[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Santa Maria de Roses - Viquipèdia

Santa Maria de Roses

De Viquipèdia

Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses

El monestir de Santa Maria de Roses fou una antiga abadia benedictina, les restes del qual es troben a l'interior del recinte de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà).

Taula de continguts

[edita] Història

L'origen d'aquest cenobi es troba en una església, la de Santa Maria de Rodes, pertanyent al Monestir de Sant Pere de Rodes. L'activitat monacal es va veure afectada en repetides ocasions pels atacs per part de pirates sarraïns. El 960, la comunitat monàstica es va agrupar a l'església de Santa Maria de Roses, transformant-se en una abadia important en contar amb la protecció de Gausfred I, comte d'Empúries i del Rosselló.

El 976, Gausfred i el seu fill Sunyer, per aquell temps bisbe de la catedral de Santa Eulàlia d'Elna, van dotar a l'abadia dels drets de pesca en el cap Morell. A més, se li van concedir drets sobre els naufragis ocorreguts dins aquestes aigües i diversos béns. El 1022 es va reconstruir l'església. Va ser l'origen de la ciutat de Roses encara que el domini sobre la vila no li va ser concedit fins a 1362. Va tenir diverses filials com la de Santa Maria de Pedardell o la de Santa Maria del Camp.

La decadència del monestir es va iniciar al segle XV. Al 1588, per culpa d'una epidèmia de pesta, es van abandonar les residències monacals i va ser saquejat. Al 1592, per ordre papal, va quedar unit com priorat al monestir de Santa Maria d'Amer. Al 1792 va ser abandonat pels monjos que encara hi residien i el 1793 les tropes napoleòniques van destruir l'edifici.

[edita] Arquitectura

L'església del monestir era de planta basilical. Tenia tres naus amb transsepte i tres absis. La coberta era de volta de canó en la nau central mentre que en les naus laterals era de volta de quart. Als murs interiors encara són visibles decoracions llombardes i una sèrie d'arcs cecs. Poden veure's també algunes restes del claustre i d'alguns edificis monacals. A la fi del segle XX es va iniciar una reconstrucció de la capçalera de l'abadia així com diverses obres de neteja del lloc que antany va ocupar el monestir.

[edita] Bibliografia

  • Pladevall, Antoni; Els monestirs catalans, Ediciones Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112

[edita] Galeria d'imatges

[edita] Enllaços externs

Coordenades: 42° 16′ 3.87″ N 3° 10′ 12.91″ E