Rhode

De Viquip??dia

Rhode o Rhodos (????????? o ???????????, o ???????????????????, segurament ????????? ??????????), en llat?? Rhodus, en catal?? Rodes, fou un establiment comercial grec situat a la costa del pa??s dels ibers indigets (avui l'Empord??), que perdur?? despr??s com a ciutat romana i fins a l'??poca visig??tica. Les seves restes s??n al NO de l'actual vila de Roses, dintre de l'antic clos murallat conegut com la Ciutadella de Roses i que fins a finals del segle XVIII havia contingut la vila vella.

[edita] Origen

Des del Renaixement, la tradici?? erudita identific?? Rhode amb Roses, per?? no se'n tingu?? confirmaci?? arqueol??gica fins que, a la d??cada de 1960, s'excav?? una ciutat romana del Baix Imperi dintre del recinte de la Ciutadella de Roses, amb nivells arqueol??gics que arriben fins a l'??poca grega.

Els indicis arqueol??gics i escrits apuntaven vers una col??nia aparentment fundada pels rodis. Tant el nom de la ciutat finalment localitzada, com el seu emblema (la rosa dels rodis, que apareix al revers de les monedes que s'hi encunyaren) i la tradici?? escrita grecollatina (en particular, Estrab??, que al segle I aC n'afirm?? una fundaci?? r??dia i posterior transfer??ncia als massaliotes), semblaven abonar aquesta hip??tesi. Ara b??, l'expansi?? dels rodis per la Mediterr??nia occidental, abans de l'hegemonia dels foceus, ??s molt mal coneguda, documentalment i arqueol??gicament. Si una fundaci?? r??dia fos certa, implicaria una cronologia en el segle VIII o VII aC i, tanmateix, les excavacions arqueol??giques al jaciment de Rhode no proporcionen evid??ncies anteriors al segle IV aC. D'altra banda, algunes fonts escrites vinculen la fundaci?? a Mass??lia, i l'arqueologia els d??na la ra??.

D'acord amb aix??, actualment es pensa que Rhode hauria estat fundada en el segon quart del segle IV aC pels grecs de Mass??lia. Els massaliotes s'instal??laren a Roses, molt probablement sobre un assentament ib??ric anterior, per recuperar el mercat que els grecs foceus d'Emp??ries, primer dependents d'ells i ara rivals, havien conquerit durant el segle anterior. La badia de Roses els oferia un port natural d'immillorables condicions per comerciar amb els ibers que habitaven a la comarca, ara amb uns nivells d'ocupaci?? m??s atractius que quan escolliren Emp??ries per a una primera fundaci??. La vinculaci?? als rodis s'ent??n actualment com una llegenda propagand??stica originada a Rodes o a la mateixa Rhode.

[edita] Hist??ria

Durant el tercer quart del segle IV aC es consolid?? el nou nucli comercial fundat per Mass??lia, que hi exercia el control i se'n servia com a port secundari, molt probablement destinat sobretot a drenar els excedents de cereals de la plana. El territori llavors dominat per Rhode era el situat entre la Muga i l'Albera, en el qual destacava el nucli ib??ric de Peralada, i de fet possiblement coincident amb al pagus altmedieval de Peralada. La zona urbana habitada en aquests moments era el tur?? de Santa Maria, sobre el qual m??s tard seria fundat el monestir de Roses.

A partir de finals del segle IV aC Rhode experiment?? una forta expansi?? econ??mica, que la port?? a independitzar-se de Mass??lia i a afirmar-se com a ciutat. Durant aquesta ??poca es constru??ren edificis p??blics i, particularment, un nou h??bitat artesanal i portuari, l'anomenat barri hel??len??stic, la ciutat encuny?? dracmes propis (amb la llegenda rodeton i la imatge d'una rosa) i deix?? sentir la seva influ??ncia comercial nord enll?? fins a l'Erau.

El segle III aC fou per a Rhode una ??poca florent, en qu?? exportava cer??mica pr??pia (sobretot de vern??s negre) a altres indrets de la Mediterr??nia occidental, que tamb?? col??locava al propi mercat altempordan??s. Aparentment, Rhode es va veure beneficiada per l'allunyament dels interessos de Mass??lia, que s'aproxim?? a Roma per contrarestar la creixent pressi?? cartaginesa, alhora que ella mateixa, com Emp??ries, basculava cap a les xarxes comercials p??niques, sobretot de les illes Balears, important centre de redistribuci?? cap a la Mediterr??nia central i meridional. Aquest desenvolupament econ??mic es degu?? veure alimentat per un creixement demogr??fic, probablement constitu??t per poblaci?? ind??gena de la comarca. D'altra banda, hom pensa que la relaci?? amb Emp??ries degu?? passar per moments d'entesa comercial i d'oberta rivalitat.

