Pere Gimferrer i Torrens
De Viquipèdia
Pere Gimferrer i Torrens ( Barcelona 1945 ) és un poeta, traductor i crític literari català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 22 de juny de 1945 a la ciutat de Barcelona el 1945. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en literatura.
És membre de la Real Academia Española des de l'any 1985.
[edita] Obra literària
Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana, sent crític habitual d'El ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Va iniciar l'any 1963 la seva activitat com a poeta amb la publicació de la seva obra Mensaje de Tretarca, observant durant les seves obres de les dècades del 1960 i 1970 una fastuositat verbal amb la qual vol reclamar una poesia de sensacions. El distanciament culturalista i la reflexió metapoètica són també elements constants. Tot això li va valer el reconeixement unànime com un dels poetes més originals nascuts després de la Guerra Civil Espanyola i que més havia modificat el panorama literari espanyol per la innovació de les seves propostes. En aquella època reivindicava les influències d'autors vius que coneixia personalment, com Vicente Aleixandre i Octavio Paz, així com les obres de Federico García Lorca o Wallace Stevens.
L'any 1970 inicià la seva literatura en català amb la publicació de Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en català mostra una poesia discursiva, metaliterària, que assaja enllaçar el Barroc i les avantguardes, explorant així mateix les tènues fronteres entre realitat real i realitat artística. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) és un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referències literàries), insisteix en temes de l'experiència amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocació. A L'agent provocador (1998) les proses poètiques són una reflexió sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogràfics.
Com a prosista és autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Catalán. Hi ha una sèrie de temes recurrents: l'actitud de refús i de silenci que caracteritza als intel·lectuals en determinats moments de la història; la crítica del poder i la política; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural català; i les evocacions personals literàries, artístiques i cinematogràfiques.
[edita] Premis
Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i guardons:
- 1978: Premi Lletra d'Or per L'espai desert
- 1983: Premi Ramon Llull de novel·la per Fortuny
- 1983: Premi de la Crítica de narrativa catalana per Fortuny
- 1983: Premi Joan Crexells de narrativa per Fortuny
- 1988: Premi de la Crítica de poesia catalana per El vendaval
- 1988: Creu de Sant Jordi
- 1989: Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles per El vendaval
- 1997: Premi Nacional de Literatura
- 1998: Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
- 2007: Premis Internacionals Terenci Moix, trajectòria literària
[edita] Obra
[edita] Poesia
[edita] Narrativa |
[edita] Assaig
|
