Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ram??n de la Sota - Viquip??dia

Ram??n de la Sota

De Viquip??dia

Ram??n de la Sota Llano (Castro Urdiales, Cant??bria, 20 de gener de 1857 - Getxo, Biscaia, 17 d'agost de 1936) fou un empresari navilier, pol??tic del Partit Nacionalista Basc (PNB) i una de les majors fortunes de la seva ??poca en Espanya.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Fill d'Alejandro de la Sota i Alejandra de Pla, naturals de Portugalete i Castro Urdiales, va viure els seus primers anys en la casa familiar situada en San Juli??n de Musques (Biscaia) i en 1868, abans d'esclatar la Segona Guerra Carlina, es trasllada a Bilbao per a estudiar a l' "Instituto Vizca??no" i posteriorment a Madrid on finalitza la carrera de Dret a la "Universitat Central de Madrid", tornant a Bilbao per a iniciar la seva activitat professional i contreu matrimoni amb Catalina de Aburto, filla d'uns comerciants d'aquesta ciutat.

[edita] Activitat empresarial

L'inici de la seva fortuna comen??a en l'any 1881 quan forma una societat amb el seu cos?? Eduardo Aznar de la Sota. Aquesta societat inicialment es dedic?? a la mineria i a l'exportaci?? de ferro. Aquest comer?? va aflorar amb el Concert econ??mic de 1878 i la supressi?? foral, que impedia fins a aquest moment l'exportaci?? de ferro, motiu pel qual, segons diversos autors, el sector empresarial va aprovar aquesta modificaci?? legislativa. No era el cas de de la Sota que va criticar durament l'abolici?? foral i es va enfrontar per aix?? al empresariat local. El 1886 va ser un dels impulsors de la Cambra de comer?? bisca??na.

Entre 1886 i 1900 la societat crea les companyies mineres de Setares (Cant??bria) [1], Serra Alhamilla (prov??ncia d'Almeria) i Menera (prov??ncia de Terol)[2]convertint-se en una refer??ncia d'aquest sector. En 1900, tamb?? al costat del seu cos??, va fundar la Companyia "Euskalduna" per a la construcci?? de bucs amb un capital de vuit milions de pessetes i en 1901 la Companyia d'Assegurances "La Polar" amb sucursals a Par??s, Londres, Nova York i Rotterdam. En 1902 realitzen construccions ferrovi??ries en Port Sagunt (Val??ncia). [3] Amplien el seu negoci al transport mar??tim fundant en 1906 la gran empresa naviliera "Sota i Aznar" despr??s de la fusi?? de les vint-i-cinc companyies (d'un nom??s vaixell cadascuna) amb que contaven ambd??s socis. Entre els anys 1914 i 1918, en plena Primera Guerra Mundial, ressorgeix econ??micament, a pesar de sofrir els atacs dels submarins alemanys [4] va perdre per efecte dels torpedes dels submarins alemanys uns vint carguers (un total de 50.000 tones de registre brut), per la seva arriscada aposta de col??laboraci?? amb el govern angl??s, al que va arrendar part de la flota. Per aix?? el Govern brit??nic li va concedir el 9 de mar?? de 1921, el t??tol de "Sir Knight Commander of the Order of the British Empire" per ser "bon amic d'Anglaterra i els seus nacionals". El c??nsol brit??nic en Bilbao, Madden, va destacar en la cerim??nia en la qual li va ser imposada l'ordre, el 29 d'abril d'aquest mateix any, que "els bucs del senyor Sota, amb les seves valentes tripulacions, es feien a la mar carregats amb minerals per a Anglaterra, desafiant la campanya submarina".

Tamb?? va participar en els bancs de Bilbao i de Biscaia (BBV) i en els sectors ferroviari i el??ctric. Entre les claus fonamentals de la seva fortuna, una de les majors de Europa, s'assenyalen:

  • La direcci?? vertical i centralitzada de tot el proc??s productiu (Extracci??, construcci?? naval, transport, comercialitzaci??, assegurament, finan??ament...) tal com avui es configuren les principals multinacionals.
  • L'adre??a personal col??legiada dels fundadors en la qual poques vegades van contar amb socis minoritaris per a la realitzaci?? de les seves activitats.
  • La reinversi?? dels seus actius en una expansi?? constant.
  • L'aposta per situacions de risc encara que en algun cas va resultar fallida (com en la "Companyia Sider??rgica del Mediterrani").
  • La internacionalitzaci?? que li va permetre eludir el proteccionisme imposat a partir de 1891.

[edita] Activitat pol??tica

Oposat com s'ha citat a l'abolici?? foral, forma part de la societat foralista ??Euskalerria??, sent coneguts els seus membres com els "euskalerriakos", i ??s Diputat Provincial entre 1888 i 1892. A la mort de Fidel Sagarminaga y de Epalza, presideix la societat i, havent iniciat ja Sabino Arana la seva activitat pol??tica, aquest critica durament a aquesta societat per no ser suficientment nacionalistes, acusant-los de conniv??ncia amb els abolicionista del Fur i anomenant-los "fenicis" per anteposar el seu patrimoni a la causa nacionalista. Posteriorment ambdues postures acosten les seves posicions i en 1898, les dues tend??ncies es reuniren i en 1899 s'inauguren conjuntament el "Centre Basc". Un dels motius d'aquesta uni?? va ser el desastre colonial espanyol de 1898 que va posar en evid??ncia a la tradicional oligarquia que aliada amb el regimen de la Restauraci??, s'aprofitava del proteccionisme. Sota aporta solidesa econ??mica al PNB i aix?? participa econ??micament a "El Correo Vasco"amb el 20,4 % del capital, formant la seva executiva juntament amb Sabino Arana.