A partir de finals del segle III aC, paral??lelament a la creixent penetraci?? romana i a l'inici de la Segona Guerra P??nica, que limit?? progressivament l'anterior influ??ncia comercial de la ciutat, s'inici?? una lenta davallada, que pos?? Rhode, com Emp??ries, davant la tessitura d'haver d'optar per fer costat a la nova pot??ncia emergent romana o per enfrontar-s'hi. En aquests moments d'inestabilitat econ??mica i militar ambdues col??nies gregues es fortificaren.

Les col??nies gregues de la costa catalana acabaren cedint davant Roma i aliant-se amb la nova pot??ncia. Emp??ries obr?? les portes a Escipi??, que hi desembarc?? al capdavant del seu ex??rcit el 218 aC, i els romans optaren a partir d'aleshores per potenciar aquesta ciutat com a m??xima aliada a la zona. Per?? els ibers es resistiren a la dominaci?? romana i s'hi enfrontaren, i tamb?? ho f??u Rhode, potser a causa de la import??ncia de l'element ind??gena en el seu poblament. Roma reaccion?? brutalment i un nou ex??rcit comandat pel c??nsol Marc Porci Cat?? desembarc?? a Emp??ries i expugn?? Ullastret i els altres nuclis de poblaci?? ib??rics i tamb?? Rhode, que des d'aleshores esdevingu?? un nucli menor sota control emporit??.

Durant l'Alt Imperi, no es troben gaire vestigis de la pres??ncia romana al jaciment i per aix?? se suposa que Rhode va ser un nucli residual en la xarxa de ciutats romanes de Catalunya. M??s tard, per??, quan Emp??ries entr?? en decad??ncia durant la crisi del segle III, Rhode, ben significativament, revif??. Excavacions recents hi han localitzat una factoria de salaons de peix que estigu?? en activitat durant els segles IV i V. Despr??s, fou assolada pels bascons al segle VI i, finalment, conquerida pels ??rabs el 713, que la van dominar fins vers el 797.

Don?? nom a la poblaci?? altempordanesa de Roses, desenvolupada m??s tard sobre les seves restes.

[edita] Bibliografia

• Llu??s Buscat?? i Somoza, La col??nia grega de Rhode: una aproximaci?? al seu origen, evoluci?? i desaparici??, Figueres, Brau, 1999.
• Llu??s Buscat?? i Somoza, "La Real Academia de la Historia y los yacimientos de Rhode y Emporion en el s. XIX", Bolet??n de la Real Academia de la Historia, 198 (2001), 155-174.
• Llu??s Buscat?? i Somoza, "L'actuaci?? arqueol??gica de la Comissi?? de Monuments de Girona al segle XIX: Emporion i Rhode", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 42 (2001), p. 483-491.
• Llu??s Buscat?? i Somoza, "Noucentisme i arqueologia: Emili Gandia i les excavacions arqueol??giques dels anys 1916 i 1917 a Roses", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35 (2002), 11-37.
• Carlos D??az, Hug Palou i Anna M. Puig, La ciutadella de Roses, Girona, Diputaci?? de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 77), 1998.
• Antonio Manuel de Guad??n, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, 2 vols., monogr??fic dels Anales y Bolet??n de los Museos de Arte de Barcelona, 12 (1955-1956) i 13 (1957-1958) [=1968-1970].
• Josep M. Gurt, Rosas en el Bajo Imperio, tesina de llicenciatura de la Universitat de Barcelona, 1974 (dir. Pere de Palol).
• M. Aurora Mart??n, F. Javier Nieto i Josep M?? Nolla, Excavaciones en la ciudadela de Roses: campa??a 1976 y 1977, Girona, Diputaci?? Provincial de Girona, Servei T??cnic d'Investigacions Arqueol??giques, 1979.
• Francisco Javier Nieto Prieto, El edificio "A" de la Ciudadela de Roses: la terra sigillata africana, Girona, Centre d'Investigacions Arqueol??giques de Girona, 1993.
• M??. Jos?? Pedr??n Pedr??n, Las importaciones de cer??mica ??tica de Rhode: barrio helen??stico (1963-1970), tesina de llicenciatura de la Universitat de Lleida, 1995? (dir. Emili Junyent i S??nchez).
• Anna M. Puig i Griessenberger et al., La col??nia grega de Rhode (Roses, Alt Empord??), coord. Teresa Carreras Rosell i Aurora Martin, Girona, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Diputaci?? de Girona-Ajuntament de Roses, 2006. Tesi doctoral original consultable a TDX Tesis en Xarxa.
• Enric Sanmart??, La cer??mica campeniense de Emporion y Rhode, 2 vols., Barcelona, Diputaci?? Provincial de Barcelona-Institut de Prehist??ria i Arqueologia de Barcelona, 1978.
• L. Villaronga, Les monedes de plata d'Emp??rion, Rhode i les seves imitacions: de principi del segle III aC fins a l'arribada dels romans el 218 aC, Barcelona, Societat Catalana d'Estudis Numism??tics, Institut d'Estudis Catalans, 2000.