Nabiu

De Viquipèdia

TINGUEU PACIÈNCIA

Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Nabius

Nabiu en flor

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Ericales
Família:	Ericaceae
Gènere:	Vaccinium
Espècie:	V. myrtillus

Nom binomial

Vaccinium myrtillus
L.

El nabiu o mirtil és el fruit de les plantes del gènere Vaccinium. Són plantes silvestres, que fan fruits petits de color blau, vermellosos per dins. Creixen en mates de poca alçada i a Catalunya en boscos d'alta muntanya, més aviat obacs al Pirineu, a partir dels 1300 m. d'alçada. És un bon comestible, i es pot menjar tant cru, com fer-ne melmelades.

[edita] Nomenclatura

[edita] Nom científic complet

Vaccinium myrtillus L.

[edita] Família

Ericaceae

[edita] Sinonímia

Myrtillus sylvaticus

[edita] Noms populars

Avajonera, mirtil, nadiu, naionera, nabissera, anajó , anajús , avajó , gerdera silvestre, gerdonera, gerdonera silvestre, jerdera silvestre, nabinera, nabiu , nabiuera, nabís, nadiu, nadius, naió, naiet, nibix, nibixera, raïm de pastor, raïms de pastor

[edita] Etimologia

El nom científic d’aquesta planta, respon a la forma de les fulles que recorden a les del mirto, per això en el s.XVI se li va donar el nom de Myrtillus (mirto petit). Respecte al nom del gènere Vaccinium, no està molt clar si va ser el poeta romà Virgili qui li va anomenar aixì, per tratar-se d’una espècie que constituía una font d’aliment habitual en les vaques, o si el nom del gènere deriva de “bacca”, que en llatí significa baia.

[edita] Ecologia

[edita] Distribució mundial

Es distribueix en la major part d'Europa (Alps, Apenins centrals, els Pirineus), Àsia, Amèrica central, EE.UU. i Canadà, entre els boscos de coníferes i als bruguerars.

[edita] Distribució al Principat

Zones montanyoses del nord de Catalunya

[edita] Hàbitat

Creix en boscos frescos com rouredes, en matorrals. És desenvolupen preferentment sobre sòls àcids entre 500 i 2200m. Necessita ombra, substrat pedregós i humitat mitja.

[edita] Descripció

[edita] Forma vital (de Raunkjaer)

Camèfits

[edita] Port i dimensions

Arbust dioic de grandària petita, de 15 a 50 cm d'altura.

[edita] Òrgans vegetatius

Forma i tipus de la rel:

Sota terra desenvolupa una xarxa d'arrels superficials, donant origen a soques rectes, quadrangulars, molt ramificades, la part més vella del qual està recoberta per una fina crosta grisa.

Morfologia, tipus i consistència de la tija:

Tija de color verd, amb cuatre angles ben marcats.

Morfologia, textura i disposició de les fulles:

Presenta unes fulles caduques, alternes, d’àpex acuminat, amb un pecíol curt, ovals i amb les vores del limbe finament dentats.

Flor nabiu

[edita] Òrgans reproductors

Inflorescència:

Les flors són axil.lars i solitàries, de 4-7 mm de longitud, amb un curt peduncle i d'un color rosa pàl•lid.

Morfologia i color del periant:

El calze està fusionat al ovari i està format per 5 lòbuls. La corol•la és globular i està fusionada, amb forma de gerro. Presenta 5 pètals insignificants.

Androceu:

Format per 8-10 estamenis, que són més curts que l'estil. En els filaments apareixen multitud de pèls, mentre que les anteres són com banyes de color groc fosc.

Fruit del nabiu.

Gineceu:

Ovari ínfer

Fruit:

Baia globular d'uns 5 mm de diàmetre. Passa de color vermell a blau fosc, i fins i tot negre, en la maduració. Té la polpa púrpura. En l'interior apareixen multitud de llavors. Sabor agradable i agridolç

[edita] Farmacologia

[edita] Part utilitzada (droga)

Fulles i fruits

[edita] Composició química

Les fules contenen:

Tanins catèquics (1-7%): hidroquinona
Flavonoids (2,20-2,98%): Astragalina, hiperòsid, quercetina, isoquercitrina, meratina, avicularina
Àcids fenòlics derivats de l’àcid benzoic: acid salicílic, acid gentísic
Àcids fenòlics derivats de l’acid cinàmic: acid clorogènic
Alcaloides quinolizidínics: mitina, epimirtina
Iridoides: aspeulósi, monotropeína
Sals minerals: sals de crom

