Parsatatar

De Viquip??dia

Parsatatar (Parsha{ta}tar o Parashukshatra = "governant de la destral") fou rei de Mitanni vers 1470 o 1460-1450 aC. Es conegut per una inscripci?? a Nuzi. Suposat successor de Barattarna.

Es possible que fora sota aquest rei quant vers el 1469 aC el fara?? Tuthmosis III va esdevenir l'??nic fara?? a Egipte a la mort d'Hatshepsut, que fins llavors tenia el poder efectiu i va comen??ar a aspirar a repetir i millores les accions dels seus avi i pare: Tuthmosis I (l'avi) va dirigir campanyes militars fins a Naharina (Mitanni) per?? foren expedicions de saqueig mes que d'establiment permanent; Tuthmosis II (fill de l'anterior i pare de Tuthmosis III) nom??s va regnar 8 anys i les seves activitats a Palestina foren limitades; Hatshepsut, no va mostrar inter??s en S??ria, i per tant Tuthmosis va decidir portar el domini egipci cap aquesta regi??, coincidint amb el m??xim poder de Mitanni. En aquesta ??poca a S??ria els poder dominants eren el regne de Tunip i el de Cadeix; Tunip era vassall de Mitanni, per?? Cadeix potser era independent o en tot cas els lligams amb Mitanni eren d??bils, i hi governava un rei anomenat Darusa, que dominava un extens territori fins a Megiddo, a Palestina. Tuthmosis va decidir comen??ar per aquest estat, el qual, davant el perill, va formar una coalici?? de petits pr??nceps (330 estats la majoria aliats de Mitanni) i va establir el seu quarter general a Megiddo. Els dos exercits es van enfrontar prop de la ciutat i els sirians es van haver de tancar darrera de les muralles; el setge va durar set mesos fins que finalment la ciutat es va rendir i 119 ciutats van quedar sotmeses a Egipte (per?? probablement incloent ciutats que foren ocupades pels egipcis en campanyes paral??leles) entre elles Damasc, per?? no pas Cadeix.

Tres campanyes eg??pcies m??s en els seg??ents anys van ser demostracions de for??a poc efectives ja que no van suposar pr??cticament la conquesta de mes territoris, per?? durant el segon any el fara?? va creure que s'observaven signes de debilitat hurrita doncs el rei de Mitanni li va enviar un regal consistent en un gran tros de lapisl??tzuli. Cinc anys despr??s Tuthmosis va tornar a S??ria i va construir una flota que portava les tropes per mar, desembarcant a la regi?? del L??ban on van ocupar Ullaza (pocs km al nord de la moderna Tr??poli) que pertanyia a Tunip, vassall de Mitanni; des Ullaza va capturar la ciutat no llunyana d'Ardata. Despr??s va saquejar el territori de Cadeix per?? no va poder ocupar la ciutat i a la tornada es va trobar a Ardata revoltada. En aquesta campanya es van conquerir Ullaza i Sumur (important ciutat al nord d'Ullaza) que com a ports eren molts importants pels egipcis. Durant els dos anys seg??ents va preparar l'ofensiva contra Mitanni i en aquest temps Tunip va fomentar una revolta a Ullaza que els egipcis van haver de sufocar.

A la seva vuitena campanya (vers 1454 aC) va desembarcar a Ullaza i es va dirigir a l'Orontes pel territori de Qatna i cap al nord; el rei de Mitanni es va retirar i no va presentar batalla. Tuthmosis va passar al oest d'??lep on va lliurar un combat parcial i va seguir al nord i va lliurar un altra combat en territori de Karkemish a la ciutat d'Iryn (moderna Erin?) uns 20 km al nord-oest d'??lep on van derrotar a les forces aliades a Mitanni i va sotmetre la regi?? del Baix Orontes i zona de l'Eufrates (Karkemish, Emar, Pethor, etc...). Es van preparar els vaixells per creuar l'Eufrates i entrar a Naharina o Khurri (Mitanni) no lluny de Karkemish, al sud d'aquesta ciutat i probablement no gaire al nord d'Emar (Meskene), on es va trobar l'estela erigida pel seu avi Tuthmosis I (en va erigir un altra al costat); va creuar el riu i es van dirigir al sud en territori de Mitanni;

Tuthmosis va tornar a creuar l'Eufrates i va arribar a la terra de Niya, que va sotmetre, i on en una casera va matar 120 elefants; llavors va marxar al sud i es va dirigir contra Cadeix que aquesta vegada finalment va conquerir despr??s d'un setge. Els egipcis van arribar en la seva campanya fins Ugarit per?? la vall inferior de l'Orontes va romandre sota influencia de Mitanni. Els reis de Babil??nia, Ass??ria i Hattusa li van enviar regals al fara?? per la vict??ria.

Tuthmosis va haver de tornar per sufocar una revolta a Nuhase o Nuhashe (Nuhashshe) i va instal??lar com a pr??ncep a Taku. En un altra campanya es va trobar amb l'ex??rcit de Mitanni a la batalla d'Arana, al nord-oest d'??lep i els va posar en fuita. Dues campanyes mes es van fer de les que no van quedar registres

En una de les campanyes vers el 1459 aC, el fara?? va arribar a l'Eufrates on es va trobar amb el rei de Babil??nia Karaindash i el riu fou considerat la frontera comuna.

En una nova campanya Tuthmosis tornava a estar en lluita contra Nuhase i despr??s de la vict??ria eg??pcia el rei Idrimi d'Alalakh va enviar regals al fara?? i el regne fou sotm??s temporalment (uns dos anys); de les seg??ents campanyes s'han perdut els registre.

El rei de Mitanni va passar a l'ofensiva vers el 1452 aC i va recuperar les posicions perdudes fins el 1454 aC a la zona de l'Eufrates i baixa vall de l'Orontes. Cadeix i Tunip es van aliar a Mitanni; el rei Idrimi apareix altra cop com aliat de Mitanni a Alalakh (el regne de Mushki, a la desembocadura de l'Orontes). Finalment ??lep tamb?? va tornar a ser vassalla del rei hurrita.

Vers el 1449 aC els egipcis van tornar a atacar la regi?? i van conquerir Irqata, entre Sumur i Ardata. Sumur (Ullaza, Ardata i Irqata seran punts claus del domini egipci) i tot seguit Tunip i posicions properes a Cadeix (S??ria) dins l'esfera d'influ??ncia de Mitanni (les guarnicions hurrites en tres ciutats del territori de Cadeix), per?? finalment vers el 1448 aC es va ajustar la pau per la qual la regi?? fins l'Orontes mitj?? i les muntanyes amorrees serien d'Egipte i mes enll?? de Mitanni.

Es suposa que el va succeir Sausatatar