Publi Clodi Pulcre

De Viquip??dia

Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher) fou el fill petit d' Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher). El nom Clodi, en lloc de Claudi, es donava algunes vegades a la fam??lia (Gens Cl??udia) i en persones d'altres gens, per?? de vegades apareix tamb?? anomenat com Claudi en lloc de Clodi.

El 70 aC va servir amb son germ?? Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher) a les ordres de Luci Lucul??le a l'??sia, on va dirigir un mot?? contra el general que considerava que no el tractava prou be. Va abandonar ??sia i es va posar a les ordres del seu cunyat Quint Marci Rex, proc??nsol a Cil??cia que li va donar el comandament de la flota. Fou capturat pels pirates que el van alliberar sense rescat, per por de Pompeu. Despr??s va anar a Antioquia i es va unir als siris en la seva guerra contra els ??rabs, i altra cop va incitar un mot?? de les tropes romanes en que quasi va perdre la vida.

Va tornar a Roma i va acusar Catilina (65 aC) per extorsi?? en el seu govern d'??frica, per?? Catilina va subornar l'acusador i el jutge i se'n va lliurar. El 64 aC va acompanyar el propretor Luci Murena a la G??l??lia Transalpina, on va utilitzar m??todes poc legals per fer diners. Va tornar a Roma i sembla que va fer costat a Cicer?? durant la conspiraci?? de Catilina (63 aC).

El 62 aC fou culpable d'un acte de sacrilegi que el va enemistar amb Cicer??: els "misteris" de Bona Dea es celebraven a la casa de Juli C??sar, i Clodi, per un afer sexual amb Pompeia, la dona de C??sar, va entrar a la casa de C??sar vestit de dona music amb l'ajut d'una assistenta; mentre l'assistenta avisava la seva amant, Clodi fou detectat per la veu i es va donar l'alarma, tot i que va poder escapar gr??cies a la servidora.

Despr??s fou candidat a q??estor i fou elegit per?? el 61 aC, abans de sortir cap a la seva prov??ncia (Sic??lia), fou acusat pels fets de la festa de la Bona Dea. Els pont??fexs, consultats pel senat, van declarar l'acte una cosa impia, i es va proposar el judici de Clodi sota la presid??ncia del pretor per?? finalment els jutges foren seleccionats de les tres dec??ries. Clodi va al??legar que era a Interamna i no a Roma per?? Cicer?? va demostrar que no hi podia estar. Per?? els suborns van assegurar la seva absoluci?? (31 vots a 25). Les paraules entre Clodi i Cicer?? no van parar de pujar de to.

Llavors Clodi va anar a la seva prov??ncia i va presentar la seva candidatura a edil per?? en tornar, i amb desig de venjar-se de Cicer??, va pensar que el podia atacar millor essent trib?? de la plebs, i per aix?? havia de ser adoptat per una fam??lia plebea i l'adopci?? ser votada pels comicis curiats (cerim??nia d'adrogatio).

Clodi va acusar Luci Calpurni Pis?? d'extorsi?? per?? la influencia dels triumvirs en va assegurar la seva absoluci??, per?? quan Cicer?? va defensar Gai Antoni els triumvirs es van sentir molestos i es van posar de costat de Clodi. Aquest llavors fou adoptat per Publi Fonteu (60 aC) per una llei (Lex curiata) proposada per C??sar i amb Pompeu com a president de l'assemblea. Encara que la sanci?? del pont??fex no fou obtinguda, Fonteu tenia menys de 20 anys, i d'altres irregularitats, l'adopci?? es va formalitzar.

Clodi es va assegurar l'elecci?? com a trib?? i va accedir a aquest c??rrec el desembre del 59 aC.

Clodi va proposar primer una s??rie de lleis per guanyar el favor de qui li interessava: una distribuci?? d'annona al mes pels ciutadans pobres; una prohibici?? als magistrats de mirar el cel els dies comicis, la prohibici?? del vetar lleis, la restauraci?? d'alguns oficis abolits i creaci?? de nous, i la prohibici?? d'expulsar els censors del senat.

