Sant Pere d'Àger
De Viquipèdia
El conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, a Àger (Noguera) està format pel recinte emmurallat de la vila, pel castell i per les dependències del monestir canonical.
El castell fou el nucli més antic de la vila, perquè la seva situació estratègica el feia un lloc molt cobejat. De fet, hi ha indicis d'estructures anteriors a l'època cristiana i a la reconquesta de la vall per part d'Arnau Mir de Tost, que sembla va ser el fundador de l'antiga canònica.
La primera comunitat, potser benedictina, s'hi va establir el 1037. El 1048 ja es té constància d'una comunitat regida per un canonge, de la qual Arnau Mir en va obtenir de la Santa Seu el privilegi de l'exempció episcopal, convertint-lo en un enclavament religiós singular. Gràcies a les donacions de la família d'Arnau Mir fins al seu nét Guerau II de Cabrera, la canònica va aconseguir un ampli territori que incloia Àger, Castelló de Farfanya, Montclar i Valldellou.
L'any 1112 va adoptar la regla de sant Agustí, deixant l'aquisgranesa que havia seguit fins aleshores.
Durant el segle XII el domini va començar a ser tant poderós que el bisbe de Lleida, malgrat l'oposició dels abats, va aconseguir una butlla del papa Celestí II que unia l'abadia a la seva diòcesi. Per a posar pau al conflicte, al segle XIII s'hi va enviar l'abat de Santes Creus, el futur Bernat Calvó, i més endavant el bisbe de València que va redactar uns severs estatuts l'any 1258.
Al segle XV arriba la decadència amb el despoblament i els efectes de la guerra civil contra Joan II. Des del 1433 va ser regida per abats comendataris que a vegades ni tan sols la varen visitar mai. El 1592, l'abadia va ser secularitzada per poc després convertir-se en col·legiata i arxiprestat. Va conservar l'exempció fins que l'any 1874 es va unir a la diòcesi de Lleida.
