Orlando di Lasso
De Viquip??dia
Orlando di Lasso conegut tamb?? com Orlandus Lassus, Roland de Lassus, Roland Delattre, Orlande de Lassus (c. 1532 - 14 de juny de 1594) va ser un compositor de l'escola francoflamenca del Renaixement tard??. Junt amb Palestrina ??s considerat un dels m??sics europeus m??s influents del segle XVI, portant la polifonia vocal a un grau de desenvolupament molt elevat.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primer anys i estada a It??lia
Va n??ixer a Mons, prov??ncia d'Hainaut, en el que actualment ??s B??lgica. Se'n saben poques coses de la seva joventut, tot i existir diverses hist??ries mal documentades. La m??s famosa d'elles explica que va ser raptat tres vegades a causa de la bellesa de la seva veu. A l'edat de 12 anys deixa els Pa??sos Baixos al costat de Ferrante Gonzaga, i es dirigeix a M??ntua, a Sic??lia i posteriorment a Mil??, on resideix entre 1547 i 1549.
A Mil?? s'allotja a Hoste da Reggio, bressol dels madrigalistes, que l'influ??ren i van marcar inicialment el seu estil musical. En els primers anys de la d??cada de 1550 treballa com a cantant i compositor a N??pols per a Constantino Castrioto, ??poca en la que faria les seves primeres composicions. Despr??s es trasllada a Roma, on treballa per a l'Arxiduc de Flor??ncia. El 1553 ??s nomenat mestre de capella de la Bas??lica de Sant Joan del Later?? (San Giovanni in Laterano) a Roma, un c??rrec molt prestigi??s per a un m??sic de nom??s 21 anys d'edat, tot i que hi va estar nom??s per un any. Palestrina el substituiria un any despr??s, el 1555.
[edita] La cort del Duc de Baviera a Munic
No existeix evid??ncia de les seves activitats durant el 1554, per?? sembla que va viatjar a Fran??a i Anglaterra. El 1555 retorna als Pa??sos Baixos, on publica les seves primeres obres a Anvers. El 1556 s'uneix a la cort del Duc Albrecht de Baviera, que intentava crear un centre musical comparable als principals d'It??lia. Lasso va ser un dels holandesos que van treballar all??.
El 1558 es casa amb Regina W??ckinger, la filla d'una dama d'honor de la Duquessa, amb qui t?? dos fills; de grans els dos esdevindrien compositors seguint l'her??ncia del seu pare. El 1563 ??s nomenat mestre de capella, com a successor de Ludwig Daser. Lasso va romandre al servei d'Albrecht V i del seu successor, Guillem V de Baviera, per la resta de la seva vida.
[edita] Reconeixement internacional
En la d??cada de 1560, Lasso va guanyar fama a Europa, i els compositors anaven a Munic a estudiar amb ell. Andrea Gabrieli el va visitar el 1562, i possiblement va romandre a la capella per un any. Giovanni Gabrieli possiblement tamb?? va estudiar amb Lasso cap el 1570.
El seu nom es va estendre fins i tot fora dels cercles musicals, al punt, que el 1570 l'Emperador Maximili?? II li va conferir un t??tol nobiliari, circumst??ncia excepcional en un m??sic. El Papa Gregori XIII el va nomenar cavaller, i els anys 1571 i 1573 el rei de Fran??a, Carles IX, el va convidar a la seva cort. Alguns d'aquests reis i arist??crates van intentar temptar-lo de deixar Munic amb ofertes m??s atractives, per?? Lasso estava evidentment m??s interessat en l'estabilitat de la seva posici??, i en les espl??ndides oportunitats d'interpretaci?? musical disponibles en la cort d'Albrecht que en els guanys econ??mics. "No desitjo deixar la meva casa, el meu jard?? i altres coses bones a Munic," va escriure al Duc de Sax??nia el 1580, despr??s de rebre una oferta per a un c??rrec a Dresden.
A finals de la d??cada dels 70 i principis dels 80, Lasso va fer diverses visites a It??lia, on va trobar els estils i tend??ncies m??s modernes. A Ferrara, l'avantguarda musical de l'??poca, va poder escoltar indubtablement els madrigals compostos en la cort d'Este. Tanmateix el seu propi estil va romandre conservador, fins i tot tornant-se m??s simple i refinat que abans.
[edita] Darrers anys
El 1590 la seva salut va comen??ar a declinar, i va visitar un metge anomenat Thomas Mermann per al tractament del que es va dir "Malenconia hipocondr??aca". Encara va ser capa?? de compondre aix?? com de viatjar ocasionalment. La seva obra final va ser la meravellosa col??lecci?? de 21 madrigals espirituals, les Ll??grimes de Sant Pere, dedicades al Papa Climent VIII, publicaci?? p??stuma de 1595.
