Saint-John Perse
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1960) |
Alexis Léger, també anomenat Alexis Saint-Léger Léger però conegut mundialment amb el pseudònim de Saint-John Perse, ( Pointe-à-Pitre, Guadaloupe 1887 - Giens, França 1975 ) fou un poeta i diplomàtic francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1960.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 31 de maig de 1887 a la població de Pointe-à-Pitre, situada a l'illa de Guadeloupe, regió d'ultramar francesa situada a les Petites Antilles, en una família popietària de plantacions de cafè i sucre. El 1897 la seva família retornà a França, establint-se incialment a Pau. El 1904 inicià els seus estudis universitaris de dret a la Universitat de Bordeus, on es relacionà amb Paul Claudel i Odilon Redon i es graduà el 1910.
Després d'exiliar-se als Estats Units d'Amèrica l'any 1940, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, retornà al seu país el 1957 establint la seva residència entre els Estats Units i la seva residència de Giens el 20 de setembre de 1975.
[edita] Activitat diplomàtica
El 1911 inicià la seva activitat diplomàtica sent nomenat membre del Departament d'Afers Exteriors, viatjant sovint a Espanya, Alemanya i la Gran Bretanya. Entre 1916 i 1921 fou nomenat secretari de l'ambaixador francès a Pequín i el 1924 fou nomenat director del gabinet diplomàtic d'Aristide Briand, càrrec que desenvolupà fins el 1932 i que li permeté conèixer André Gide i Paul Valéry així com Nadia Boulanger i Igor Stravinski.
El 1933 fou nomenat secretari general del Ministeri d'Afers Exteriors, càrrec que ocupà fins el 1940, càrrec durant el qual s'oposà fermament a la cessió de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi durant la Conferència de Munic de 1938. El 1940 s'exilià als Estats Units d'Amèrica davant l'avanç nazi a Europa, davant aquest exili voluntari el règim col·laboracionista de Vichy li retirà la nacionalitat francesa, que no recuperà fins després de l'Alliberament. Durant la seva estada als Estats Units passà dificultats econòmiques, però gràcies a l'ajuda de Archibald MacLeish, bibliotecari del Congrés dels Estats Units, refusà donar classes a la Universitat de Harvard per concentrar-se en la literatura.
[edita] Activitat literària
Publicà el seu primer llibre de poesia el 1911, Éloges ("Elogis"), que fou tot un èxit. El 1924 va publicar Anabase, per primer cop sota el pseudònim de Saint-John Perse, que el refermà com un dels millors poetes francesos de principis del segle XX.
L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per l'alta volada i evocadores imatges de la seva poesia que d'una manera visionària reflecteix les condicions del nostre temps. Durant la realització d'entrega del guardó a Estocolm, el 10 de desembre del mateix any, realitzà el seu discurs d'acceptació, un discurs que ha esdevingut un model d'eloqüència.
[edita] Obra seleccionada
- 1911: Éloges
- 1924: Amitié du Prince
- 1924: Anabase
- 1942: Exil
- 1943: Pluies et Poème à l'étrangère
- 1944: Neiges
- 1946: Vents
- 1957: Amers
- 1960: Chronique
- 1961: Poésie
- 1963: Oiseaux
- 1965: Pour Dante
- 1971: Chant pour un équinoxe
- 1973: Nocturne
- 1974: Sécheresse
- 1972-1982: Œuvres complètes
