Milà negre
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg/240px-Milvus_migrans_front(ThKraft).jpg) Milà negre fotografiat a Alemanya.
 Milà negre fotografiat a Bengala Occidental (Índia).
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Milvus migrans (Boddaert, 1783) |
||||||||||||||
 Àrea de distribució del milà negre: verd (poblacions sedentàries), taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada).
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
(llegiu el text) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
El milà negre (Milvus migrans) és un ocell de l'ordre dels falconiformes, més fosc i més petit que el milà reial.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Fa entre 50 i 55 cm de llargària.
- Envergadura alar entre 135 i 155 cm.
- Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.
[edita] Subespècies
- Milvus migrans migrans (Boddaert, 1783): viu a Europa i Orient Mitjà fins al Pakistan, i hiverna a l'Àfrica subsahariana.
- Milvus migrans aegyptius: Viu a l'Àfrica del Nord.
- Milvus migrans parasitus: Viu a l'Àfrica subsahariana.
- Milvus migrans lineatus (J. E. Gray, 1831): habita a l'àrea compresa entre Sibèria, el nord de l'Índia i sud de la Xina. Hiverna al Golf Pèrsic i a l'Àsia meridional.
- Milvus migrans govinda (Sykes, 1832): Viu al subcontinent indi, Indoxina i Malàisia tot l'any.
- Milvus migrans affinis (Gould, 1838): Present a Indonèsia des de les Illes Moluques fins al nord d'Austràlia i Nova Guinea.
- Milvus migrans formosanus (Kuroda, 1920): Viu a Hainan i Taiwan tot l'any.
[edita] Reproducció
El mascle s'encarrega d'aportar el menjar mentre que la femella cova els 2 o 4 ous corresponents durant 32 dies. Com en la majoria dels rapinyaires, després de l'eclosió de l'ou, la femella comença a absentar-se del niu i vigila els progressos dels petits des d'una talaia propera. Després de 40 dies els milans negres petits ja poden acompanyar els seus pares en els vols d'instrucció.
[edita] Alimentació
Caça ocells, petits mamífers, rèptils, amfibis. També menja carronya.
[edita] Hàbitat
Competeix per l'hàbitat amb el milà reial, però està més relacionat amb l'aigua, d'on obté part del seu aliment: peixos morts. En general, té una tendència més carronyera.
[edita] Distribució geogràfica
Viu, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d'Euràsia, a tot Àfrica (llevat del Sàhara) i en una gran part d'Austràlia. És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes Balears.
[edita] Costums
És més comú i és un dels rapinyaires més gregaris. Com el seu nom científic indica són bons migradors, que van i vénen de l'Àfrica tropical.[1]
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 35. ISBN 843150434X.
[edita] Enllaços externs
- El milà negre al Principat de Catalunya. (català)
- Fotografies del milà negre. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Identificació i fotografies del milà negre. (castellà)
- Vídeos de milans negres. (anglès)
- El milà negre a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Comportament social d'aquest ocell. (francès)
- El milà negre a la web d'Avibase. (català)
- El milà negre a Portugal. (portuguès)
- Conservació d'aquesta espècie. (anglès)
- BirdLife International (2004). Milà negre. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 29 de maig del 2008.