Els fruits contenen:

Tanins catéquicos (5-12%)
Flavonoids: astragalina, hiperòsid, quercitrina, isoquercitrina
Àcids fenòlics derivados del àcid cinàmic: àcid cafeic, clorogènic
Antocians: malvidina, cianidina, petunidina, peonidina, heteròsids de delfinidina
Triterpens: àcid usólic
Iridoides: asperulòsid, monotropeína
Àcids orgànics: àcid Inc., màlic, cítric

[edita] Usos medicinals

Usos aprobats per la Comisió E del Ministeri de Sanidad Alemany:

Diarrea aguda: tractament de diarrea aguda, d’origen bacterià o no.
Afeccions bucofaríngeas com estomatitis o faringitis (en forma de gargarismes)

Usos tradicionals:

Tractament de problemes associats a insuficiencia venosa, com les hemorroides, varius, flebitis, fragilitat capil.lar i els seus símptomes, com cames cansades, rampes musculars en les cames, picor de les extremitats, o edema maleolar.
Retinopatia diabètica: tractament de la retinopatía diabètica, degut al augment de la resistència dels capil.lars per part dels fruits.
Afeccions dèrmiques com dermatitis, lesions cutàneas, úlcera cutànea.
Afeccions oculars com conjuntivitis

[edita] Accions farmacològiques/propietats

Vasoprotector: Els tanins dels fruits secs de nabiu produeïxen un efecte tònic venos, augmentant la resistència dels capil•lars. A més, sembla ser que tant els tanins com els antocianòsids presenten un efecte antioxidant, impedint la peroxidació lipídica i reduint la deterioració endotelial. Disminueïxen l'adhesió de leucòcits i afavoreixen la del flux sanguini.
Antidiarreic: Degut al efecte astringent dels tanins
Astringen dermatològic: Els tanins s’uneixen a les proteïnes i les precipiten, exercin un efecte astringen de la pell i forman una capa protectora. Els antocianòcids produeixen un efecte estabilitzador del colàgen

[edita] Toxicitat

No s’han descrit interaccions medicamentoses, ni tampoc reaccions adverses a les dosis recomenades. S’ha de considerar el contingut en hidroquinona de les fulles, per aquests motiu s´ha de prescriure en forma de tractaments discontinus.

A altes dosis, en tractaments crònics poden produir-se reaccions adverses:

Digestives: dispèpsies, vòmits, gastritis o úlcera péptica, degut a un alt contingut en tanins.
Cardiovasculars: hipotensió ortostàtica
Neurològiques: cefalees, ansietat, insomni, nerviosisme
Al.lèrgies: urticaria, vitiligi.

[edita] Observacions

[edita] Posologia

Dosis mínima és de 80-100 mg/12h
Dosis recomanades: 160-200 mg/12h
Dosis màxima: 600 mg/24h
Administració: càpsules i comprimits per via oral, es recomana, després dels menjars.

[edita] Producció i consum de nabius en el món

El principal país productor de nabius són Estats Units, que és alhora el major importador i el major consumidor. Canada és el segon país en producció. A diferència dels Estats Units que existeix una gran superfície de camps conreats, la major part de la producció canadenca procedeix de la recollida de fruits silvestres. El Canadà és també el primer país exportador de nabius congelats. Xile és el tercer país productor del món i a ell el segueixen Argentina, Nova Zelanda i Austràlia. França és el principal país productor a Europa, seguit d'Holanda, Alemanya, Polònia i Espanya.

A més d'USA, altres països on es consumeix habitualment aquest fruit són Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Noruega, Suècia, Finlàndia, el Canadà i el Japó.

Fruit del nabiu

S'estima que es produeix un creixement anual sobre l'1% d'aquesta fruita en reconèixer-se cada vegada més les seves bones propietats alimentàries.

[edita] Relacionats

Nabiu uliginós

[edita] Bibliografia

[edita] Referències

Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona : Pòrtic; 2005

Barceló MC, Benedí C (coord.), Blanché C, Hernández H, Gómez A, Martín J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Suárez M, Vallès J. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia (pràctiques). Text-guia . Col.lecció Textos docents núm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.