Lise Meitner
De Viquipèdia
Lise Meitner (7 novembre de 1878 a Viena, Àustria - 27 octubre 1968 Cambridge, Anglaterra) fou física austríaca, estudià la radioactivitat i la física nuclear. Tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear.
[edita] Biografia
Lise Meitner, tercera de 8 germans d’una família jueva, entrà el 1901 a estudiar física a la universitat de Viena, on tingué de professor Ludwig Boltzmann. El 1905 obtingué el doctorat, i es traslladà a Berlín el 1907 per estudiar amb Max Planck i el químic Otto Hahn, amb el qual treballaria els següents 30 anys, dirigint sengles departaments a l’Institut Kaiser Wilhelm de Berlín. El director de l’Institut Emil Fischer no permetia que cap dona treballés als laboratoris, i Meitner havia de treballar al soterrani. Hahn i Meitner van col·laborar estretament en l’estudi de la radiaoctivitat. L’any 1918 van descobrir el primer isòtop de llarga vida de l’element protactini.
El 1923, Lise Meitner descobrí el fenomen de transició no radioactiva que s’anomenaria efecte Auger, rebent el nom del físic francès Pierre Victor Auger que el descobriria independentment dos anys després.
El 1926 esdevingué professora titular a la Universitat de Berlín, essent la primera dona que assolia aquest grau a Alemanya.
Amb el descobriment dels neutrons a principis dels 30, i la possibilitat d’obtenir elements més pesants que l’urani, l’estudi de la física nuclear guanyà cada vegada més importància. Meitner i Hahn destacaren en aquest camp al costat de personalitats com Ernest Rutherford, Enrico Fermi o Joliot-Curie.
Amb l’arribada de Hitler al poder, s’inicià la persecució de molts científics jueus o d’esquerres al si mateix del món acadèmic alemany. Otto Frisch, Albert Einstein, Leo Szilard, entre altres, foren forçats a dimitir o acomiadats. Meitner, aleshores directora de l’Institut de Química, va poder evitar-ho inicialment per la seva nacionalitat austríaca. L’annexió d’Àustria el març de 1938, l’assetjament que patí, tot i haver-se convertit al luteranisme i no considerar-se ella mateixa jueva, i el poc suport rebut dels seus col·legues, inclòs el mateix Hahn, precipitaren la seva marxa a Suècia. Des d’Estocolm seguí en contacte amb científics alemanys, sobretot amb Hahn tot i la creixent desconfiança que hi havia entre ells, per correspondència o en reunions clandestines mantingudes a Copenhaguen gràcies a la seva relació amb el físic danès Niels Bohr.
En aquestes reunions Meitner i Hahn planificaren un seguit d’experiments, que es realitzarien al laboratori de Hahn a Berlín el novembre de 1938, i que donarien lloc a les primeres evidències de la fissió nuclear. Però els resultats no van ser interpretats per a Hahn fins que a través de la correspondència amb Meitner, aquesta li va poder explicar i demostrar, a partir de les teories d’Einstein, que l’àtom d’urani s’havia trencat per formar bari i criptó, expulsant gran quantitat de neutrons i energia.
Hahn publicà el descobriment científic el gener de 1939, sense esmentar la col·laboració amb Meitner. Ella en publicà l’explicació el mes següent amb el seu nebot, Otto Robert Frisch, que fou qui donà el nom de fissió nuclear. Igualment, Meitner s’adonà de la possibilitat d’una reacció en cadena d’un potencial energètic enorme. Aquest informe despertaria un gran interès, pel seu potencial armamentístic. En el context prebèl·lic del moment, els avenços dels físics alemanys influïren en els esforços nord-americans que cristal·litzarien en el Projecte Manhattan.
L’any 1944, Otto Hahn rebé el Premi Nobel de química pel descobriment de la fissió nuclear, i Lise Meitner es quedà sense el reconeixement que, en opinió de molts científics, mereixia. Hahn reclamava el mèrit al·legant que el descobriment era un treball de química.
Tanmateix, al llarg de la seva vida, Meitner rebé altres reconeixements pels seus treballs, com la Medalla Max Planck de la Societat Alemanya de Física el 1949, o l’Enrico Fermi Award, l’any 1966.
Després de la guerra, tot fent autocrítica del seu error d'haver seguit treballant a Alemanya en el període de 1933 a 1938, fou molt crítica amb científics alemanys com Werner Heisenberg o el mateix Hahn, que o bé col·laboraren o es limitaren a conviure amb el règim nazi, sense resistir-s'hi, fos per afinitat o per obtenir privilegis en el seu treball.
L’any 1949, Lise Meitner obtingué la ciutadania sueca, i el 1960 es traslladà al Regne Unit. Va morir a Cambridge l’any 1968.
L’element 109 s’ha anomenat meitneri en el seu honor