Tot seguit va comen??ar un procediment contra Cicer?? que va acabar amb el seu desterrament acusat de matar ciutadans i ometre decrets del senat, i amb una llei que prohibia acollir-lo a menys de 600 km de Roma. Condici?? per la revocaci?? del decret era que els morts per causa de Cicer?? tornessin a la vida. El comicis tribunats van confirmar la llei i el mateix dia els c??nsols Gabini i Pis?? van rebre les prov??ncies que volien, S??ria i Maced??nia, amb poders extraordinaris. Cat?? fou enviat a Xipre per prendre possessi?? de l'illa i dels tresors del rei Ptolemeu de Xipre. La casa de Cicer?? al Palat?? fou cremada i les seves viles a Tusculum i Formiae igualment, i les seves propietats repartides entre els c??nsols.

Publi volia comprar la casa del Palat?? i per la mateixa ??poca va comprar la casa Quint Seil P??stum despr??s d'enverinar-ne l'amo que no volia vendre. Per fer irrecuperable la propietat de Cicer??, en va dedicar una part a temple. Per poder pagar una mil??cia personal armada no va dubtar en vendre c??rrecs com el de sacerdot de Cibeles a Pessinus, o castigar ciutats. Va anar una mica massa lluny quan va deixar escapar per diners a Tigranes, fill de Tigranes II d'Arm??nia, que Pompeu havia portat a Roma, per?? de moment Pompeu no es va sentir prou fort per reaccionar. En un conflicte amb el c??nsol Gabini, home de Pompeu, aquest fou ferit pels homes de Clodi, i encara que es va intentar un arranjament les coses van restar tenses. Clodi va provar de matar a Pompeu per mitja d'un dels seus esclaus, i Pompeu es va tancar a casa seva, i Clodi va posar una gu??rdia per vigilar dirigida pel seu llibert Damis. Quan el pretor Fulvi va provar d'alliberar Pompeu fou rebutjat.

Els intents de cridar a Cicer?? al final del 58 aC no van tenir ??xit. El 57 aC es va acabar el poder tribunici de Clodi, per?? ja havia organitzat bandes armades per mantenir el control i impedir que Cicer?? fos cridat. El trib?? Fabrici va presentar (25 de gener) una rogatio en aquest sentit, per?? Clodi ho va impedir amb un ex??rcit de gladiadors i esclaus.

Fabrici va demanar ajut a altres homes armats i es va iniciar una lluita, en que Clodi va portar la millor part. Tamb?? el trib?? Sexti fou amena??at per Clodi. La casa de Mil??, un altre trib??, fou atacada. El temple de les Nimfes fou cremat per destruir els arxius de la censura; va interrompre els jocs apol??linars que celebrava el pretor Luci Cecili i altres fets. Mil?? el va acusar per aquestos actes per?? no va aconseguir res, aix?? que va reunir tamb?? un ex??rcit d'esclaus i gladiadors per oposar-se a la viol??ncia amb mes viol??ncia i es van produir freq??ents xocs entre les dues parts.

El senat va proposar comicis per la restauraci?? de Cicer??, i nom??s Clodi s'hi va oposar i quan va provar a parlar en contra (agost) es va trobar el lloc ben protegit pels homes armats de Mil??; la proposta fou aprovada. Cicer?? va tornar i part de la seva propietat li fou retornada, per?? no es va aturar la viol??ncia de Clodi.

Quan a proposta de Cicer??, Pompeu va rebre poders extraordinaris, Clodi va acusar a Cicer?? de trair el senat. Quan Cicer?? va comen??ar a reconstruir la seva casa els obrers foren atacats per la gent de Clodi, i al dia seg??ent es va atacar la casa de Mil??, essent rebutjats per Quint Flac. Marcel??li va proposar portar Clodi davant la just??cia, per?? els seus amics van aconseguir aturar la votaci??.

Clodi fou candidat a edil i Marcel??li va proposar que l'elecci?? no es pod??s fer abans del seu judici. Mil?? va aconseguir aturar l'assemblea per?? al 56 aC quan ja Mil?? no era al c??rrec, Clodi fou elegit sense oposici?? i immediatament va declarar Mil?? fora de la llei per viol??ncia publica. El febrer d'aquell any Mil?? fou jutjat i Clodi va intentar matar-lo per mig d'un tumult per?? la gent de Mil?? va fer el mateix; el judici es va anar perllongant fins al maig en que sembla que es va arxivar. L'abril Clodi va fer els jocs megalesis on van participar molts esclaus.

