Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
De Viquipèdia
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona va ser creat , al 1896, per a preservar el patrimoni de la diòcesi, pel bisbe Ramon Riu i Cabanes, encara que el seu desig que fossin retornades les obres que el bisbe Josep Morgades s'havia dut al Museu Episcopal de Vic no ho va aconseguir, però sí la salvaguarda de moltes obres d'art de les esglésies del bisbat.
L'any 1909 sota la direcció de Joan Serra i Vilaró, es va traslladar el museu a l’actual edifici del segle XVIII el Palau Episcopal, situat al costat de la catedral, a més va crear la secció de Prehistòria. Durant la guerra civil espanyola de 1936, per a la seva protecció, bona part de les seves obres van ser evacuades a Ginebra. Finalitzada la guerra van ser retornades a Solsona i també es va aconseguir el trasllat de les pintures de Sant Quirze de Pedret, de Sant Vicenç de Cardona i de Sant Pau de Casserres, que, pel mateix motiu, s'havien portat a Barcelona.
Es va inaugurar, reformat, l'any 1983 amb el nom de Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, sent el seu director Joaquim Calderer.
Taula de continguts |
[edita] Col·leccions
El museu consta d'una sala a l'inici d'escultures de sal, continuant amb les sales dedicades a la prehistòria, romànic, gòtic, renaixement i barroc.
La secció del romànic és la més extensa, té escultures en pedra com la columna historiada i diversos capitells del claustre de la Catedral de Solsona. Dels segles XII i XIII hi ha una gran mostra d'escultures en fusta de marededéus. Pel que fa a la pintura mural destaca el conjunt de l'església de Sant Quirze de Pedret, el retaule del monestir de Sant Jaume de Frontanyà i la pintura sobre taula de dos plafons laterals de l'altar de l'església de Sant Andreu de Sagàs.
Entre els seus objectes religiosos, hi ha les lipsanoteques de Sant Quirce de Pedret del segle X i la de Sant Martí de Joval[1] , datada del segle XI.
D'estil gòtic es pot ressaltar les taules de pintura de Lluís Borrassà i de Pere Serra.
[edita] Notes
- ↑ Antiga parròquia del segle X, de la qual solament es conserva l'absis quadrangular, tancat per un mur on correspondria a l'arc triomfal
[edita] Bibliografia
- Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romànica, El Solsonès, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 7306698 7