Lasso va morir a Munic el 14 de juny de 1594, el mateix dia que el seu patr?? va decidir renunciar als seus serveis per raons econ??miques. Lasso mai no va arribar a llegir la nota d'acomiadament.
[edita] M??sica i influ??ncia
Lasso va ser un dels m??s prol??fics, vers??tils i universals compositors del Renaixement tard??. Va escriure m??s de 2000 composicions, incloent m??sica vocal amb lletres en llat??, franc??s, itali?? i alemany, en tots els g??neres coneguts en la seva ??poca. Aix?? inclou 530 motets, 175 madrigals italians i villanelles, 150 chansons franceses, i 90 lieder alemanys. No es coneix cap tipus de m??sica instrumental, o almenys no ens ha arribat. Aix?? constitueix una interessant omissi?? per a un compositor tan prol??fic i divers, en una ??poca en qu?? la m??sica instrumental s'estava convertint en un mitj?? d'expressi?? caracter??stic de l'art a Europa.
Lasso ??s un dels compositors de l'estil conegut com a m??sica reservata, terme que ha sobreviscut en moltes refer??ncies contempor??nies, algunes d'elles amb significats contradictoris. El significat exacte del terme ??s motiu de debat, encara que existeix consens entre els music??legs que implica una disposici?? dels textos intensament expressiva, la pres??ncia del cromatisme, i el que podria definir-se com una "m??sica per a entesos".
Un fam??s exemple de composici?? de Lasso representativa de m??sica reservata ??s la seva s??rie de 12 motets titulats Prophetiae Sibyllarum (Profecies de la Sibil??la), plens d'un gran estil crom??tic que recorda a Gesualdo. Alguns recursos que apreixen en aquesta obra no es tornarien a escoltar fins l'arribada de les evolucionades composicions del segle XX.
[edita] Obra sacra
Lasso va romandre fidel al catolicisme durant l'??poca de la Reforma, encara que no en forma dogm??tica, com pot apreciar-se en les seves can??ons mundanes, o en les seves par??dies de misses o magnificats basats en composicions profanes. La contrareforma es manifest?? amb especial intensitat a Baviera sota la influ??ncia dels jesu??tes, i aix?? influ?? en l'obra de Lasso, que va escriure m??sica lit??rgica per al ritus rom??, un important nombre de magnificats, una col??lecci?? de peces del llibre cat??lic de salms d'Ulenberg (1588), i especialment el gran cicle penitencial de madrigals espirituals, les "Ll??grimes de Sant Pere" (1594).
[edita] Misses
Almenys 20 misses ens han arribat completes. La majoria s??n par??dies basades en obres profanes escrites per ell o per altres compositors. S??n t??cnicament impressionants, sense formar part de la producci?? m??s conservadora de Lasso. Adaptava l'estil de la missa a les caracter??stiques de la m??sica que feia servir, que podia ser des de cant gregori?? al madrigal contemporani, per?? sempre mantenint un car??cter expressiu i reverent.
Algunes de les seves misses es basen en can??ons franceses plenament profanes, algunes fins i tot clarament obscenes; aix?? l'obra Entre vous filles de quinze ans de Clemens non Papa li va servir com a material per a la seva Missa entre vous filles (1581) , probablement la m??s escandalosa de totes.
Aquesta pr??ctica no era ben acceptada, tot i que tolerada, pel seu patr??, com ho mostra la correspond??ncia que encara es conserva. A m??s de les seves tradicionals misses-par??dies, va escriure una considerable quantitat de missae breves, destinades a serveis de curta durada, com per exemple en els dies que el Duc Albrecht sortia a ca??ar i no desitjava ser demorat per una m??sica polif??nica que dur??s massa. La m??s curta de totes ??s una coneguda com la J??ger Mass (Missa del ca??ador).
Algunes de les seves misses mostren la influ??ncia de l'escola veneciana, particularment en l'??s de l'estil policoral; per exemple, en la Missa osculeter em, a vuit veus, basada en els seus propis motets. Tres d'aquestes misses s??n per a doble cor, i han d'haver influ??t al seu torn en els m??sics venecians. Al cap i a la fi, Andrea Gabrieli va anar a Munic i va visitar Lasso el 1562, i moltes obres de Lasso van ser publicades a Ven??cia. Encara que Lasso va usar l'estil sonor veneci??, el seu llenguatge harm??nic va romandre conservador, va adaptar la textura veneciana als seus propis interessos musicals.
