Publi Clodi Pulcre
De Viquipèdia
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher) fou el fill petit d' Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher). El nom Clodi, en lloc de Claudi, es donava algunes vegades a la família (Gens Clàudia) i en persones d'altres gens, però de vegades apareix també anomenat com Claudi en lloc de Clodi.
El 70 aC va servir amb son germà Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher) a les ordres de Luci Lucul·le a l'Àsia, on va dirigir un motí contra el general que considerava que no el tractava prou be. Va abandonar Àsia i es va posar a les ordres del seu cunyat Quint Marci Rex, procònsol a Cilícia que li va donar el comandament de la flota. Fou capturat pels pirates que el van alliberar sense rescat, per por de Pompeu. Després va anar a Antioquia i es va unir als siris en la seva guerra contra els àrabs, i altra cop va incitar un motí de les tropes romanes en que quasi va perdre la vida.
Va tornar a Roma i va acusar Catilina (65 aC) per extorsió en el seu govern d'Àfrica, però Catilina va subornar l'acusador i el jutge i se'n va lliurar. El 64 aC va acompanyar el propretor Luci Murena a la Gàl·lia Transalpina, on va utilitzar mètodes poc legals per fer diners. Va tornar a Roma i sembla que va fer costat a Ciceró durant la conspiració de Catilina (63 aC).
El 62 aC fou culpable d'un acte de sacrilegi que el va enemistar amb Ciceró: els "misteris" de Bona Dea es celebraven a la casa de Juli Cèsar, i Clodi, per un afer sexual amb Pompeia, la dona de Cèsar, va entrar a la casa de Cèsar vestit de dona music amb l'ajut d'una assistenta; mentre l'assistenta avisava la seva amant, Clodi fou detectat per la veu i es va donar l'alarma, tot i que va poder escapar gràcies a la servidora.
Després fou candidat a qüestor i fou elegit però el 61 aC, abans de sortir cap a la seva província (Sicília), fou acusat pels fets de la festa de la Bona Dea. Els pontífexs, consultats pel senat, van declarar l'acte una cosa impia, i es va proposar el judici de Clodi sota la presidència del pretor però finalment els jutges foren seleccionats de les tres decúries. Clodi va al·legar que era a Interamna i no a Roma però Ciceró va demostrar que no hi podia estar. Però els suborns van assegurar la seva absolució (31 vots a 25). Les paraules entre Clodi i Ciceró no van parar de pujar de to.
Llavors Clodi va anar a la seva província i va presentar la seva candidatura a edil però en tornar, i amb desig de venjar-se de Ciceró, va pensar que el podia atacar millor essent tribú de la plebs, i per això havia de ser adoptat per una família plebea i l'adopció ser votada pels comicis curiats (cerimònia d'adrogatio).
Clodi va acusar Luci Calpurni Pisó d'extorsió però la influencia dels triumvirs en va assegurar la seva absolució, però quan Ciceró va defensar Gai Antoni els triumvirs es van sentir molestos i es van posar de costat de Clodi. Aquest llavors fou adoptat per Publi Fonteu (60 aC) per una llei (Lex curiata) proposada per Cèsar i amb Pompeu com a president de l'assemblea. Encara que la sanció del pontífex no fou obtinguda, Fonteu tenia menys de 20 anys, i d'altres irregularitats, l'adopció es va formalitzar.
Clodi es va assegurar l'elecció com a tribú i va accedir a aquest càrrec el desembre del 59 aC.
Clodi va proposar primer una sèrie de lleis per guanyar el favor de qui li interessava: una distribució d'annona al mes pels ciutadans pobres; una prohibició als magistrats de mirar el cel els dies comicis, la prohibició del vetar lleis, la restauració d'alguns oficis abolits i creació de nous, i la prohibició d'expulsar els censors del senat.
