Quina roja

De Viquip??dia

Aquest article o secci?? no cita fonts o refer??ncies sobre l'??s i la correcci?? del nom "quina roja" en catal?? aplicat a la planta (la refer??ncia que s'ha posat, de l'enciclop??dia, diu que aquest nom s'aplica a l'escor??a que s'extreu de l'arbre, cosa que lliga tamb?? amb la definici?? de "quina" que d??na el DIEC).
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.

TINGUEU PACI??NCIA

Aquesta p??gina est?? sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovaci?? Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Bot??nica Farmac??utica en el curs acad??mic 2007-08, i t?? com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experi??ncia amb els estudiants, es revisar?? tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les pol??tiques i els est??ndards siguin complerts, moment en qu?? s'enretirar?? la plantilla.

Quina roja

Flor i fulla de Cinchona pubescens

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Plantae
Divisi??:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Rubiales
Fam??lia:	Rubiaceae
Subfam??lia:	Cinchonoideae
Tribu:	Cinchoneae
G??nere:	Cinchona
Esp??cie:	''C. pubescens''

Nom binomial

Cinchona pubescens
Vahl, 1790

Sin??nims

* Cinchona succirubra Pavon ex Klotzsch

Cinchona chomeliana (Weddell)
Cinchona cordifolia (Mutis)
Cinchona decurrentifolia (Pav??n in Howard)
Cinchona hirsuta (Ruiz & Pav??n)
Cinchona lechleriana (Schlechtendal)
Cinchona lutea (Pav??n in Howard)
Cinchona microphylla (Mutis ex Lamb)
Cinchona ovata (Ruiz & Pav??n)
Cinchona pelalba (Pav??n ex DC)
Cinchona pelletieriana (Weddell)
Cinchona platyphylla (Weddell)
Cinchona purpurascens (Weddell)
Cinchona purpurea (Ruiz & Pav??n)
Cinchona rosulenta (Howard ex Weddell)
Cinchona rotundifolia (Pav??n ex Lambert)
Cinchona rufinervis (Weddell)

La Quina roja^[1], Cascarilla colorada , Chinchona (Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl), ??s un arbre de la fam??lia de les Rubi??cies, del genere Chinchona ( Cincones).

El nom de Cincona es dona a diverses esp??cies de la fam??lia de les Rubiacies, del g??nere de les Chinchones sp. El que s???anomena popularment com Quina, Cascarilla o Chinchona ??s l???escor??a de l???arbre d'aquestes esp??cies, essent la Quina Roja la escor??a que s???extreu de l???esp??cie Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl.

[edita] Distribuci??

La Quina roja es originaria de Sud Am??rica, dels Andes equatorials (des de Col??mbia, Per??, Equador fins a Bol??via). Actualment tamb?? es cultiva a zones de clima tropical de ??sia, Sud Am??rica i ??frica, com les ??ndies occidentals, Cap Verd, Micron??sia, les illes Gal??pagos i Hawaii.

[edita] Descripci?? morfol??gica

La quina es una arbre de copa globosa irregular, densa, que pot cr??ixer fins a uns 15 m d???altura aproximadament. Te rel axonomorfa i la seva tija es llenyosa amb branques pubescents.

L???escor??a es diferencia per estar formada per lamines primes, de superf??cie externa gris marronosa i superf??cie interna vermellosa. L'escor??a te una fractura fibrosa.

Les fulles s??n enteres , simples, peciolades, estipulades i de disposici?? oposades o decussades. Tenen textura cori??cia i formes oblongues o el??l??ptiques.

??s una planta hermafrodita actinomorfa, de flors de 4-5 s??pals soldats i corol??la tubular de 5 p??tals d???un color que va del blanc al vermell??s. Les flors es troben en infloresc??ncia cimosa de tipus pan??cula. Els ??rgans reproductors estan formats per l'androceu de 4 estams poliadelf, oposipetals i el gineceu d???ovari ??nfer i bicarpel???lar.

El fruit ??s una c??psula oblonga de color marr?? fosc, glabra i amb ranures longitudinals.

[edita] Farmacologia

[edita] Composici?? qu??mica

Droga: Escor??a

Principis actius:

Tanins 3-10%
Alcaloides 5-15% : cont?? m??s de 20 tipus d???alcaloides, els de m??s import??ncia s??n els alcaloides quinilinics: quinina, quinidina, cinconina, cinconidina.
Principis amargs (acids Triterp??nics) : ??cid quinic
Traces d???olis essencials

[edita] Usos medicinals

...	AV??S M??DIC

S'usa l'escor??a dessecada de Chinchona pubescens Vahl ( C. Succirrubra) o de les seves variants o h??brids. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina^[2].

Les indicacions aprovades per la comissi?? E del Ministeri de Sanitat alemany s??n: Inapet??ncia i disp??psies hiposecretores.

Tradicionalment tamb?? s???usa contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalesc??ncia i contra la mal??ria o paludisme.

En ??s extern, serveix per tractar afeccions cut??nies tals com la ulcera cut??nia o alteracions del cuir cabellut que cursen amb descamacions.

La quinidina ^[3] s'usa en la profilaxis d???ar??tmies card??aques, taquic??rdia parox??stica y fibril???laci?? auricular, ja que es antifibril??lant i estabilitzant de les membranes de la c??l??lula mioc??rdica.

[edita] Accions farmacol??giques

T??nic aperitiu: Agent estimulant de la secreci?? g??strica i, per tant, afavoridor d'una millor digesti?? dels aliments.
Digestiu
Colagog: provoca l'evacuaci?? de la bilis
Astringent
Antipal??dic, actiu davant Plasmodium vivax, P. falciparum, P.malariae i P. ovale
Antiprotozoari
Cicatritzant
T??nic card??ac potenciador del efectes del alcaloides digit??lics

[edita] Toxicitat

No s???ha indicat cap tipus de toxicitat. L'??s perllongat o dosis elevada pot provocar n??usees i v??mits, dolor abdominal, alteracions de l???audici?? i de la visi??, mal de cap i erupcions cut??nies.

[edita] Contraindicacions

Embar??s, perqu?? te efecte oxit??cica (estimulant del part)
Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components
Administraci?? juntament amb digit??lics o anticoagulants, perqu?? potencien la seva acci??.
En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals

[edita] Efectes secundaris

Es donen per Hipersensibilitat a la quina, produint al??l??rgies cut??nies o febre. Tamb?? s'ha associat a algun cas d'hemorr??gia per trombocitop??nia

[edita] Galeria d'imatges

Cinchona pubescens
Aspecte general

Cinchona pubescens Fruits

fruits de
Cinchona pubescens

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1?? Edici??, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el diosc??rides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
FONT i QUER, P. Iniciaci?? a la bot??nica 1938 (2a ed. 1979, amb BOL??S, O., Ed. Fontalba. ISBN 84-85530-08-X)

BOL??S, O. et al. Flora manual dels Pa??sos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. P??rtic. ISBN 84-7306-400-3
AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de bot??nica. Universitat de Val??ncia. Val??ncia. ISBN 84-370-5915-1

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}\|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}\|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}\|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}\|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}\|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}\|Viquiversitat]].

Categories: Rubi??cies | Plantes medicinals

Categoria oculta: Viquip??dia:Falten refer??ncies

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}\|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}\|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}\|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}\|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}\|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}\|Viquiversitat]].