[edita] Motets
Com a compositor de motets, Lasso va ser un dels m??s variats i prodigiosos de tot el Renaixement. La seva producci?? varia del m??s sublim fins al m??s rid??cul, i mostra un sentit de l'humor que habitualment no es present en la m??sica sacra. Per exemple, un dels seus motets satiritza els mals cantants ("Super flumina Babylonis") ,e inclou quequeigs, parades i arrencades, i una confusi?? general. Aquesta idea t?? relaci?? amb l'obra de Mozart, la "Broma musical".
Molts dels seus motets van ser compostos per a ocasions cerimonials, com es pot esperar d'un compositor de la cort a qui se li requereix m??sica per rebre a dignataris, per a casaments, tractats i altres esdeveniments d'estat. Per?? la fama de Lasso es va originar en els seus motets religiosos.
La s??rie de set Salms Penitencials de David ??s una de les col??leccions de salms m??s famoses. El contrapunt ??s lliure, evitant la imitaci?? dominant en l'estil dels holandesos, com en les obres de Gombert, i ocasionalment utilitzant mecanismes expressius aliens a Palestrina. Com sempre, Lasso aposta a l'impacte emocional, i usa una varietat de textures i cures en la ubicaci?? del text fins al final. L'??ltima pe??a de la col??lecci??, la seva versi?? de De profundis (Salm 129/130), ??s considerat per molts estudiosos com una dels cims de la polifonia renaixentista, junt amb les dues versions del mateix text compostos per Josquin Des Pres.
[edita] Passions i altres composicions sacres
Entre les seves altres composicions religioses hi ha himnes, c??ntics ???incloent m??s de 100 magnificats???, responsoris per a la setmana santa, passions, lamentacions, i algunes peces independents per a les principals festes.
Lasso va escriure quatre s??ries de la Passi??, una per a cada evangelista (Mateu, Marc, Lluc i Joan) totes per a veus "a capella". Col??loca les paraules de Jesucrist i la narraci?? dels evangelistes com un cant, i els altres passatges s??n per als grups polif??nics.
[edita] Obra profana
Lasso va escriure en totes les formes musicals profanes, i ??s un dels pocs compositors del Renaixement que va utilitzar quatre lleng??es diferents per als textos: llat??, franc??s, itali?? i alemany. Moltes de les seves obres van ser molt populars, tenint una ??mplia distribuci?? per Europa.
[edita] Madrigals
En els seus madrigals, molts dels quals va escriure durant la seva estada a Roma, l'estil ??s clar i conc??s, incloent obres que es poden memoritzar f??cilment. La selecci?? de les poesies varia ??mpliament entre Petrarca per als seus obres m??s seriosos fins als versos m??s lleugers de les seves can??onetes m??s divertides.
Lasso sovint prefer?? els madrigals c??clics, ??s a dir, s??ries de m??ltiples poemes en un grup d'obres musicals relacionades entre si. Per exemple el seu Quart llibre de madrigals per a cinc veus comen??a amb una sextina completa de Petrarca, continua amb un sonet de dues parts, i acaba amb una altra sextina. Igualment el llibre sencer pot ser escoltat com una composici?? unificada, amb cada madrigal com a part subsidi??ria.
[edita] Chansons
Una altra forma conreada per Lasso va ser la chanson francesa, de les que en va compondre prop de 150. La major part daten de la d??cada de 1550, per?? va continuar escrivint-les fins i tot a Alemanya. Les seves darreres chansons corresponen a la d??cada de 1580.
Moltes de les seves composicions van ser publicades a les col??leccions de Pierre Phal??se el 1571, i de Le Roy&Ballard el 1576 i el 1584. Estil??sticament les seves chansons varien des de molt dignes i serioses fins a divertides i pujades de to. Lasso va seguir l'estil polit i l??ric de Sermisy m??s que el program??tic de Cl??ment Janequin. Un de les can??ons m??s famoses de Lasso va ser usada per Shakespeare a la segona part de Enric IV.
[edita] Lieder alemany
Un tercer tipus de composici?? secular produ??da per Lasso va ser el lied alemany. La major part anaven dirigits a una audi??ncia diferent, ja que s??n essencialment diferents en to i estil a les can??ons i madrigals. A m??s els va escriure en la seva maduresa, ja que no comencen a apar??ixer fins el 1567, quan ja estava ben establert a Munic. Molts s??n de tem??tica religiosa, encara que inclouen tamb?? versos c??mics i lleugers.
[edita] Bibliografia
- Article "Orlande de Lassus", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1561591742
- James Haar: "Orlande de Lassus", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed March 1, 2006), Grove Music Online
- Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0393095304
- Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 089917034X
