Rumex crispus
De Viquipèdia
És possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col·laboració i us preguen paciència mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquipèdia.
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Rumex crispus (L.) |
||||||||||||||
La planta amb nom botànic Rumex crispus, més conegut com a llengua de bou o Agrella, és un arbust amb activitat biològica medicinal. El seu rizoma o arrel i les fulles tenen activitat laxant suau i pot prevenir els constipats i curar afeccions dermatològiques cròniques.Va tenir un elevat ús popular, ja des de fa molts anys, tot i que avuí en dia no s´utilitza gaire i comença a estar en desús.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
Rumex crispus pertany a la família de les poligonàcies i una espècie pròxima a ella és Rumex obdutifolius.També s´anomena popularment llengua de bou, Acedera, Agrella, arengada de porc, Paradella crespa, remenguera, Roma i Romaril. La seva etimologia es basa en el nom genèric del llatí Rumex, el qual indica la forma de la fulla, mentre que el nom genèric indica la característica àspera i riçada de la fulla i prové del llatí crispus, que igualment es pot aplicar a un terreny; turó crespu, pedra crespa.
[edita] Ecologia
[edita] Distribució mundial
En quan a la distribucó mundial de Rumex crispus podem afirmar que és nativa d´Àsia i és cosmopolita i subcosmopolita.
[edita] Distribució al Principat
Si tenim en compte la distribució en el Pricipat de Catalunya la trobarem a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i a les Illes Balears.
[edita] Hàbitat
Apareix en herbes nitròfiles, sobre sòl humit i margesa de cursos d´aigua.Es troba en zones temperades i tropicals d´arreu del món.És un arbust que, per tant, necessita un entrorn o ambient unit per créixer i sobreviure i que no pot viure en llocs secs i molt càlids ni en zones on la temperatura sigui molt baixa.
[edita] Descripció
[edita] Forma vital
La forma vital de Raunkjaer és d´ hemicriptòfit.
[edita] Dimensions
Mesura de 50cm a 1,2m d´alçada; normalment no sobrepassa l´alçada d´un metre, i és per això que el podem considerar arbust.
[edita] Òrgans vegetatius
[edita] Forma i tipus de la rel
La seva Rel és fasciculada i pivotant.És de color groguenc-ataronjat i mesura fins a 30 cm de llarg i , a més, està provista de varies arrels adventícies les quals solen ser molt gruixudes.
[edita] Morfologia, tipus i consistència de la tija
La tija és herbàcea i la seva ramificació és simpòdica. També té ratlles longitudinals i és simple o amb ramificacions en la part superior
[edita] Morfologia (forma, divisió, marge),textura i disposició de les fulles
La disposició de les fulles és alterna i aquestes són lobulades (lobades).Les fulles basals són peciolades, amb el limbe ovat-lanceolat i base cunejada o arrodonida i les caulinars presenten un pecíol curt o bé són sèssils. Les fulles superiors són més reduïdes.
[edita] Tipus de pilositat
Sense pilositat
[edita] Òrgans reproductors
[edita] repartició de sexes
Hermafrodita o unisexual
[edita] Inflorescència
Panícula laxa.Té flors verticilades disposades en panícules denses, estretes, ascendents, i de 10 a 50 cm de llarg
[edita] Morfologia i color del periant
El periant està format per sis peces; les externes són patents i les internes o valves erectes són tuberculades i acrescents en la fructificació. El seu color pot ser verd-blanc o rosat i sol florir a partir de l´abril.
[edita] Androceu
Està format per 7-8 estams oposipètals, de difícil visualització.
[edita] gineceu
El gineceu presenta un ovari lliure, ovoide que dona lloc posteriorment al fruit
[edita] Fruit
El fruit és un petit aqueni envoltat per valves internes: té el contorn ovat de 2-3 mm de llarg i 0.9-1,7mm ample. El seu color és castany o castany fosc i prové d´un únic carpel (és unicarpelar)
[edita] Farmacologia
[edita] Part utilitzada
La droga de la planta es troba en l´arrel i s´utilitza, per tant, el rizoma, que és la part fresca de l´arrel, que sol ser la més jove.També es poden utilitzar les fulles, que tenen el mateix efecte farmacològic.
[edita] Composició química
Conté diversos principis actius, els quals donen lloc a l´efecte farmacològic i a les propietats de la droga:
-
- oxalats i àcid oxàlic (fins al 25%)
- antraquinones (emodines)
- Traces d´ olis essencials
- tanins (7-15%)
- sals de Fe(1,5%)
- flavonoides, com el catecol, quercitina, vitexina.
- vitamina C
La presència d´aquests elements ens indica que la planta té activitat biològica medicinal.
[edita] usos medicinals
S´utilitza per al tractament de restrenyiment crònic, anèmia, en individus amb defenses escasses i també per tractament de diarrea
[edita] Accions farmacològiques/propietats
és antianèmic, remineralitzant cicatritzant, vitamínic, expectorant, estimulant de les defenses orgàniques, i també es pot atribuir l´acció de diurètic.Pel seu contingut en derivats antraquinònics hauria de presentar acció laxant suau, en canvi pel seu contingut en tanins també pot ésser utilitzat com astringent(antidiarreic) i , de fet, aquesta és la seva principal aplica´ció popular, a més d´hemostàtic local.
[edita] Toxicitat
És lleugerament tòxica.Aquesta planta pot ser tòxica per al ramat i causa dermatitis a individus susceptibles.Pot ocasionar diarrea lleu i no ha de ser administrada a persones que estiguin prenen medicaments per disminuir el calci en sang.A més, no és recomanable la seva presa en dones embarassades.No utilitzar aquest remei en persones amb arrítmies, insuficiència cardiaca o hepàtica o renal, ja que pot provocar litiasi oxàlica, pel seu contingut en oxalats.També cal evitar la seva ingestió alimentària, ja que la intoxicacions es solen presentar com un quadre gastroentèric
[edita] Observacions
Es posen utilitzar de 1 a 2 ml de tint de llengua de vaca uns tres cops al dia.També es pot bullir una o dues cullerades de té d´arrel de llengua de vaca i prendre tres cops al dia.Aquests preparats s´utilitzen fonamentalment com a laxants, ja que té petites quantitats de glicòsids d´antraquinona que afavoreixen aquest efecte. Aquesta s´utilitza també en l´herbolari tradicional per estimular la producció de bilis i així ajudar a tenir una bona digestió.A més, l´arrel d´aquesta planta s´utilitza també en tractaments homeopàtics; s´agafa el seu rizoma fresc amb finalitat de curar la bronquitis i les afeccions gastrointestinals acompanyades de diarrea. Segons el material bibliogràfic, s´ha utilitzat Rumex crispus com a medicament desde l´edat mitjana.
[edita] Bibliografia
- FONT I QUER, Pius .1938. Iniciació a la botànica. Barcelona, Editorial Fontalba. Barcelona. ISBN 84-85530-37-3
- Fitoterapia.net
