Paron??quia argentada

De Viquip??dia

Paronychia
P. argentea
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Caryophyllales Fam??lia: Caryophyllaceae G??nere: 'Paronychia' P.Mill.
Nom binomial
Paronychia argentea Lam.

La Paron??quia argentada (Paronychia argentea) ??s una planta herb??cia de la familia de les cariofil??l??cies; arriba a fer els 30 cm d'altura, creix en arenals, camins, camps abandonats i terrenys secs.

??s anual, d'h??bit procumbent, tall glabre o pubescent amb fulles oposades, el??l??ptiques, estiplades i mucronades. Les flors es presenten en glom??ruls laterals i terminals. S??n hermafrodites, pent??meres i actinomorfes, acompanyades de br??ctees escari??s-platejades majors que elles mateixes. El fruit ??s un aqueni.

Taula de continguts 1 Nomenclatura 1.1 Sinon??mia 1.2 Noms populars 1.3 Etimiologia 2 Ecologia 3 Descripci?? 4 Farmacologia 4.1 Usos medicinals 4.2 Accions farmacol??giques/propietats 4.3 Toxicitat 5 Observacions 5.1 Floraci?? 5.2 Hist??ria 5.3 Remeis casolans 6 Notes i refer??ncies 7 Bibliografia

[edita] Nomenclatura

[edita] Sinon??mia

Trobem diferents sin??nims a la hora de fer refer??ncia a aquesta esp??cie:

• Chaetonychia paronychia
• Ferriera mediterranea
• Illecebrum paronychia
• Paronychia argentea var. hispanica
• Paronychia hispanica
• Chaetonychia paronychia ra??a maurit??nica
• Illecebrum mauritanicum
• Paronychia argentea var. mauritanica
• Paronychia argentea var. montana
• Paronychia carpetana
• Paronychia cuatrecasasii
• Paronychia hispanica var. frutescens
• Paronychia hispanica var. oblonga
• Paronychia italica
• Paronychia mauritanica

[edita] Noms populars

• Catal??: Arrecades de la Mare de D??u, Arrecadeta, Herba sanguin??ria, Sanguin??ria blanca, Paron??quia argentada.
• Castell??: Asperilla, Nevadilla, Sanguinaria
• Euskera: Elurr belarr
• Gallec: Paron??quia, Sanguin??ria
• Portugu??s: Erba dos unheiros
• Franc??s: Paronique

[edita] Etimiologia

Paronychia ve d???un mot grec que es va llatinitzar ???paronychium??? que vol dir panad??s (inflamaci?? aguda del teixit cel???lular dels dits), ja que un dels usos m??s freq??ents d???aquesta esp??cie ??s el tractament d???inflamacions com les hemorroides i els panadissos. I argentea ve del llat?? argenteus, que vol dir de plata, argent, o que ho sembla.

[edita] Ecologia

A nivell mundial Paronychia argentea es pot trobar a: Alg??ria, C??rsega, Creta, Xipre, Egipte, Fran??a, Gibraltar, Gr??cia, Israel i Palestina, L??bia, Tun??sia, Jord??nia, Turquia, Portugal i tamb?? hi ??s al nostre pa??s.

En el Principat, la podem trobar sobretot a Barcelona ( concretament al Montseny entre d'altres zones ), a Girona, Tarragona i tamb?? al Prepirineu.

La seva distribuci?? per prov??ncies queda aix??: Alacant, Barcelona, Castell??, Girona, Illes Balears, Tarragona, Val??ncia.

Tamb?? ??s una esp??cie present a algunes illes del nostre entorn:Cabrera, Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca.

??? H??bitat:

Creix en arenals, terrenys secs, a zones properes a platges, camins, camps abandonats. ??s una planta t??pica de s??ls pedregosos i terrenys nitrificats, fissures de roques, en zones seques i assolellades, que perden aviat la neu, amb substrats calcaris encara que tamb?? poden fer-ho amb substrats silicis, des de al 600 fins al 2600 metres.

Requeriment ecol??gics:

• Llum: no suporta l???ombra.
• Temperatura: calor.
• Humitat: s??ls molts secs, ??s una indicadora de sequedat.
• Acidesa: terres exclusivament b??sics de pH > 6.
• Nitrogen: s??ls pobres en nitrogen.

[edita] Descripci??

??? Forma vital (de Raunkjaer):

S??n cam??fits.

??? Port i dimensions:

S??n plantes perennes rastreres, esteses al s??l i tenen una al??ada de entre 5 i 20 cm.

??? ??rgans vegetatius:

Aquesta planta Paronychia t?? una tija vermellosa i llenyosa tipus mata (< 1 m) que fa de 5 a 25 cm. Pertanyen al grup de les epigees (es desenvolupen al aire), s??n procumbents (quan neixen solen ser erectes i despr??s solen ajaure???s al terra) i estolons. ??s simp??dica amb tiges ramificades, de rames de tipus macroblasts.

Presenta una s??rie de p??ls disposats en una l??nia. Al principi de la tija, hi ha tricomes i despr??s es tornen glabres (sense p??ls).

Les fulles fan de 3 a 5 per 1,6 a 2,8 mm, s??n oposades, enteres amb un pec??ol curt, de forma ovada o obovada, planes m??s o menys glabres. Tenen un marge ciliat amb un ??pex agut. A la base tenen est??pules m??s curtes que les fulles, lanceolades i membranoses (com les br??ctees). S??n de consist??ncia cori??cia.

??? ??rgans reproductors:

??s una planta hermafrodita o bisexual.

- Flors:

Les flors s??n groguenques i es reuneixen en infloresc??ncies terminals de tipus glom??rul. Fan de 8 a 15 mm de di??metre, estan situades al final de les branques, embolcallades per br??ctees blanc ??? argentades, escamoses i de consist??ncia paper??cia. Aquestes br??ctees s??n abundants i visibles, arrodonides i obtuses, el doble de grans que les flors, de manera que les cobreixen.