El senat va fer una consulta casual als aruspices sobre alguns prodigis i la resposta fou que la colera dels deus era deguda a la violaci?? d'alguns llocs sagrats i Clodi va interpretar aix?? com la restauraci?? de la casa de Clodi que havia estat un temple durant el seu desterrament. Cicer?? va contestar amb el discurs De Haruspicum Responsis.

En aquest moment Clodi i Pompeu es van aliar per conveni??ncies d'ambd??s i Clodi va atacar la casa de Cicer?? per?? l'atac fou rebutjat pels homes de Mil??. Cicer?? tamb?? va aconseguir treure del Capitoli les taules amb el decret del seu desterrament, merc??s a l'ajut de Mil??.

Clodi va donar suport a Pompeu i Cras en la seva candidatura al consolat pel 55 aC, i foren elegits. Volien ser nomenats al front de les forces a l'??sia, per reclutar homes, fer diners, i tornar les recompenses promeses als caps fidels com Brugitarus i altres que els havien ajudat, per?? van haver de romandre a Roma. En aquest any sembla que Clodi va restar tranquil. El 54 aC va acusar l'ex-tribu Porcili de viol??ncies i assassinats. Despr??s va coincidir amb Cicer?? en la defensa de Marc Emili Escaure, per?? no per aix?? havia desaparegut la rivalitat entre Clodi i Cicer??.

El 53 aC Clodi fou candidat a pretor, i Mil?? a c??nsol. Cadascun va provar d'impedir l'elecci?? de l'altra reclutant altra cop bandes de gladiadors i esclaus i els carrers de Roma van esdevenir teatre de lluites sagnants. Quan els c??nsols van voler dirigir els comicis, les bandes de Clodi van caure damunt d'ells i un dels c??nsols, Gneu Domici Aenobarb fou ferit. El senat va deliberar sobre la situaci?? i van parlar Clodi i Cicer??; al discurs de Clodi, Cicer?? va respondre amb el seu Aere alieno Milonis.

El conflicte va tenir un dram??tic final: el 20 de gener del 52 aC Mil?? va anar a Lanuvium i prop de Bovillae es va trobar amb Clodi que tornava a Roma despr??s d'una visita a una de les seves propietats. Els dos anaven acompanyats de seguidors armats per?? Mil?? en portava m??s; encara que les dos comitives es van creuar i es van ignorar, quasi al final els gladiadors de Mil?? van atacar als de Clodi que s'hi van tornar. Clodi fou ferit, la lluita es va fer general i finalment els homes de Mil?? van posar en fuita als rivals que es van emportar el ferit Clodi a una casa prop de Bovillae. Mil?? va ordenar als seus homes atacar la casa i molts homes de Clodi foren morts i finalment el mateix Clodi; el seu cos fou deixat a la vista al costat del cam?? i fou trobat pel senador Sext Tedi que el va portar a Roma, i fou exposat al p??blic i l'endem?? portat al f??rum. Els tribuns Munati Planc i Quint Pompeu Ruf van portar el cos a la C??ria Host??lia i la van convertir en pila funer??ria: es van cremar tant l'edifici, con la bas??lica P??rcia (constru??da per Marc Porci Cat?? Censor??, i altres edificis propers.

Clodi es va casar dues vegades: primer amb Pin??ria i despr??s amb F??lvia. Va deixar un fill, Publi Clodi, i una filla, Cl??udia. Cicer?? el va acusar d'incest amb les seves germanes per?? aix?? es bastant dubt??s. No va heretar propietats per?? en va adquirir moltes per mitjans legals o il??legals, va rebre una dot important de la seva segona dona, i va tenir possessions a Alba, i a Etr??ria (prop del llac Prelius). Cicer?? admet que era eloq??ent. El seu aspecte era efeminat i no gaire agraciat per?? tenia molta energia i habilitat.

Les fonts per la seva vida son els escrits de Cicer?? pro Caelio, pro Sextio, pro Milone, pro Domo sua, de Haruspicum Responsis, in Pisonem, i in Clodium et Curionem (la parcialitat dels quals es evident) i algunes cartes.