Joan Serra i Vilaró
De Viquipèdia
Joan Serra i Vilaró (Cardona, 1879-Tarragona, 1969) fou un historiador i arqueòleg català.
Format als seminaris de Vic i Solsona, va ser ordenat prevere l'any 1902. El 1925 l'arquebisbe Vidal i Barraquer el cridà a Tarragona, on dirigí les excavacions a la Necròpolis paleocristiana descoberta en aquella època.
[edita] Obra publicada
- La necrópolis de San Fructuoso (Tarragona 1948).
- Tarraco quanta fuit, "Bol. Arqueológico" (Tarragona), fasc. 31 (1950), pàgs. 111-13.
- Scavi e ritrovamenti in Spagna, "Quaderni dell'Impero" (Roma 1946).
- Santa Tecla la Vella (Tarragona 1960).
- La muralla romana, "Archivo Español de Arqueología" (Madrid) XII (1949), núm. 76, pàgs. 221-36.
- Callipolis, "Bol. Arqueológico" (Tarragona), fasc. 31 (1950), pàgs. 123-36.
- Memoria de la Junta de Excavaciones y Antigüedades (Madrid), núm. 116 (1932).
- Fructuós, Auguri i Eulogi, màrtirs sants de Tarragona (Tarragona 1936).
- Les ciutats de fang romanes al Nord de l'Àfrica (Tarragona 1933).
- Cançoner del Calic, Barcelona, 1914.
- San Próspero de Tarragona y sus discípulos refugiados en Italia. Madrid, 1943.
- Baronies de Pinós i Mataplana. Barcelona, 1950.
- Los descendientes de los Señores de Portell, patria de San Ramón. Madrid, 1958.