Conflicte lingüístic
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre conflicte lingüístic (antagonisme lingüistic). Per a altres significats, vegeu «conflicte lingüístic (invasió d'àmbits lingüístics)». |
El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa la tensió conflictiva entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme.
La llengua constitueix l'element de cohesió primària i fa patent i visible la confrontació hostil.
Totes les actuacions de política lingüística siguin democràtiques o no:(monolingüisme, bilingüisme manteniment de la diglòssia i altres ), provoquen accions i reaccions entre els grups afectats.
L'evolució d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé, al contrari a un reconeixement de la situació cultural del grup en desavantatge i la normalització lingüística.
Taula de continguts |
[edita] Anàlisi d'alguns conflictes linguístics dels Països Catalans
[edita] Reacció davant mesures de normalització lingüística
L'any 1981, es va publicar l'anomenat manifest dels 2.300 en el qual un grup de persones van posar un seguit d'objeccions a la política lingüística començada pel govern català. Des del punt de vista del conflicte lingüístic es pot destacar del manifest els següents punts:
- Identificació com grup homogeni caracteritzat per ser no catalanoparlant contraposat a l'altre grup catalanoparlant.
- Expressió de malestar pel canvi que provoca les mesures de normalització i manifestar que la situació anterior considerada no era conflictiva.
- Considerar que s'inicia un procés de convertir el català com única llengua oficial com inici del conflicte.
- Afirmació de la supremacia cultural del grup emigrant a través de considerar el monolingüisme català com empobriment i destacar l'abast mundial del castellà
- Reivindicar llengua com el més important de la cultura i identitat per al grup que signa el manifest,contraposat a considerar que la qüestió de la llengua catalana desvia legítimes reivindicacions socials i que serveix en realitat per desviar l'atur.
- Adhuir la pèrdua de fluïdesa verbal i una menor capacitat d'abstracció i comprensió com a conseqüència d'ensenyar en català als no catalanoparlants.
- Perill de formació de dues comunitats si l'ensenyament es fa només en català.
[edita] Reacció d'estaments destacats de l'aparell de l'estat davant mesures legislatives
- Declaracions públiques d'un alt comandament en la Pasqua militar de 2006:
El conflicte s'estableix en el moment en que el grup dominant que té el concepte que el dominat és inferior (Llengua "general" davant llengua "particular") manifesta la seva hostilitat davant la política lingüística.
- Comentaris de gener de 2006 del president del Tribunal Suprem:
En aquest cas el representant del grup dominant s'oposa a una mesura lingüística a través d'un canvi de perspectiva (català/ballar sevillanes) La variació és que amb la comparació mostra que veu com a un nivell més baix les dues perspectives. Es tracta també de l'ús de la simbologia aprofitant rang i impunitat.