Tot seguit va començar un procediment contra Ciceró que va acabar amb el seu desterrament acusat de matar ciutadans i ometre decrets del senat, i amb una llei que prohibia acollir-lo a menys de 600 km de Roma. Condició per la revocació del decret era que els morts per causa de Ciceró tornessin a la vida. El comicis tribunats van confirmar la llei i el mateix dia els cònsols Gabini i Pisó van rebre les províncies que volien, Síria i Macedònia, amb poders extraordinaris. Cató fou enviat a Xipre per prendre possessió de l'illa i dels tresors del rei Ptolemeu de Xipre. La casa de Ciceró al Palatí fou cremada i les seves viles a Tusculum i Formiae igualment, i les seves propietats repartides entre els cònsols.
Publi volia comprar la casa del Palatí i per la mateixa època va comprar la casa Quint Seil Pòstum després d'enverinar-ne l'amo que no volia vendre. Per fer irrecuperable la propietat de Ciceró, en va dedicar una part a temple. Per poder pagar una milícia personal armada no va dubtar en vendre càrrecs com el de sacerdot de Cibeles a Pessinus, o castigar ciutats. Va anar una mica massa lluny quan va deixar escapar per diners a Tigranes, fill de Tigranes II d'Armènia, que Pompeu havia portat a Roma, però de moment Pompeu no es va sentir prou fort per reaccionar. En un conflicte amb el cònsol Gabini, home de Pompeu, aquest fou ferit pels homes de Clodi, i encara que es va intentar un arranjament les coses van restar tenses. Clodi va provar de matar a Pompeu per mitja d'un dels seus esclaus, i Pompeu es va tancar a casa seva, i Clodi va posar una guàrdia per vigilar dirigida pel seu llibert Damis. Quan el pretor Fulvi va provar d'alliberar Pompeu fou rebutjat.
Els intents de cridar a Ciceró al final del 58 aC no van tenir èxit. El 57 aC es va acabar el poder tribunici de Clodi, però ja havia organitzat bandes armades per mantenir el control i impedir que Ciceró fos cridat. El tribú Fabrici va presentar (25 de gener) una rogatio en aquest sentit, però Clodi ho va impedir amb un exèrcit de gladiadors i esclaus.
Fabrici va demanar ajut a altres homes armats i es va iniciar una lluita, en que Clodi va portar la millor part. També el tribú Sexti fou amenaçat per Clodi. La casa de Miló, un altre tribú, fou atacada. El temple de les Nimfes fou cremat per destruir els arxius de la censura; va interrompre els jocs apol·linars que celebrava el pretor Luci Cecili i altres fets. Miló el va acusar per aquestos actes però no va aconseguir res, així que va reunir també un exèrcit d'esclaus i gladiadors per oposar-se a la violència amb mes violència i es van produir freqüents xocs entre les dues parts.
El senat va proposar comicis per la restauració de Ciceró, i només Clodi s'hi va oposar i quan va provar a parlar en contra (agost) es va trobar el lloc ben protegit pels homes armats de Miló; la proposta fou aprovada. Ciceró va tornar i part de la seva propietat li fou retornada, però no es va aturar la violència de Clodi.
Quan a proposta de Ciceró, Pompeu va rebre poders extraordinaris, Clodi va acusar a Ciceró de trair el senat. Quan Ciceró va començar a reconstruir la seva casa els obrers foren atacats per la gent de Clodi, i al dia següent es va atacar la casa de Miló, essent rebutjats per Quint Flac. Marcel·li va proposar portar Clodi davant la justícia, però els seus amics van aconseguir aturar la votació.
Clodi fou candidat a edil i Marcel·li va proposar que l'elecció no es podés fer abans del seu judici. Miló va aconseguir aturar l'assemblea però al 56 aC quan ja Miló no era al càrrec, Clodi fou elegit sense oposició i immediatament va declarar Miló fora de la llei per violència publica. El febrer d'aquell any Miló fou jutjat i Clodi va intentar matar-lo per mig d'un tumult però la gent de Miló va fer el mateix; el judici es va anar perllongant fins al maig en que sembla que es va arxivar. L'abril Clodi va fer els jocs megalesis on van participar molts esclaus.
