Pica-soques blau
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg/200px-Sitta_europaea_1_(Marek_Szczepanek).jpg) Exemplar mascle.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sitta europaea (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El pica-soques blau (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet de grimpar amb gran facilitat pels troncs dels arbres.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
La seua silueta allargassada és perfilada pel bec, que palesa els seus hàbits i costums arborícoles. En efecte, el bec revingut és llarg i pot atènyer fàcilment 21 mm. Recorda el dels picots, bé que és més punxegut i afinat. Alhora és recte i no decorbat com el dels raspinells.
Fa 14 cm i pot pesar fins a 25 g.
La part dorsal, el capell, el carpó, les timoneres centrals i la part superior de les ales mostren un to blau grisenc. Els flancs presenten tons castanys rogencs i les parts inferiors són de color beix rosat. Aquesta amalgama de colors contrastants fa que sigui un dels ocells boscans de plomatge més vistós.
Un altre tret ben característic és la franja negra que s'origina a la base del bec i que, bo i travessant l'ull, acaba a la nuca, on s'eixampla lleugerament abans de difuminar-se.
Les plomes laterals de la cua són negres amb taques blanques, que només són visibles quan té la cua desplegada.
Pràcticament no existeix dimorfisme sexual, llevat de la coloració ventral, que és més apagada en les femelles.
Les notes del reclam són molt més característiques.
El vol és ondulat, per bé que, per raons de l'hàbitat que ocupa, és difícil de veure'l volar recorrent espais llargs.
[edita] Hàbitat
És molt sedentari i es localitza a la Catalunya humida, per damunt dels 700 m, i també a la Serra de Prades i als Ports de Beseit, preferentment en rouredes i bosquets caducifolis muntanyencs, àdhuc en pinedes.
[edita] Costums
No empra la cua per a recolzar-se a la manera dels pigots i dels raspinells. A diferència d'aquests, es desplaça pel tronc indistintivament en els dos sentits, per bé que la posició de davallar cap per avall, amb el cap horitzontal, és molt característic d'aquest moixó.
També és molt interessant la seua tècnica per a trencar les avellanes de què s'alimenta: les subjecta entre les escletxes de l'escorça d'un arbre i les forada amb el bec. En fer-ho, emet un so semblant a les tamborinades dels picots. Les restes de l'àpat queden en aquesta estranya posició i la seua troballa proporciona una pista sobre l'existència d'aquests ocells.[1]
És una espècie molt sedentària i poc gregària, tot i que, a l'hivern, de vegades, s'arreplega amb els pàrids.
[edita] Alimentació
Es nodreix de fruits, àdhuc dels de coberta dura, com glans i avellanes. A l'estiu captura insectes i aleshores pot baixar a terra, on es desplaça fent saltirons.
[edita] Reproducció
Per fer el seu niu aprofita el forat fet per un picot en un arbre i redueix el diàmetre de l'obertura a força d'empastar fang al seu voltant. L'interior l'omple amb escorça trossejada i fulles seques.
Fa generalment, al març-maig, una posta de sis a nou ous blancs, amb ratlles i taques brunenques. L'escalfament dels ous els fa la mare i s'allarga fins a 14 dies, al terme dels quals comença la darrera etapa de la reproducció: la de l'alimentació dels pollets, que als 24 dies ja poden volar.
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 97. ISBN 843150434X.
[edita] Bibliografia
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 176.
- Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.
[edita] Enllaços externs
- Informació del pica-soques blau al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de pica-soques blaus en llur hàbitat natural. (anglès)
- Descripció del pica-soques blau. (francès)
- Informació sobre aquest ocell. (alemany)
- BirdLife International (2004). Pica-soques blau. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 18 de febrer del 2008.