- Periant:

Les flors s??n pent??meres i per??gines, de 2 a 2,5 mm de di??metre; el calze persistent en el fruit est?? format per 5 s??pals de fins gaireb?? 2 mm. T?? un ??pex obt??s generalment no corbat i que acaba en un pinzellet de p??ls curts. Careix de corol??la.

- Androceu:

El androceu consta de 5 estambres oposats als s??pals.

- Gineceu:

El gineceu consta d???un ovari ovoide del que sorgeixen 2 estils, que al final tenen un estigma encorbat i divergent.

- Fruit:

El fruit ??s un utricle que sembla tancat en el calze, amb llavors llises i brunes en el seu interior. Les c??psules s??n monoespermes.

[edita] Farmacologia

La part que s'utiliza com a droga d'aquesta planta s??n les parts a??ries. No es coneix la seva composici?? qu??mica ni els seus principis actius

[edita] Usos medicinals

S???utilitza sobretot com a remei casol?? per a curar ferides. En general ??s una planta que afavoreix el bon funcionament de les vies urin??ries.Aix?? que serveix per augmentar la diuresi en afeccions urin??ries, hiperuric??mia, gota, hipertensi?? arterial, edemes.. S???utilitza tamb?? per tractar les varius i les hemorroides. Com usos t??pics: contusions, ferides, cremades, ulceracions d??rmiques??? Tamb?? es pot utilitzar per alleugerar els s??mptomes de la grip, de refredats i de bronquitis.

[edita] Accions farmacol??giques/propietats

??s un remei excel??lent com a diur??tic i desintoxicant per afavorir l'emissi?? d???orina i a trav??s d???aquest mecanisme tractar les infeccions urin??ries, l???exc??s d?????cid ??ric en sang i les pedres del rony??. ??s una planta depurativa que ajuda a eliminar les toxines del nostre organisme. Les propietats que t??:

??? Diur??tica

??? Desintoxicant

??? Antireum??tica

??? Hipotensora

??? Venot??nica

??? Cicatritzant

[edita] Toxicitat

Lleu. En cas d???hipertensi?? arterial, insufici??ncia card??aca o renal s???ha d???utilitzar la planta sota el control d???un metge.

[edita] Observacions

[edita] Floraci??

L?????poca de floraci?? ??s la millor per recol???lectar-la, ja que ??s quan els seus components es troben m??s actius. Aquesta comen??a entre abril i maig i dura tots els mesos de l???estiu. Amb fins medicinals es cultiven les sumitats florides.

[edita] Hist??ria

Antigament s'utilitzava per a tot: di??r??tica, astringent, hipotensora i per via externa vulneraria. Les noies es feien collarets i arracades, d???aqu?? prov?? un dels seus noms populars.

L?????s medicinal d???aquestes plantes es va descriure per primera vegada en un manuscrit ??rab que va ser redactat entre l???any 1095 i 1100. El c??lebre manuscrit titulat ???Umdat al-tabib??? es conserva a la Real Acad??mia de la Historia a Madrid. El va donar a con??ixer el doctor Asin Palacios l???any 1943. En aquest es considerava adequat l?????s d???aquesta planta ???per tancar ferides fresques, quan s???aplica aquesta planta triturada en forma de cataplasma???. Aquest ??s perdura encara actualment i a ell fa refer??ncia el nom de sanguin??ria.

Contrastant amb l???escassetat de noticies sobre el valor terap??utic de les estirps, ??s notable la insist??ncia amb la que es fa refer??ncia a elles en el manuscrit.

[edita] Remeis casolans

1.- Infusi?? depurativa per a la eliminaci?? de toxines: - ?? cullerada de sanguin??ria per cada tassa d???aigua. - Portar a ebullici?? durant 10 minuts. - Prendre 3 tasses al dia despr??s de cada ??pat.

2.- F??rmula hipotensora: - A parts iguals sanguin??ria, herba del vesc, ar?? blanc, fulles d'olivera i herba de les set sangries. - Combinar una cullerada sopera de la mescla per una tassa d???aigua, que no s???ha de bullir m??s d???un minut. - Deixar reposar durant deu minuts i filtrar. - Prendre dues tasses di??ries, una en dej?? i l???altre per la nit.

3.- Recepta per a les hemorroides: - Portar aigua a ebullici??. - Afegir 2 cullerades de paron??quia argentada . - Fer vapors 3 vegades al dia. - O b?? de manera t??pica amb l?????s d???emplastre.

4.- Emplastre: - Es col??loca la planta fresca en un morter i es tritura fins a deixar-la molt esmicolada. Es posa en un drap humit, preferiblement de cot??. Tot aquest preparat s???aplica damunt de les ferides, com si fos una bena, i amb aix?? s???aconsegueix que es curin ( sense infeccions ) en menys temps.

[edita] Notes i refer??ncies

[1] www.fotonatura.org

[2] www.botanical-online.com

[3] www.internatura.com

[4] www.linneo.net

[5] www.rjb.csic.es

[6] herbavirtual.ulb.es

[edita] Bibliografia

• Bot??nica. Jesus Izco, E. Barrena, M. Brugu??s. 2?? edici??. Mc Graw Hill - Interamericana. 2004 - Madrid.
• Guia de campo de las flores de Europa. Oleg Polunin. 4?? edici??. Ediciones Omega. 1991.
• Plantas Medicinales. Dr.P.Fontquer. Labor,S.A.(1980)sexta edici??n.
• Flora Manual dels Pa??sos Catalans. P??rtic 3?? edici?? (2005).

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].