i la regressi?? territorial i en la reducci?? de l'??s de l'idioma en la seva extensi?? demogr??fica, en la reducci?? en l'expansi?? demogr??fica i en els seus ??mbits d'??s. Aquesta retracci?? tamb?? es manifesta, i com a conseq????ncia de la p??rdua d'??mbits d'??s, en la reducci?? de la seva variaci?? interna, en la interfer??ncia ling????stica unilateral, en la transformaci?? de les normes d'??s ling????stic i en la p??rdua de valor d'??s i simb??lic per als seus parlants.
Si continua la din??mica de la substituci??, pot acabar amb la desaparici?? completa d'una llengua. Aquest pot ser l'objectiu d'una pol??tica ling????stica determinada, a trav??s d'una planificaci?? ling????stica.
Per a mesurar l'??s d'una llengua al llarg de la vida d'una persona, o m??s sovint a trav??s de diferents generacions en una comunitat ling????stica s'empra l'??ndex d'assimilaci??. Aquesta dada ??s el percentatge de persones d'una llengua materna determinada que a casa en parlen m??s sovint una altra.
El moment crucial del proc??s de substici?? ling????stica s'esdev?? quan una comunitat ling????stica torna biling??e majorit??riament en una altra llengua, la mateixa per a tots els seus membres, a la qual a poc a poc traspassa la seva lleialtat. Aquest trasp??s de la lleialtat pot ser, per??, anterior a l'adquisic???? de la compet??ncia en aquesta altra llengua i ser, doncs, una causa fonamental de la biling??itzaci?? i la substituci??. Aquesta biling??itzaci??, per??, nom??s afecta la llengua recessiva i no la dominant o expansiva, aix?? que es tracta d'un biling??isme unilateral.
Unes altres caracter??stiques de la situaci?? de minoritzaci?? provacada pel proc??s de substituci?? ling????stica ??s la interposici?? ling????stica i la interfer??ncia unilateral i massiva, que afecta els subsistemes de la llengua. La interposici?? i la interfer??ncia impedeixen l'actualitzaci?? de la llengua de manera genu??na i la seva visibilitat per les altres comunitats ling????stiques.
La substituci?? ling????stica ??s el proc??s contrari al proc??s de normalitzaci?? ling????stica, i ??s, doncs, reversible, parcialment o total. Els processos de normalitzaci?? ling????stica tamb?? s??n el resultat d'una planificaci?? ling????stica i, per tant, conscients i fruit d'una pol??tica ling????stica, per a l'aplicaci?? de la qual cal poder pol??tic. Tamb?? la mort ling????stica ??s reversible, com ho ha demostrat el cas de l'hebreu, per?? calen unes circumst??ncies excepcionalment positives, com ho demostra, en negatiu, el cas irland??s.
La transmissi?? intergeneracional de la llengua i la representaci?? social que els parlants tenen del seu idioma s??n les principals variables del proc??s de substituci??.
Llu??s Vicent Aracil (Conflicte ling????stic i normalitzaci?? ling????stica a l'Europa Nova, dins Papers de socioling????stica, 1982), parlant de les relacions entre la llengua i la societat, afirma que la llengua no pot funcionar sense el que anomena les funcions ling????stiques de la societat (consci??ncia, o representaci?? social, i el control (normes d'??s ling????stic, normes socials, expl??cites o impl??cites, que determinen la tria de llengua en cada ??mbit de comunicaci?? mitjan??ant l'idioma) i les funcions socials de la llengua (l'??s d'una llengua en els diferents ??mbits d'??s, sola o en compet??ncia amb una altra llengua o m??s). Els dos ordres de funcions es relacionen en un model que s'autoregula a trav??s de la compensaci?? en un dels ordres quan es produeix un d??ficit en l'altre, la qual ??s positiva (normalitzaci?? ling????stica) o negativa (substituci?? ling????stica). Les funcions ling????stiques s??n, doncs, l' input d'un sistema cibern??tic elemental i les funcions socials de la llengua, l' output.
Aix??, doncs, la substituci?? ling????stica ??s el resultat de la minva de valor d'una llengua per a la comunitat, o una part, que la parla, una reducci?? que afavoreix la biling????tzaci?? i l'aparici?? de l'??s d'una altra llengua. O ??s la conseq????ncia del canvi en les normes d'??s, que ara prescriuen l'??s d'una altra llengua. En l'altre ordre de funcions, la reducci?? de la taxa d'??s d'una llengua en benefici d'una altra, sol afectar la valoraci?? de la llengua en recessi??. Pel que a les normes d'??s, at??s que algunes s??n impl??cites i que, per tant, la seva exist??ncia ??s percebuda, i assimilada, pels parlants a trav??s de la constaci?? de la seva aplicaci?? en l'??s de l'idioma en un ??mbit d'??s determinat, si es redueix l'??s d'un idioma en un ??mbit i hi augmenta l'??s d'un altre, els parlants percebran l'exist??ncia d'una nova norma d'??s i la seguiran. Els canvis negatius per a un idioma en un ordre de funcions el perjudica en l'altre ordre i es produeix un cercle vici??s que acaba en la mort d'un dels idiomes.
La normalitzaci?? ling??istica es produeix per enfortiment d'un ordre de funcions a favor de l'idioma que s'havia comen??at a abandonar, de manera que en l'altre ordre de funcions tamb?? es veu afavorit, amb la conseq????ncia que s'endega un cercle vici??s que acaba en la normalitat ling????stica.
En el cas del basc a principis de segle XX s'observava com en nombroses poblacions nom??s els vells parlaven l'??uscar amb la consequ??ncia del retrocediment territorial de la llengua basca. Les accions de pol??tica ling????stica van actuar en sentit contrari i van fer per exemple que els menors d'edat fossin de vegades els ??nics en con??ixer la llengua pr??pia. En aquest cas la inversi?? del proc??s de substituci?? es va veure dificultada pel fet que els nous parlants bascos tenien dificultats en emprar la lleng??a en arribar a la majoria d'edat, ja que la resta dels adults la desconeixia.
El proc??s d'immersi?? ling????stica en l'ensenyament va ser posat a punt al Quebec i implantat a Catalunya com una mesura considerada especialment efica?? de pol??tica ling????stica adre??ada a invertir la substituci?? ling????stica.
La fixaci?? i la generalitzaci?? dels termes substitution per Antoine Meillet i shift per Leonard Bloomfield s'iniciaren vers 1930. Despr??s hi treballaren Karl W. Deutsch (1953), Morris Swadesh (1948), Uriel Weinreich (1953) i Joshua Fishman (1964, etc,). A casa nostra l'aportaci?? principal, d'abast internacional, ??s la de Llu??s Vicent Aracil (1965, 1974).
En el nostre pa??s va haver-hi dos grans processos de substici?? ling??istica reeixits: la llatinitzaci?? i l'arabitzaci??; posteriorment, hi ha hagut el de castellanitzaci?? i el d'afrancesament, segons el territori, envers els quals s'endeg??, de la Renaixen??a en????, un proc??s de normalitzaci?? o recatalanitzaci?? que regionalment l'ha aturat, si m??s no temporalment.
[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques
- Bastardas i Boada, Albert (1997). "Contextos i representacions en els contactes lingu??stics per decisi?? pol??tica: substituci?? versus digl??ssia des de la perspectiva de la planetaritzaci??", Diverscit?? Langues (Montreal).
- Bastardas i Boada, Albert (1996). Ecologia de les lleng??es. Medi, contactes i din??mica socioling????stica. Barcelona: Proa.
