Roger Waters
De Viquipèdia
George Roger Waters (nascut el 6 de setembre de 1944 a Great Bookham, Regne Unit) és un músic i compositor britànic de rock and roll conegut per ser baix, vocalista i compositor del grup Pink Floyd. A Pink Floyd, Waters assumiria el control creatiu de la banda a mitjans dels anys 70, arribant a ser el compositor principal de les lletres i gairebé tota la música. A causa dels seus constants frecs personals amb els restants membres de la banda, Waters va abandonar-la per després desenvolupar una carrera amb cert èxit comercial.
La critica ha assolit desprendre-li del grup que una vegada va integrar.
[edita] Etapa amb Pink Floyd
Després que el fundador de Pink Floyd, Syd Barrett, sofrís una greu malaltia mental en els anys 60 (com a conseqüència de les drogues), Waters va prendre la direcció artística del grup juntament amb David Gilmour, duent a Pink Floyd als seus cims musicals i produint una sèrie de discos que són considerats com dels més aclamats i venuts de tots els temps. Les relacions de Waters amb Gilmour es van enterbolir a la fi dels anys 70, mentres que el primer exercia major control creatiu sobre els treballs del grup.
El 1979 es va publicar la opera rock The Wall, pràcticament obra de Waters, i el 1983 es va publicar The Final Cut on Roger Waters figurava com autor i Pink Floyd com la banda que tocava la música, sense la presència del teclista Richard Wright.
Waters va deixar el grup el 1985 i va tenir disputes legals amb els altres membres de la banda per a evitar que aquests utilitzessin el nom de Pink Floyd, ja que només es mantenia un dels fundadors del grup (Nick Mason) i la majoria de les composicions eren obra del propi Waters. No obstant això, Gilmour va aconseguir els drets sobre la marca Pink Floyd i la majoria de l'obra, mentre que Waters va aconseguir els drets sobre The Wall, fins i tot el seu muntatge teatral i altres de les seves composicions.
[edita] Carrera Solista
A partir de llavors, Roger Waters va continuar la seva carrera en solitari. El 1984 reprèn el projecte The Pros and Cons of Hitchhiking, que va ser gravat acompanyat de músics d'estudi entre els quals figuraven el guitarrista Eric Clapton i el teclista Andy Bown . "Pros and Cons" és un àlbum conceptual que narra els somnis nocturns d'un home que viu una travessia fictícia des de les 4:30 AM fins a les 5:11 AM, en un viatge que explora totes les sensacions i desitjos de la vida.
L'àlbum va rebre bones crítiques encara que la portada (Que mostra a una dona nua amb una motxilla vermella) va ser censurada per molts com sexista. L'àlbum va ser acompanyat d'una gira mundial que va començar el 16 de juliol de 1984 i va culminar el 14 d'abril de 1985.
Acabada la gira de l'àlbum, Roger va realitzar la banda sonora de la pel·lícula animada " When The Wind Blows" que va ser llançada a l'octubre de 1986.
Per a 1987 Roger va llançar "Ràdio K.A.O.S.", altre àlbum comercial on el baixista va mostrar una aposta més pop i on Waters ens conta la història d'un turmentat DJ de ràdio. L'àlbum també va ser acompanyat d'una gira de promoció però les vendes van ser baixes tenint en compte que aquest mateix any Pink Floyd va llançar el reeixit A Momentary Lapse Of Reason que va assolir ser 'top ten' en ambdós costats de l'Atlàntic, el que va baixar l'interès al nou treball de Waters que va assolir tot just ser top 26 a Anglaterra i top 50 a Amèrica del Nord.
El 1988 es comencen a registrar els enregistraments de "Amused To Death". Després de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, Waters va organitzar un gegantesc concert, The Wall Live in Berlin, el 21 de juliol de 1990 per a commemorar la fi de la divisió de les dues alemanyes i que va tenir lloc a la Potsdamer Platz, una plaça simbòlica que va estar en la "terra de ningú" del Mur de Berlín.
En el concert van participar diversos grans músics i grups i en el seu moment va ser el major concert mai celebrat. A principis dels anys 90 Waters a va seguir treballant en el seu següent àlbum "Amused To Death" mentre va començar a treballar en el projecte Ça Ira, una òpera que li va dur uns 16 anys per a publicar i que tracta sobre la Revolució Francesa.
El 1992 es va publicar l'esperat "Amused To Death" que va rebre excel·lents crítiques i li va significar a Waters el despreniment del nom Pink Floyd. A pesar de l'èxit, l'àlbum estranyament no va ser acompanyat d'una gira i Waters es prendria 8 anys de descans. El 1999 i després de més de tretze anys sense fer una gira, Waters va començar a organitzar un tour mundial que duria el nom de "In The Flesh" (títol pres de la gira que va realitzar Pink Floyd el 1977) tour en el qual el baixista presentava un espectacle d'aproximadament 3 hores en el qual tocava acompanyat d'una banda de deu músics i tres coristes i en el qual tocava temes tant de Pink Floyd com de la seva carrera solista.
[edita] Discografia en solitari
- Music from "The Body" (28 de novembre de 1970) (Banda sonora de la sèrie de televisió "The Body" al costat de Ron Geesin)
- The Pros and Cons of Hitch Hiking (8 de maig de 1984)
- When the Wind Blows (30 d'octubre de 1986) (Banda sonora)
- Ràdio K.A.O.S. (15 de juny de 1987)
- The Wall Live in Berlin (17 de setembre de 1990) (disc i vídeo en directe)
- Amused to Death (1 de setembre de 1992)
- In the Flesh Live (5 de desembre de 2000) (disc i vídeo en directe)
- Flickering Flame: The Solo Years Vol. 1 (6 de maig de 2002)
- To Kill the Child / Leaving Beirut (3 de gener de 2005) - Single Edició Japonesa.
- Ça Ira (27 de setembre de 2005)
