Publi Sulpici Servi Galba Màxim
De Viquipèdia
Publi Sulpici Servi Galba Màxim (Publius Sulpicius Servius R. F. P. N. Galba Maximus) fou un magistrat romà.
Fou elegit cònsol el 211 aC sense haver ostentat abans cap altra magistratura curul, i va rebre la Pulla com a província, igual que el seu col·lega però poc després el senat va decidir enviar a un dels cònsols a Macedònia, regió que va ser per Galba, on va substituir en el comandament a Marc Valeri Leví (Marcus Valerius Laevinus).
Al final de l'any el seu poder fou prorrogat per un any més però després de l'informe de Leví, Galba va rebre l'ordre de llicenciar al seu exèrcit excepte una legió i els socii navales (la flota) i se li va donar una quantitat de diners per repartir entre les seves forces. En aquest any 210 aC poc se sap de l'activitat de Galba excepte que va conquerir l'illa d'Egina que fou saquejada i donada a la Lliga Etòlia aliada dels romans; va intentar en debades aixecar el setge de Echinus, rodejada per forces de Filip V de Macedònia.
El 209 aC el seu imperium fou prorrogat un any més i va reforçar l'aliança dels etolis i Àtal I de Pèrgam contra Filip V. Els etolis a la batalla de Làmia foren assistits per 1000 romans que va enviar Galba que era estacionat a Naupacte. Quan Filip V va aparèixer a Dime en la seva marxa cap a Elis, Galba va desembarcar al nord del Peloponès amb 15 vaixells i va saquejar el país fins que va arribar Filip i es va haver de retirar cap a Naupacte. Quan Filip va haver de tornar a Macedònia pel perill d'una invasió dels bàrbars de la frontera, Galba va anar a Egina i es va unir a la flota d'Àtal de Pèrgam a l'illa, on va passar el hivern.
A la primavera del 208 aC Galba i Àtal amb una flota total de 60 vaixells, van anar a Lemnos i Àtal va atacar Peparethus, i llavors va creuar junt amb Galba cap a Nicea (Grècia) i de allí cap a Eubea on va atacar Oreos que tenia guarnició macedònia però que fou entregada a traïció a Galba. Llavors Galba va provar de conquerir Calcis però no ho va aconseguir i va marxar cap a Cinos, un port de Lòcrida. Mentre Filip es va apoderar de Fòcida que Àtal no va poder defensar i va marxar a Àsia quan va saber que Prúsies de Bitínia havia envaït territori macedoni. Galba va tornar a Egina i va romandre a Grècia uns anys sense fer res especial.
Fins que la situació a Itàlia amb els cartaginesos no va estar aclarida, els romans no van enviar prou ajut a la Lliga Etòlia.
El 204 aC Galba fou cridat a Roma i el va succeir el procònsol Publi Semproni. El 203 aC fou dictador només per fer els comicis i cridar a Gneu Servili de Sicília.
El 200 aC fou fet cònsol per segona vegada i altre cop va obtenir Macedònia com a província, i encara que el poble romà no volia més guerres després de la llarga lluita contra els cartaginesos, es va iniciar la guerra contra Macedònia. Galba va sortir de Brundusium amb l'exèrcit d'Escipió que havia tornat d'Àfrica, i va desembarcar a Grècia. Els ambaixadors d'Atenes només arribar ja li van demanar ajut i protecció contra Macedònia i Galba va enviar a Gai Claudi Centó amb 20 vaixells i 1000 homes . Va arribar el hivern que va passar a Apol·lònia.
A la primavera de l'any següent va avançar pel país de Dassarètia on quasi totes les ciutats se li van rendir (i alguna fou ocupada per la força) i van començar menors enfrontaments amb l'exèrcit macedoni. Després d'un xoc al pas d'Eordea, amb fortes baixes pels romans, es va produir igualment prop dels pas d'Eordea, una batalla de cavalleria en que els macedonis, inicialment victoriosos, van ser finalment posats en fuita i el rei Filip va estar a punt de morir i va demanar una treva a Galba. Els romans van demorar la resposta, i mentre l'exèrcit macedoni es va poder retirar sense ser detectat. Al cap d'uns dies Galba va anar a Pluvina i va acampar a la vora del riu Osphagos, no lluny del qual eren els macedonis; van seguir nous petits enfrontaments sense res decisiu i a la tardor Galba va tornar a Apol·lònia.
Per l'any següent Tit Vil·li Tappule fou elegit cònsol amb Macedònia com a província i Galba va tornar a Roma. El 197 aC Galba i Tappule foren nomenat llegats de Tit Quint Flaminí I i al 196 aC foren dos dels comissionats de Flaminí per arranjar els afers de Macedònia.
El 193 aC Galba i Tappule foren enviats com ambaixadors a Antíoc III el gran; primer que res van visitar a Èumenes I de Pèrgam que demanava iniciar la guerra amb Síria. A Pèrgam Galba es va posar malalt però es va recuperar i va anar a Efes on en lloc d'Antíoc va trobar a un apoderat de nom Minió (Minion); l'entrevista va acabar amb la decisió de la guerra.
No se sap quan va morir però ja no torna a ser esmentat i degué ser doncs poc després.