El senat va fer una consulta casual als aruspices sobre alguns prodigis i la resposta fou que la colera dels deus era deguda a la violació d'alguns llocs sagrats i Clodi va interpretar això com la restauració de la casa de Clodi que havia estat un temple durant el seu desterrament. Ciceró va contestar amb el discurs De Haruspicum Responsis.
En aquest moment Clodi i Pompeu es van aliar per conveniències d'ambdós i Clodi va atacar la casa de Ciceró però l'atac fou rebutjat pels homes de Miló. Ciceró també va aconseguir treure del Capitoli les taules amb el decret del seu desterrament, mercès a l'ajut de Miló.
Clodi va donar suport a Pompeu i Cras en la seva candidatura al consolat pel 55 aC, i foren elegits. Volien ser nomenats al front de les forces a l'Àsia, per reclutar homes, fer diners, i tornar les recompenses promeses als caps fidels com Brugitarus i altres que els havien ajudat, però van haver de romandre a Roma. En aquest any sembla que Clodi va restar tranquil. El 54 aC va acusar l'ex-tribu Porcili de violències i assassinats. Després va coincidir amb Ciceró en la defensa de Marc Emili Escaure, però no per això havia desaparegut la rivalitat entre Clodi i Ciceró.
El 53 aC Clodi fou candidat a pretor, i Miló a cònsol. Cadascun va provar d'impedir l'elecció de l'altra reclutant altra cop bandes de gladiadors i esclaus i els carrers de Roma van esdevenir teatre de lluites sagnants. Quan els cònsols van voler dirigir els comicis, les bandes de Clodi van caure damunt d'ells i un dels cònsols, Gneu Domici Aenobarb fou ferit. El senat va deliberar sobre la situació i van parlar Clodi i Ciceró; al discurs de Clodi, Ciceró va respondre amb el seu Aere alieno Milonis.
El conflicte va tenir un dramàtic final: el 20 de gener del 52 aC Miló va anar a Lanuvium i prop de Bovillae es va trobar amb Clodi que tornava a Roma després d'una visita a una de les seves propietats. Els dos anaven acompanyats de seguidors armats però Miló en portava més; encara que les dos comitives es van creuar i es van ignorar, quasi al final els gladiadors de Miló van atacar als de Clodi que s'hi van tornar. Clodi fou ferit, la lluita es va fer general i finalment els homes de Miló van posar en fuita als rivals que es van emportar el ferit Clodi a una casa prop de Bovillae. Miló va ordenar als seus homes atacar la casa i molts homes de Clodi foren morts i finalment el mateix Clodi; el seu cos fou deixat a la vista al costat del camí i fou trobat pel senador Sext Tedi que el va portar a Roma, i fou exposat al públic i l'endemà portat al fòrum. Els tribuns Munati Planc i Quint Pompeu Ruf van portar el cos a la Cúria Hostília i la van convertir en pila funerària: es van cremar tant l'edifici, con la basílica Pòrcia (construïda per Marc Porci Cató Censorí, i altres edificis propers.
Clodi es va casar dues vegades: primer amb Pinària i després amb Fúlvia. Va deixar un fill, Publi Clodi, i una filla, Clàudia. Ciceró el va acusar d'incest amb les seves germanes però això es bastant dubtós. No va heretar propietats però en va adquirir moltes per mitjans legals o il·legals, va rebre una dot important de la seva segona dona, i va tenir possessions a Alba, i a Etrúria (prop del llac Prelius). Ciceró admet que era eloqüent. El seu aspecte era efeminat i no gaire agraciat però tenia molta energia i habilitat.
Les fonts per la seva vida son els escrits de Ciceró pro Caelio, pro Sextio, pro Milone, pro Domo sua, de Haruspicum Responsis, in Pisonem, i in Clodium et Curionem (la parcialitat dels quals es evident) i algunes cartes.
