Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
De Viquipèdia
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l'Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.
Taula de continguts |
[edita] Història
Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle XIX, bona part del patrimoni artístic de l'Església es dispersà o passà a mans privades. Al llarg del segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença que pretenien recuperar i protegir tot aquest legat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.
Seguint aquest model, tres anys després el bisbe Josep Messeguer funda el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. Messeguer nodrí aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori diocesà i gràcies a donacions particulars. La primera seu del museu s'ubicà en diverses sales de l’antic Seminari de Lleida, l'actual rectorat de la UdL.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, el 1936, l’anticlericalisme de les forces revolucionàries motivà el saqueig i desmantellament del Museu Diocesà. Al seu torn, l’edifici del Seminari fou ocupat per instal·lar-hi la seu del POUM.
La Generalitat republicana aconseguí recuperar les obres del Diocesà i les emmagatzemà al Museu Jaume Morera (antic Hospital de Santa Maria i actual seu de l’IEI [1]), que es rebatejaria com Museu del Poble.
A començaments de 1938, amb les tropes de Franco aproximant-se inexorablement a la ciutat, la Generalitat traslladà de manera urgent el patrimoni artístic de la ciutat a l’ermita de Butsènit. L’agost d’aquell mateix any, el bàndol nacional ocuparia Lleida i l’anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional traslladaria les obres a Saragossa, on van romandre fins terminada la guerra.
Des d’aleshores i fins 1943, el govern franquista retornà gradualment les obres a Lleida; el Museu Diocesà fou restablert a la seua seu original del Seminari i incrementà el seu fons amb peces de la Seu Vella i de l’antic Museu d’Art de Lleida.
L’any 1967 s’encarregà un edifici propi per al Museu Diocesà, però mai no s’arribà a construir. El 1969 l’Església posà en venda l’edifici del Seminari, i les peces del Museu es repartiren entre el Palau Episcopal i l’església romànica de Sant Martí, situació que es va perllongar aproximadament 30 anys.
Amb la decisió de consolidar aquest patrimoni, l'1 d'agost de 1997 es signa el conveni per a la creació del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i es decideix la construcció d’una nova seu única a la Llar de Sant Josep, un antic convent de carmelites descalces. Les obres s'iniciaren el juliol de 2003 i finalitzaren el 30 de novembre de 2007 [2].
[edita] Patrimoni destacat
El Museu Diocesà de Lleida gestiona un important legat artístic provinent de les terres de ponent i de l'antiga Diòcesi de Lleida. Entre les obres més destacades[3] del museu trobem:
- Del món romà es conserva un cap de sàtir del segle II després de Crist.
- De la cultura islàmica destaca un joc d'escacs del segle X-XI procedent de la col·legiata de Sant Pere d'Àger (la Noguera).
- De l'art romànic destaca tres frontals d'altar del segle XIII, provinents de diverses esglésies d'Osca, i fragments escultòrics, mènsules i capitells provinents de La Seu Vella de Lleida.
- De l'art gòtic, dos retaules de La Seu Vella i diversos quadres de la nissaga de pintors lleidatans Ferrer.
- De l'art del Renaixement, cal subratllar la presència de diverses obres del pintor Pere Nunyes i escultures de Gabriel Joly i Damià Forment.
- Del Barroc es conserva una representació del martiri de Sant Andreu de Claude Vignon i diverses obres del pintor Antoni Viladomat.
[edita] Litigi per les obres d’art de la Franja de Ponent
Entre el patrimoni que conserva el Museu Diocesà de Lleida hi ha 113 peces d'art originàries de diverses parròquies de la Franja de Ponent. Fins el 1995 aquestes parròquies havien format part del Bisbat de Lleida, però un decret vaticà n'ordenà la seua segregació per crear la nova Diòcesi de Barbastre-Montsó. Posteriorment, un altre decret exigia el retorn de les obres d'art a les seues esglésies originàries[4]. Des d'aleshores s'inicià un litigi entre les institucions catalanes i aragoneses pel futur d’aquestes peces d’art.
Els partits polítics i les institucions aragoneses donen suport unànime a les reclamacions de la Diòcesi de Barbastre-Montsó[5], i reclamen el retorn immediat de les obres a l’Aragó. Tot i això, algunes organitzacions culturals de la Franja defensen la integritat de la col·lecció del Museu Diocesà de Lleida [6].
L'abril de 2006, la consellera de cultura de la Generalitat Caterina Mieras aprovà un dictamen que autoritzava el Bisbat de Lleida a entregar les obres d’art a l’Aragó si es complien una sèrie de requisits com ara la preservació de la unitat de la col·lecció i la gestió unitària del patrimoni[7]. La resolució fou rebutjada frontalment per la Diputació de Lleida, perquè considerava que podria facilitar la disgregació de la col·lecció[8]. Un mes després, el Parlament de Catalunya aprovà una resolució que “blindava” la continuïtat de les obres a Lleida fins que no s’esclarís definitivament la seua propietat[9]. El 12 de juliol de 2007 es constituí una plataforma de suport a la unitat del Museu integrada per diversos col·lectius i associacions culturals de Lleida i la Franja[10].
Segons la legislació espanyola, el dret canònic s’aplica sobre els béns que són propietat de l’Església, i per tant el destí de les obres passa per una resolució definitiva del Tribunal de la Rota espanyol, que podria trigar cinc anys (fins el 2012) en pronunciar-se. Mentrestant, el nou museu obrí les seues portes el 30 de novembre de 2007, mostrant la col·leció d’art íntegra[11].
[edita] Referències
- ↑ Breu història de l’IEI
- ↑ El nou Museu Diocesà de Lleida obrirà al novembre
- ↑ La col·lecció diocesana
- ↑ Un conflicte que data de 1995
- ↑ Las Cortes aprueban una Declaración Institucional para reclamar la devolución de los Bienes de arte sacro pertenecientes a la diócesis Barbastro-Monzón (castellà)
- ↑ Manifest sobre les obres d'art procedents de la Franja de Ponent del Museu Diocesà de Lleida
- ↑ Cultura autoritza la sortida de les obres d'art del Diocesà de Lleida si es manté unida la col·lecció
- ↑ Gavín afirma que la resolució del dictamen sobre les obres del Museu Diocesà 'crea les bases per la disgregació de la col·lecció'
- ↑ Moció consensuada i aprovada per unanimitat. Tram. 302-00175/07
- ↑ Una dotzena d'entitats culturals de Lleida i la Franja de Ponent constitueixen una plataforma per la unitat del Museu Diocesà
- ↑ Tresserras i Salinas coincideixen que el Museu Diocesà s'ha d'inaugurar amb la col·lecció íntegra
[edita] Enllaços externs
- Web oficial del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
- Història i descripció de la col·lecció del museu
- Web de Joan Rodon, l’arquitecte del nou museu
- Recull de notícies sobre el museu
- Págines de la Web de l'Arxiu Izard-Forrellad dedicades al Museu de Lleida.
