Ciutat ibèrica d'Ullastret

De Viquipèdia

Part de les muralles

La ciutat ibèrica d'Ullastret establerta al puig de Sant Andreu, dins el municipi d'Ullastret (Baix Empordà), és el major nucli urbà d'aquesta cultura descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibèrica dels indigets.

Està situat en un petit turó des d'on es domina el paisatge suau i tranquil de l'Empordà. La ciutat va néixer al segle VI aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una magnífica muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.

Cisterna

Al jaciment també s'hi han trobat restes anteriors del pas de l'home. D'època prehistòrica hi ha eines de sílex del paleolític superior i ceràmiques del calcolític. Al final del segle VII aC s'hi va establir un poblat, que va ésser el primer assentament estable al Puig. D'aquest poblat actualment no en queden estructures visibles, ja que es va construir amb materials peribles (fang, fusta) i les edificacions ibèriques posteriors el varen arrasar de manera gairebé total.

La cultura ibèrica va néixer gràcies a les influències culturals exercides pels colonitzadors grecs i fenicis sobre les poblacions indígenes del bronze final o primera edat del ferro a la façana mediterrània de la Península ibèrica. És considerada la nostra primera cultura històrica, amb un sistema d'escriptura propi encara no desxifrada. Com a innovacions tecnològiques més importants, els ibers varen adoptar el torn de terrisser, varen desenvolupar una veritable metal·lúrgia del ferro i, per primera vegada, es va utilitzar de manera generalitzada la construcció de cases de planta rectangular, fetes amb murs amb basaments de pedra. Estaven compartimentades en una o dues habitacions i pati.

Els poblats ibèrics generalment es varen instal·lar sobre turons de fàcil defensa i fortificats amb muralles, que s'anomenen oppidum. En el seu interior, les cases s'arrengleraven al llarg de carrers de traçat adaptat al sòl, sovint irregular. Les cases eren de planta senzilla, amb una o dues habitacions i a vegades amb pati.

A Ullastret, però, també hi ha grans cases de famílies aristocràtiques. La zona actual d'excavacions es correspon en el que es creu que són cases aristocràtiques. Comptaven amb una organització social que els va permetre efectuar obres importants de caràcter públic, com ara les muralles, les cisternes o els temples. Cada poblat dominava un territori del qual n'explotava els recursos econòmics de què vivien, especialment agricultura i ramaderia, però també mines, pedreres, etc. Comerciaven entre ells, i amb grecs i feniciopúnics.

A Ullastret, des del final del segle VI aC, el poblat va estar defensat amb muralla. Al voltant del 400 aC la fortificació es va ampliar, duplicant gairebé la seva superfície. Aquesta modificació dels sistemes defensius es relaciona amb una època d'inseguretat. En el darrer terç del segle III aC, coincidint amb l'inici de la segona guerra púnica, es van fer altra vegada reformes importants a la fortificació. Amb l'arribada dels romans a la zona es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori. Ullastret, dintre l'àrea d'influència directa d'Empúries, lloc del primer desembarcament romà, va ésser abandonat en el primer quart del segle II aC. No se'n coneixen les causes encara que es creu que pacíficament doncs no hi ha indicis de destrucció per ocupació.

Al jaciment, molt ben cuidat, s'hi pot veure la disposició dels carrers adaptats al caire de la muntanya i l'extraordinària muralla amb torres quadrades i circulars. El museu mostra amb molt de detall les troballes efectuades al jaciment.

[edita] Darreres descobertes

Excavacions a la ciutat ibèrica

2000. Confirmació de que un edifici que es va començar a trobar el 1995 és un palau de 500 m2, del segle III aC, que pertanyia a una família dominant.
2001. Es descobreix un forn metal·lúrgic per a bronze i ferro del segle III aC, i un enllosat.
2002. Apareixen nous assentaments a l'exterior del recinte emmurallat d'Ullastret. Cal destacar un carrer central de 50 m de llargada i 4 m d'amplada dins del recinte i un barri artesà als afores de la muralla.
2003. Destaca la troballa de la inscripció funerària més antiga de Catalunya. La pedra amb la inscripció, datada al segle IV aC, ha estat analitzada per l'Institut Arqueològic d'Alemanya.
2004. Es descobreix una gran llar de foc quadrada d'1,30 m de costat dins d'una casa senyorial fundada el 325 aC i nombroses restes humanes.
2005. Es presenten al públic noves descobertes del jaciment. Entre les restes trobades destaca el que sembla que és el primer edifici militar descobert per l'arqueologia ibèrica catalana. Dins el jaciment, també s'ha inaugurat un nou itinerari de natura, al vessant est del puig de Sant Andreu, on es poden trobar exemplars de flora i fauna mediterrània, així com oliveres plantades en l'època ibera, de més de 2.000 anys.