Pulmonaria officinalis
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Pulmonaria officinalis L. Carolus Linnaeus L., 1753 |
||||||||||||||||||
La Pulmonaria officinalis és una planta de la familia Boraginàcies que es coneix vulgarment amb els noms de fulles de la mare de Déu i herba de la freixura. Aquests noms, i també el nom genèric, li provenen de l'aparença de les seves fulles, que recorden als pulmons, ja que tenen unes taques blanquinoses a la cara superior.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
La Pulmonaria officinalis, té una distribució per el centre i occident d’Europa, encara que creix amb preferencia sobre terrenys àrids i calcaris. Pel que fa la distribució per Espanya i Catalunya, es troba estesa per totes les zones humides, fins a les valls de les muntanyes del nord-est, els Pirineus.
Aquesta distribució té a veure amb els seus requeriments climàtics ja que necessita viure en un ambient humit, com en barrancs, prats o boscos nemorals.
[edita] Descripció
És una planta herbàcia, perenne, que a la primavera arriba a formar unes tiges de 10 a 30 centímetres d'alçada.
A l'extrem de cada tija creixen les flors, de color rosat, i en els mesos de març i maig té lloc la floració i és quan aquestes flors canvien de color i es tornen blavoses en obrir-se.
Òrgans vegetatius:
-
-
- Morfologia de les fulles: alternes, lanceolades, peludes, de tacte aspre, la forma de l'àpex és aguda i la base atenuada. Té una nervadura pennada i la inserció a la tija es peciolada.
-
Òrgans reproductius:
-
-
- Repartició de sexes: hermafrodita.
- Inflorescència: cimosa.
- Morfologia de les peces florals: agrupades en inflorescències de color rosat o blavoses. Corol·la amb tub, més llarg que el calze, 5 pètals curts i amb 5 petites tires de pels curts alternats amb els estams. El calze té sèpals la meitat de llargs que el tub.
- Androceu: amb estams isòmers i alternant amb els lòbuls de la corol·la, insertats en el tub.
- Gineceu: tetracarpelar, lliures.
- Fruit: nou de 3,5 - 4,0 mm, de color negre.
-
[edita] Ús com a planta medicinal
[edita] Principis Actius
De la pulmonària, es pot utilitzar totes les seves parts, ja que la droga s'hi troba a les fulles, tija i flors.
En la seva composició, cal destacar, la presencia de mucílags i alantoína, que li atorgen reconegudes propietats medicinals.
També conté tanins (10% aprox.), que li confereixen una lleugera acció astringent.
A part, també s'hi pot trobar:
-
-
- Saponines
- Sals minerals: silici,...
- Flavonoids: quercetol i kenferol
- Altres substancies: vitamina C, alcaloides pirrolisidinics,...
-
[edita] Accions farmacològiques
En posseir diversos principis actius, té varies aplicacions.
Per a ús extern, gracies al seu contingut en mucílags, s'utilitza com a emolient i cicatritzant per a protegir les mucoses dels conductes respiratoris.
A més, també posseeix activitat expectorant gracies a les saponines i així facilita expulsar l'acumulació de la mucositat en les vies respiratòries.
Es considera una planta remineralitzant ja que conté una gran quantitat de sals minerals, sobre tot de silici (àcid silicílic), que afavoreix la cicatrització de les lesions en óssos, augmenta la resistència i també augmenta l'activitat leucocitària en front les infeccions.
Altres substàncies fa que li siguin reconegudes accions antiinflamatòries, diurètiques, sudorífiques, antigonadotrópiques i astringents.
[edita] Usos medicinals
Té molts usos, però sobre tot en afeccions de les vies respiratòries, com la tos, bronquitis, faringitis, tuberculosis pulmonar, gingivitis, afonia,...
També s'utilitza com a desinfectant, antisèptic en vies urinaries (cistitis, uretritis), per alteracions digestives (gastroenteritis, diarrees), per a reumatismes, fractures d'óssos i per a ferides com a cicatritzant i antiinflamatori.
[edita] Toxicitat
S'ha de tenir en compte, que com tot principi actiu, presenta una toxicitat, i no es recomana fer-ne ús durant molt temps seguit degut al seu contingut en alcaloides pirrolisidinics, ja que són hepatotóxics.
També esta contraindicat durant l'embaràs i la lactancia, encara que no es sap si els seus components són excretats en quantitats significatives per la llet materna, i si fos així, si pogués afectar al nadó.
