Werner Heisenberg
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1932) |
Werner Karl Heisenberg ( Wurzburg, Alemanya 1901 - Munic, Alemanya 1976 ) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 5 de desembre de 1901 a la ciutat alemanya de Wurzburg des de ben petit se sentí atret per les matemàtiques, i en menor mida per la física. L'any 1920 inicia el seu doctorat en matemàtiques, però Ferdinand von Lindemann el rebutja com alumne perquè està a punt de jubilar-se. El seu mestre recomana a Heisenberg fer els seus estudis de doctorat amb el físic Arnold Sommerfeld com a supervisor, el qual l'accepta de bon grat, i compartint estudis amb Wolfgang Pauli.
Durant el seu primer any pren essencialment cursos de matemàtiques amb la idea de passar-se a treballar en teoria de nombres tot just tingui l'oportunitat, però de poc comença a interessar-se per la física teòrica. Intenta treballar en la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein, però Pauli l'aconsella que es dediqui a la Teoria atòmica en la qual encara havia gran discrepància entre teoria i experiment.
Heisenberg morí l'1 de febrer de 1976 a la ciutat de Munic.
[edita] Recerca científica
Obté el seu doctorat l'any 1923 i de seguida viatja a Göttingen, on treballa com a assistent de Max Born. El 1924 viatja fins a Copenhaguen on coneix Niels Bohr.
L'any 1925 Heisenberg desenvolupa la seva teoria de la mecànica quàntica. En comptes de concentrar-se en l'evolució dels sistemes físics de principi a fi, concentra els seus esforços a obtenir informació sabent l'estat inicial i final del sistema, sense preocupar-se massa per conèixer en forma precisa l'ocorregut en el mitjà. Concep la idea d'agrupar la informació en forma de quadres de doble entrada. Va ser Max Born qui es va adonar que aquesta forma de treballar ja havia estat estudiada pels matemàtics i no era altra cosa que la teoria de matrius. Un dels resultats mes cridaners és que la multiplicació de matrius no és commutativa, pel qual tota associació de quantitats físiques amb matrius haurà de reflectir aquest fet matemàtic, duent a Heisenberg a enunciar el Principi d'incertesa.
La teoria quàntica té un èxit enorme i assoleix explicar pràcticament tot el món microscòpic. El 1932, poc abans de complir els 31 anys, rep el Premi Nobel de Física per la creació de la mecànica quàntica, que ha permés el descobriment de formes al·lotròpiques de l'hidrogen.
L'any 1935 amb la jubilació de Sommerfeld intenta reemplaçar-lo a com professor a Munic, però els nazis volent eliminar tota teoria física "d'arrels jueves", en la qual són integrades la mecànica quàntica i la relativitat de Max Born i Albert Einstein respectivament, impedeixen el seu nomenament. A pesar d'això, el 1938, Heisenberg accepta dirigir l'intent nazi per obtenir un arma atòmica. Durant molts anys va subsistir el dubte sobre si aquest projecte va fracassar per imperícia de part dels seus integrants o perquè Heisenberg i els seus col·laboradors es van adonar del que Adolf Hitler podria haver fet amb una bomba atòmica. Solament molts anys després, el 1995, es va saber que els càlculs alemanys estaven equivocats i que sempre van tenir la intenció de construir la bomba.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (13149) Heisenberg descobert el 4 de març de 1995 per Freimut Börngen.
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1932
- (castellà) Biografia de Werner Heisenberg
