Ciutadella de Roses

De Viquipèdia

Vista aèria de la Ciutadella de Roses (en color), amb el castell de la Trinitat al fons

La Ciutadella de Roses és una fortificació renaixentista (amb modificacions posteriors) situada al NO de l'actual vila de Roses (Alt Empordà) i que domina la badia del mateix nom.

El nom popular de ciutadella, però, és tècnicament incorrecte, perquè no es tracta d'una fortalesa annexa a una ciutat emmurallada, sinó de les autèntiques muralles de la vila vella de Roses, les restes de la qual es conserven al seu interior. Només a finals del segle XVIII i principis del XIX l'antiga fortificació passà a exercir, de fet, el paper de ciutadella en relació amb la nova població, que s'havia traslladat extramurs però que mai no disposà d'una muralla de defensa. És molt més escaient, per tant, la també popular denominació de les Muralles.

[edita] Història

Porta marítima del comtat d'Empúries, amb una activitat comercial destacada, Roses oferia un port natural molt atractiu, a recer dels vents i que possibilitava una ràpida penetració a l'Empordà i a les comarques nord-occidentals de Catalunya. El monestir de Roses ja tingué una primitiva fortificació i la població que sorgí al seu voltant fou murallada a principis del segle XV, clar exponent de la creixent importància que adquirí i de les apetències que, en conseqüència, despertava.

El lloc esdevingué, en el segle XVI, una base estratègica maritimoterrestre de primer ordre per a la Monarquia Hispànica, pròxima a la frontera del Rosselló (del sistema defensiu de la qual formà part) i a les possessions dels Àustries al nord d'Itàlia. Per això, el 1543 Carles I manà, durant una visita a la localitat, la fortificació de l'indret amb les tècniques llavors més modernes, per protegir-lo dels atacs dels pirates barbarescos i dels francesos.

A partir de 1544, amb un projecte del capità Luis Pizaño, fou construït el castell de la Trinitat, que havia de protegir la badia per l'est i el flanc oriental de la vila. El 1551 s'inicià la construcció de les potents muralles abaluardades que havien d'envoltar la població, inicialment projectades pel mateix Pizaño però redefinides i completades per l'enginyer italià Giovan Battista Calvi. La construcció d'aquesta gran obra de fortificació implicà el pas de Roses del domini dels comtes d'Empúries al domini reial, si no jurídicament si de forma tàcita. El sistema defensiu del golf de Roses es completava amb les torres artillades del cap Norfeu, Montgó i l'Escala.

Durant els segles XVII i XVIII, espanyols i francesos (en breus períodes d'ocupació) ampliaren i modernitzaren les defenses de la "ciutadella". Sobretot a aquests darrers, i especialment al seu servei d'intel·ligència militar, es deu el bon nombre de plànols i gravats d'aquest sistema defensiu que es conserva.

En la Guerra dels Segadors, la guarnició de Roses es mantingué inicialment fidel a Felip IV, però la plaça fou ocupada pels francesos el 1645, després d'un curt setge, fins que el Tractat dels Pirineus la retornà als Habsburg. Durant la Guerra dels Nou Anys, un altre setge francès acabà posant Roses a les mans de l'exèrcit de Lluís XIV de França des de 1693 fins al Tractat de Ryswick de 1697. La Guerra Gran significà un nou setge francès (1794-1795 i una nova ocupació fins a la Pau de Basilea de juliol de 1795. Aquest setge deixà en molt mala situació la vila i les seves defenses. En aquest moment es decidí el trasllat de la població extramurs, a l'àrea que actualment ocupa. Les defenses, en un estat decrèpit, de fet havien esdevingut tècnicament obsoletes ja feia temps i, d'altra banda, amb la modificació de la frontera el 1659 i l'esfondrament de l'imperi hispànic a Europa, havien deixat de tenir raó de ser.

Tot i amb això, l'exèrcit napoleònic trobà encara, durant la Guerra del Francès, una guarnició a la "ciutadella" disposada a resistir i que va haver de fer front a un últim setge (1808), que acabà deixant Roses en mans dels francesos fins 1814. El comandament francès decidí, després d'un cop de mà fracassat de la guerrilla el febrer de 1813, la inutilització de les fortificacions, que foren volades intencionadament, tant el castell de la Trinitat com les muralles de la vila vella en alguns punts.

[edita] Situació actual

Vista aèria de la Ciutadella de Roses

Aquestes muralles constitueixen un exemple, relativament ben conservat, de fortificació abaluardada d'època moderna, que en més d'una ocasió s'ha salvat in extremis de les apetències dels especuladors. La Porta de Mar ofereix un sobri i elegant conjunt de decoració renaixentista paral·lel a altres models italians. Dintre del recinte es conserven les restes de:

la fortificació renaixentista i moderna
la ciutat grega i romana de Rhode
el monestir altomedieval de Santa Maria de Roses
la vila vella de Roses i les seves fortificacions medievals

La "ciutadella" fou declarada conjunt historicoartístic el 1961 i, especialment el jaciment de Rhode, ha estat objecte objecte de repetides campanyes arqueològiques. Malgrat aquests reconeixement i teòrica protecció, ni la dictadura franquista ni, inicialment, el nou règim democràtic no es van interessar per un programa seriós de recuperació. Fins 1982 l'Ajuntament de Roses no hi va poder adquirir els últims terrenys de propietat privada, en un procés que s'havia iniciat, per cessió de l'Estat Espanyol, el 1923.

Després d'estar durant molts anys tancat, pràcticament abandonat i a mercè dels saquejadors, el recinte emmurallat i les restes arqueològiques que conté foren oberts al públic el 1991 i s'han convertit, des de 2004, en el Museu de la Ciutadella de Roses, impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Roses. Aquest últim gestiona el conjunt en el marc d'un important programa de recuperació del patrimoni arqueològic del municipi a través de la Fundació Roses Història i Natura creada el 2002.

[edita] Bibliografia

Pablo de la Fuente, Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna, Figueres, Brau-Ajuntament de Roses, 1998.
Carlos Díaz, Hug Palou i Anna M. Puig, La ciutadella de Roses, Girona, Diputació de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 77), 1998.
Damià Martínez Latorre, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra renaixentista a Catalunya", Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 155-170.