Idrimi
De Viquipèdia
Idrimi fou rei d'Alalakh vers el 1480 aC
Idrimi era fill del rei Ilimilimma de Iamkhad (Khalap o Àlep) i d'una reina que era princesa de la ciutat d'Emar. El regne d'Ilimilimma abraçava Àlep, i els estats vassalls de Mukish (Alalakh), Niya i Amae. Alguna cosa que va passar a Àlep ("un fet malvat" diu el rei a la seva biografia) el va obligar a fugir a Emar. El fets no son explicats però cal suposar que es va tractar de la revolta del seu pare contra el rei Barattarna de Mitanni, que poc abans li hauria imposat la sobirania; el mateix Idrimi diu que el seus avantpassats havien fets tractats amb els reis hurrites; la seva expulsió implicaria que la revolta fou derrotada i els hurrites es van imposar. Unes fonts suposen a Idrimi i al seu pare prínceps hurrites rebels, però altres pel contrari pensent que justament la dinastia fou enderrocada per la seva oposició als hurrites.
Finalment va aconseguir ser reconegut com a rei d'Alalakh com a vassall. El seu regne va rebre el nom de Mushki i dominava la zona de la desembocadura del riu Orontes. La capital era Alalakh. Va participar en les lluites contra Kizzuwatna.
La seva biografia es coneguda per una inscripció a una estàtua trobada a les excavacions d'Alalakh (avui a la col·lecció del Museu Britànic) que explica que fou expulsat d'Àlep (suposadament per Barattarna) amb la seva família. Idrimi fou mes ambiciós que els seus germans grans i va deixar a la familia en seguretat a Emar, va agafar el seu cavall i el carro i va sortir cap al territori dels nòmades suteus on va passar una nit, i des allí es va dirigir a Ammnia o Ammija a Canaan, habitada pels habiru (els hebreus ?) on va trobar "nadius del regne del seu pare" que el van reconèixer com el "fill del seu senyor" i van esdevenir els seus servidors. Durant uns set anys es va estar a Ammnia, reunint experiència personal i forces en torn d'ell. Al cap de set anys presagis d'ocells i ovelles li van fer saber que havia arribat l'hora del retorn; va construir alguns vaixells en els que va concentrar les seves forces i va sortir cap a Mukish (la desembocadura de l'Orontes), terra que havia estat de son pare. Només desembarcar va trobar gent disposada a unir-se a la seva causa i que li van oferir regals i tributs. Sense lluita Idrimi es va apoderar de Niya, Amae, Mukish i Alalakh. Quant els seus germans se'n van assabentar, van renovar l'amistat amb Idrimi (que per causes que no s'esmenten a la biografia s'havia trencat) i van anar a residir al nou regne. Durant set anys Idrimi va combatre amb Barattarnas, intentant recuperar Khalap, però al no aconseguir-ho va enviar un missatger de nom Anuanda al rei de Mitanni en el qual s'anomena "rei en càrrec d'Alalakh" i recorda els serveis anteriors de la seva dinastia als hurrites, demanant la pau i el reconeixement del seu dret a ser rei. Una vegada li fou reconegut fou un lleial súbdit del rei hurrita. Va fer un tractat amb Pilliya de Kizzuwatna, i va entrar a terres hitites que va saquejar: segons explica va destruir set fortaleses Pasahe, Damarut-re’i, Hulakhkhan, Zise, Ie, Uluzina i Zaruna sense reacció de la part del rei hitita ("el país d'Hatti no va anar contra mi i jo podia fer el que volia"); el botí fou repartit entre els soldats i auxiliars, i entre els seus germans i amics, i el mateix en va rebre una part; després va entrar en triomf a Alalakh. El rei amb les riqueses saquejades va augmentar el seu rang i el dels seus (germans, família, guàrdia...); va cridar al país als nòmades suteus i els va establir allí i va embellir les ciutats i no es va descuidar de fer generoses ofrenes als deus. Ve regnar uns trenta anys i va deixar al tron al seu fill Niq-mepa (Addunirari)
En base a aquesta historia alguns han volgut veure en els habiru als hurrites ja que Idrimi era d'una casa d'Emar, ciutat governada per un hurrita, i quant va anar a Canaan els habiru (que serien hurrites emigrats al sud) el van reconèixer com el fill del seu rei.
