Motiu BACH

De Viquip??dia

En m??sica, el Motiu BACH ??s la seq????ncia de les notes si bemoll, la, do i si natural, en alemany B, A, C, H (B natural).

Aquest motiu de quatre notes ha estat utilitzat per nombrosos compositors, com a homenatge a Johann Sebastian Bach. El primer exemple de la seva utilitzaci?? ??s en una pe??a de Jan Pieterszoon Sweelinck, per?? tamb?? podria ser que utilitz??s aquest motiu com a homenatge a un dels antecessors de Johann Sebastian, molts dels quals van ser tamb?? grans m??sics.

La possibilitat de poder lletrejar el cognom Bach d'aquesta forma, i, per tant, fer una melodia, ??s perque en alemany B indica un si bemoll, mentre que la H significa si natural.

Bach va utilitzar aquest motiu com a subjecte d'una fuga a la part final de l'Art de la Fuga (Die Kunst der Fuge) (BWV 1080), una obra que no va arribar a acabar, ja que va morir el 1750. Apareix tamb?? a algunes de les altres peces, com ara al final de la quarta variaci?? can??nica de "Von Himmel Hoch", BWV 769. La seva aparici?? al pen??ltim comp??s dels "Kleines harmonisches Labyrint", BWV 591, no ??s, tot i aix??, molt significatiu i l'obra podria ser un plagi (s'ha suggerit que l'aut??ntic autor podria ser Johann David Heinichen). Apareix tamb?? a la Passi?? segons Sant Mateu a la secci?? 63.b, on el cor canta Warlich, dieser ist Gottes Sohn gewesen (Aquest home era realment el propi fill de D??u). En moltes peces, mentre aquestes notes exactament, B-A-C-H, no s??n tocades, una transposici?? d'aquest motiu ??s utilitzat (una seq????ncia de notes seguint els mateixos int??rvals: un semit?? baix, pujar una tercera menor, baixar una sexta...).

Existeix una fuga per teclat en fa major per un dels fills de Bach, probablement Johann Chistian Bach o b?? Carl Philipp Emanuel Bach, en que apareix el motiu, per?? no va ser fins el segle XIX, en que l'inter??s per l'obra de Bach va reviure i el motiu va tornar a ser utilitzat amb certa freq????ncia.

Des que Bach va utilitzar un motiu sonor basat en les inicials d'un nom (el seu), altres compositors l'han utilitzat com a recurs en fugues o d'altres obres contrapunt??stiques complexes.

[edita] Obres en que apareix el motiu BACH

• 1845 - Robert Schumann: Sis fugues per a orgue, pedal de piano o harm??nium, Op. 60
• 1855 - Franz Liszt: Fantasie und Fuge ??ber das Thema B-A-C-H, per a orgue (m??s tard arranjat per a piano)
• 1878 - Nikolai Rimski-Korsakov: Variations on BACH, per a piano
• 1900 - Max Reger: Fantasia and Fugue on B-A-C-H per a orgue
• 1910 - Ferruccio Busoni: Fantasia contrappuntistica per a piano (primera versi??; altres versions el 1912 i el 1922)
• 1911 - Carl Nielsen: Concert per a Viol?? i Orquestra (Op. 33/FS 61)
• 1932 - Arthur Honegger: Pr??lude, Arioso, Fughette per a piano (m??s tard arranjat per a orquestra de corda)
• 1932 - Francis Poulenc: Valse-improvisation sur le nom Bach per a piano
• 1937-38 - Anton Webern: Quartet de corda (les tonalitats estan basades en el motiu BACH)
• 1952 - Jean Coulthard: Variations on BACH per a piano
• 1952 - Luigi Dallapiccola: Quaderno musicale di Annalibera
• 1964 - Arvo P??rt: Collage over B-A-C-H per a cordes, obo??, clavicordi i piano
• 1974 - Rudolf Brucci: Metamorfosis B-A-C-H per a cordes
• 1976 - Milos Sokola: Passacaglia quasi Toccata on B-A-C-H per a orgue
• 1985 - Alfred Schnittke: Concerto Grosso No. 3
• Anys 90 - Ron Nelson: Passacaglia (Homage on B-A-C-H) per a conjunt de vent

El motiu apareix, a m??s, a altres obres, com ara les Variacions per a Orquestra (1926-28) i el Quartet de Corda n??mero 3 (1927), d'Arnold Sch??nberg, o la candenza per al primer moviment del Concert per a Piano n??mero 4 de Ludwig van Beethoven, per Johannes Brahms.

Fora de l'??mbit musical, el motiu cobra import??ncia en l'argument d'alguns cap??tols del llibre guanyador del premi Pulitzer G??del, Escher, Bach, de Douglas Hofstadter.

[edita] Altres obres en que apareixen motius sobre noms de persona

• F, E bemoll, C, B natural (F, S, C, H en notaci?? alemanya) de Franz Schubert (F. Schubert)
• E bemoll, C, B natural, B bemoll, E, G (S, C, H, B, E, G) d'Arnold Sch??nberg (Sch??nberg)
• D, E bemoll, C, B natural (D, S, C, H) de Dmitri Schostakowitsch (D. Schostakowitsch)
• B, E, B, A o b?? B, A, B, E de B??la Bart??k (B??la Bart??k)
• C, A, G, E de John Cage, utilitzat per Pauline Oliveros

[1] i a la composici?? CAGE DEAD, de Simon Jeffes, membre de la Penguin Cafe Orquestra.

• A, B bemoll, B natural, F (A, B, H, F) d'Alban Berg i Hanna Fuchs-Robettin (A. B. and H. F).
• A, B bemoll, E, G, G de Meta Abegg, la inspiraci?? the inspiration per a les Variacions Abegg, Op. 1, de Robert Schumann