Revisionisme hist??ric

De Viquip??dia

El revisionisme hist??ric ??s el nom que reben els diferents corrents cr??tics amb els corrents historiogr??fics majoritaris. Tot i que aquesta cr??tica existeix a totes les branques i es basa en introduir noves teories a partir de nous descobriments, el mot revisionista se sol emprar de forma pejorativa quan es tracten aspectes pol??mics de la hist??ria, com ara els crims contra la humanitat, genocidis, guerres, etc. En cas contrari, es sol qualificar a l'historiador com a heterodox, alternatiu, etc.

Quan aquests historiadors revisionistes neguen algun element de la hist??ria oficialment acceptada i provada, tamb?? reben el nom de negacionistes. En molts casos, aquestes persones no aporten noves dades als fets hist??rics, sin?? que en neguen directament la seva exist??ncia.

Les opinions dels historiadors negacionistes generen una forta pol??mica, que despla??a el debat hist??ric cap a un segon pla. Molta gent opina que aquests historiadors segueixen aquesta estrat??gia deliberadament, donat el poc fonament dels seus arguments.

Taula de continguts

1 L'Holocaust jueu i la Segona Guerra Mundial
2 La repressi?? de Stalin i altres r??gims comunistes
3 La Guerra Civil Espanyola
4 Vegeu tamb??
5 Enlla??os externs
- 5.1 Revisionisme de l'holocaust
- 5.2 Revisionisme de la Guerra Civil Espanyola

[edita] L'Holocaust jueu i la Segona Guerra Mundial

Una de les discussions m??s pol??miques, en que ??s emprat el terme revisionisme hist??ric, gira al voltant de l'holocaust jueu, la Segona Guerra Mundial i la figura d'Adolf Hitler.

Cami?? carregat de cad??vers al camp d'extermini de Buchenwald, Alemanya

Nens supervivents del camp d'extermini d'Auschwitz en ser alliberat el gener de 1945

Imatge:Einsatz1.jpg

A Babi Yar, Ucra??na, uns 33.000 jueus de Kiev van ser assassinats el 1941

Forms crematoris amb restes humanes encara a dins al camp d'extermini de Weimar, Alemanya

La pr??ctica totalitat de corrents historiogr??fics, seguint una gran quantitat d'indicis i proves, assenyalen el III Reich i els seus dirigents com a responsables d'una pol??tica d'extermini que acab?? amb la vida d'entre cinc i sis milions de jueus entre d'altres crims. Entre els historiadors revisionistes hi ha qui nega l'exist??ncia d'una pol??tica activa d'extermini, qui redueix considerablement la xifra de v??ctimes, qui afirma que l'Holocaust ??s una mentida inventada per afavorir Israel, qui considera que les morts de jueus van ser per altres causes com ara epid??mies, qui no considera a Adolf Hitler com a responsable, etc. ??s a dir: no hi ha un corrent revisionista ??nic.

La negaci?? de l'Holocaust i dels crims contra els jueus comesos durant la Segona Guerra Mundial han anat generalment associats a l'antisemitisme a intents de descriminalitzar el nazisme.

Aquest negacionisme sorg?? immediatament despr??s de la Segona Guerra Mundial i un dels llocs on prengu?? m??s for??a fou a Fran??a. Segons molts historiadors ortodoxes, aix?? es va fer amb la intenci?? de rehabilitar la col??laboraci?? amb el nazisme del Govern de Vichy i reinsertar els seus col??laboradors en la societat francesa. Un dels primers autors a desenvolupar aquest tema va ser Maurice Bard??che que acusava als aliats d'haver inventat l'Holocaust per amagar els seus propis crims. Aquestes idees negacionistes es van estendre durant els anys 70, fins i tot arribant a les universitats i van ser assumides pel pol??tic del partit d'extrema dreta Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, durant els anys 80. L'any 2002, el govern franc??s va haver d'intervenir per la difusi?? del negacionisme i del racisme que es feia des de la Universitat Lyon III.

Degut a la difusi?? del negacionisme, alguns estats com ara Fran??a, Alemanya, ??ustria, Su??ssa, Espanya i B??lgica van decidir crear lleis per reprimir aquest fenomen, castigant les provocacions a l'odi, la discriminaci?? racial i la negaci?? de crims comesos contra la humanitat. Aix?? provoc?? algunes critiques que deien aquestes les lleis atacaven la llibertat d'expressi??, per?? la Cort Europea de Drets Humans afirm?? l'exist??ncia de l??mits a la llibertat d'expressi?? i confirm?? la validesa de les lleis estatals contra el negacionisme amb la Convenci?? Europea. Segons el Comit?? de Drets Humans de les Nacions Unides, les restriccions a la llibertat d'expressi?? dels negacionistes estan permeses per l'article 19.3 del Pacte pels Drets Civils i Pol??tics

Aquestes lleis, han portat a algun d'aquests historiadors davant dels tribunals. ??s el cas de l'historiador David Irving que el 2006 va ser jutjat a ??ustria i condemnat a tres anys de pres?? per negar l'Holocaust i falsejar la hist??ria. Tot i que es va declarar culpable i va modificar algunes de les seves declaracions inicials sobre l'exist??ncia de cambres de gas i l'eliminaci?? de milions de persones, el tribunal declar?? no trobar mostres de penediment en les seves declaracions. Tamb?? alguns negacionistes francesos han estat condemnats pels tribuanls d'aquest pa??s.

Durant el 2006 s'ha sumat a aquesta corrent el president irani?? Mahmoud Ahmadinejad que en diversos discursos ha negat l'Holocaust i ha acusat de victimisme a l'Estat d'Israel.

Tanmateix, existeixen tamb?? corrents revisionistes sobre els or??gens de la Guerra, els crims japonesos, els dels aliats i d'altres.

"Afirmatiu", escrigu?? Stalin en aquesta ordre d'execuci?? de 346 enemics del r??gim

[edita] La repressi?? de Stalin i altres r??gims comunistes

Un altre grup d'autors revisionistes important, ??s aquell composat pels que neguen l'exist??ncia d'una pol??tica d'extermini a la Uni?? Sovi??tica de Josef Stalin i altres r??gims comunistes, com ara el de Pol Pot a Cambodja. La seva tend??ncia es a donar xifres m??s baixes de v??ctimes de la repressi??, o de qualificar-les d' execucions leg??times. Igual que en el cas anterior, l'exist??ncia d'una quantitat abrumadora de proves treu credibilitat a aquests corrents d'historiadors.

Es sol associar a aquests revisionistes amb els corrents m??s extremistes del comunisme marxista.

[edita] La Guerra Civil Espanyola

A l'Estat Espanyol existeixen alguns historiadors que consideren que la Guerra Civil Espanyola no comen??a amb l'al??ament de 1936, sin?? amb la Revoluci?? de 1934. Per tant, consideren als partits d'esquerres com a responsables de la guerra.

Aquests autors destaquen l'alta conflictivitat de la segona meitat de la Segona Rep??blica Espanyola, aix?? com les coincid??ncies entre les forces revolucion??ries de 1934 i el b??ndol republic?? per tal de donar pes a les seves afirmacions.

Aquestes tesis intenten descriminalitzar l'al??ament del General Franco i donar la culpa de la Guerra Civil ??nicament als partits d'esquerres.