Procle

De Viquipèdia

Aquest article o secció no cita fonts o referències sobre algunes afirmacions (vegeu discussió).
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

Per a altres significats, vegeu «Procle (desambiguació)».

Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble 412 d.C. - Atenes 485 d.C.), anomenat també el successor o diadochos (en grec Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos, en llatí Proclus Lycaeus), fou un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc. Fou el cap de l'escola platònica d'Atenes, i un dels darrers representants de la filosofia grega i, alhora, del neoplatonisme.

[edita] Biografia

Procle va néixer en una família important de magistrats juristes. Va estudiar retòrica, filosofia i matemàtiques a Alexandria, per tal de ser jurista, i va exercir durant un temps a Constantinoble. No obstant, va preferir la filosofia, així que tornà a Alexandria per estudiar les obres d'Aristòtil. Insatisfet amb el nivell d'estudis filosòfics d'Alexandria, marxà a Atenes l'any 431 per estudiar a l'Acadèmia que havia fundat Plató 800 anys enrere. Va succeir Plutarc com a cap de l'Acadèmia. Va morir als 73 anys.

Va ser, tant en la seva filosofia escrita com en la vida pràctica, un home devot, entregat en cos i ànima a ideals religiosos. Celebrava cada mes les cerimònies de la Gran Mare, era atent als dies nefastos de la religió egípcia, que admirava, i feia desdejuni el darrer dia de cada mes, entre d'altres pràctiques religioses.

Va morir el 17 d'abril de 485 aC (data determinada per un eclipsi que va tenir lloc el 13 de gener del 484 aC)

[edita] Doctrina filosòfica

La seva filosofia conté elements teològics i filosòfics no presents en Plotí (el més important filòsof de l'escola neoplatònica). La seva obra consisteix generalment en resums, summes i comentaris; és a dir, l'estil d'escriure era extremadament ordenat, detallat i sistemàtic. En tot cas, actualment gran part de les seves obres són, en l'estat actual de conservació, escrits inacabats, resums incomplets.

D'entre les seves obres, destaquen els comentaris a Plató, i el comentari al llibre primer dels Elements de geometria, d'Euclides, tot i que la seva obra més rellevant, per l'impacte que tindria en la història de la filosofia, és els Elements de Teologia. L'obra consta de 211 proposicions, cadascuna d'elles seguida d'una demostració, que s'inicien amb l'existència de l'Un i acabant amb el descens de les ànimes individuals cap al món material.

Un mètode habitual en la seva filosofia és la utilització del mètode euclidià i de la reducció a l'absurd. Concretament, Procle utilitza la reducció a l'absurd per tal de negar certes tesis, i, a partir d'aquesta negació, afirmar la validesa de les contràries; per exemple, per a demostrar la transcendència de l'ésser, anterior a les coses materials. "Doncs, per a que una cosa sigui bona i bella, cal que existeixi, abans que aquesta cosa, la idea de la bondat i la bellesa", diu en els seus escrits.

Una diferència entre Plotí i Procle és la necessitat de la pregària. Plotí nega que la pregària sigui imprescindible, i afirma que l'ànima pot arribar a la salvació per sí sola, sense necessitar l'ajut de Déu; i Procle afirma, tant l'existència inequívoca de Déu, com l'absoluta necessitat de la pregària, i de l'ajut de la divinitat, per a la salvació. A més, Procle afirma (com ho faran molts segles després Calví i Luter) que Déu no està obligat a salvar a tothom, i que aquest pot, pel motiu que desitgi, escollir no salvar a una determinada persona. Per això, el savi de Constantinoble afirma la importància de mantenir la pregària, tot i que aquesta no asseguri del tot la salvació.

Hom pot llegir, en la filosofia de Procle, el seu "himne a Déu", en el que descriu a la divinitat com a una "entitat trascendent a tot, indescriptible en paraules". Aquest himne és un exemple de la seva personalitat com a escriptor de la majoria de les seves obres.

[edita] Influència

Procle ha tingut una influència significativa en la filosofia occidental. Un versió comentada de la seva obra Elements de teologia va circular en el món àrab sota el nom de Liber de causis, d'autor desconegut. Es va creure durant segles que l'obra era en realitat un comentari a la Metafísica d'Aristòtil, però Tomàs d'Aquino va desvetllar el seu veritable origen.

L'obra de E.R. Dodd's Elements of Theology, del 1933, va revifar l'interès per l'obra de Procle en l'època moderna.

[edita] Llista d'obres

1. Εἰς τὴν Πλάτωνος Θεολογίαν
2. Στοιχείωσις Θεολογική, Institutio Theologica
3. Comentari sobre el primer Alcibíades de Plató
4. Comentari sobre el Timeu de Plató
5. Notes sobre el Πολιτεία de Plató
6. Comentari sobre el Parmènides de Plató
7. Comentari sobre el Cratylus de Plató,
8. Paràfrasis de passatges de τετράβιβλος σύνταξις de Ptolemeu
9. περὶ κινήσεως, una mena de compendi dels cinc darrers llibres del tractat περὶ φυσικη̂ς ἀκροάσεως d'Aristòtil
10. Υποτύπωσις τω̂ν ἀστρονομικω̂ν ὑποθέσεων
11. Σφαι̂ρα
12. Comentari sobre el primer llibre d'Euclidi
13. Comentari sobre Εργα καὶ ἡμέραι d' Hesíode ( Υπόμνημα εἰς τὰ ̔Ησιόδου ἔργα καὶ ἡμέρας)
14. Χρηστομάθεια γραμματική
15. Επιχειρήματα ιη# κατὰ Χριστιανω̂ν
16. De Providentia et Fato
17. Decemii Dubitationes circa Providentiam (περὶ τω̂ν δέκα πρὸς τὴν Πρόνοιαν ἀπορημάτων)
18. De Malorum Subsistentia (Περὶ τη̂ς τω̂ν κακω̂ν ὑποστάσεω)
19. Un tractat astrològic sobre efectes dels eclipsis
20. Tracta de poesia
21. Cinc himnes
22. Scholia sobre Homer