El 1918 va ser triat Diputat foral pel districte de Balmaseda apartant del c??rrec al pol??tic liberal Gregorio de Balparda, abon??ndo del seu compte les despeses electorals de la campanya [5], aconseguint l'hegemonia pol??tica a Biscaia tant en les eleccions municipals de 1917, com an les generals de 1918, fins a l'arribada de la dictadura de Cos?? de Rivera, que va impedir la participaci?? pol??tica del PNB. Sota es basa en el catalanisme de Francesc Camb?? para crear un partit democr??tic, modern, moderat, pragm??tic, laic i autonomista el que va originar no poques ficcions internes amb els sectors que reivindicaven el purisme aranista, donant lloc a una escisi?? que posteriorment es va reconduir. A causa de aquest pragmatisme descentralitzador, va impulsar la creaci?? d'un "Estatut Basc" que finalment seria concedit, ja iniciada la Guerra Civil Espanyola.

[edita] La pol??mica despr??s de la seva defunci??

El col??lapse del front Nord es veu pr??xim i ??s obligat a exiliar-se [6] per c??rrer greu perill ell i la seva fam??lia. [7]Mor?? a Getxo el 17 d'agost de 1936 poc despr??s de l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Tres anys despr??s de la seva mort, el franquista Tribunal de Responsabilitats Pol??tiques li va condemnar al pagament d'una multa de cent milions de pessetes per "conspiraci?? per a la rebel??li?? militar", per la qual ra?? els seus b??ns[8]van ser embargats, entre uns altres els 40 vaixells de les seves companyies que es van utilitzar per a evacuar Bilbao. Els beneficiaris d'aquesta operaci?? pol??tica van ser els hereus del seu antic soci i cos??, que van adquirir aquestes propietats.[9].Les bones relacions entre els Aznar i els Sota havien desaparegut arran de la crisi industrial dels anys 30 i les difer??ncies ideol??giques entre ambdues fam??lies.

Els seus hereus van ser parcialment indemnitzats molt temps despr??s i retornades algunes de les seves propietats[10]malgrat haver hagut d'abonar grans sumes en concepte de "multa derivada de responsabilitats politicas". Una de les seves propietats ??s avui la seu de el Athletic Club de Bilbao.

[edita] Els seus descendents

La fam??lia Sota va mantenir una gran import??ncia en la societat basca, el seu fill, Ram??n de la Sota y Aburto[11] t?? dedicada una sala del Palau Foral de Biscaia.[12]. El seu nebot Rafael Aburto va ser un arquitecte monumentalista[13] I els seus n??ts:

  • Patrick de la Sota Mac Mahon, president de la Cambra de comer?? de Bilbao, President de la Fundaci?? Museu Mar??tim Ria de Bilbao.
  • Ram??n de la Sota Mac Mahon, responsable dels "Serveis Bascos" de l'exili basc a Argentina[14]
  • Manuel Belakorta i Ram??n Belakorta, delegats del Govern d'Euzkadi a Nova York.

[edita] Bibliografia

  • Eugenio Torres Villanueva.- "Ram??n de la Sota: La contribuci??n de un empresario vasco a la modernizaci??n econ??mica y pol??tica de la Espa??a de la Restauraci??n" Espacio, tiempo y forma. Serie V, Las elites en la modernizaci??n espa??ola, Historia contempor??nea, ISSN 1130-0124, N?? 3, 1, 1990, pags. 191-198 [15] [16]
  • Eugenio Torres Villanueva.- "Ramon De La Sota Y Llano, 1857-1936 : Un Empresario Vasco", Lid, 1997, 24 cm x 17, pags 432.
  • Eugenio Torres Villanueva.- "Funciones empresariales, grupos de inter??s y pol??tica econ??mica en la Restauraci??n: el empresario vasco Ram??n de la Sota" En: Enciclopedia de Historia de Espa??a.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Vidamaritima.blogspot.com
  2. ??? Todotrenes.com
  3. ??? [1]
  4. ??? Wordpress
  5. ??? mevablog/2007/01/doramondela.html I??aki Anasagati blog
  6. ??? Basquechildren.org
  7. ??? I??aki Anasagati blog
  8. ??? Guiabizkaia.com
  9. ??? Elcultural.es
  10. ??? Euskadi.net
  11. ??? bilbao.net
  12. ??? Bizkaia.net
  13. ??? Gara.net
  14. ??? Blog.eitb24.com
  15. ??? (Resumen en PDF)
  16. ??? Una biograf??a de Ram??n de la Sota reinvidica la obra del empresario, en ElPa??s